Bates blanques sota els focus
Des del metge sinistre dels inicis del cinema fins als protagonistes carismàtics de les sèries actuals, la pantalla reflecteix la complexitat i l’evolució d’aquesta professió fonamental.
El cinema i la televisió també han abordat sovint la figura del metge. Com passa a la literatura, les visions han estat molt diverses. Als primers temps del cine, amb el naixement de les avantguardes europees, l’influx del romanticisme gòtic es va fer notar amb una intensitat especial, amb la presència dels mad doctors de l’expressionisme i, una mica més endavant, en el cinema de terror d’estudis de Hollywood com Universal o Metro-Goldwyn-Mayer.
A les cintes realitzades durant la República de Weimar, el científic es presentava com una figura sovint inquietant o amenaçadora. A El gabinet del Dr. Caligari (1919), de Robert Wiene, per exemple, els pacients d’un sanatori mental es mostraven presos del pànic davant el metge encarregat de dirigir la institució. La pel·lícula exhibia una ambigüitat interessant: el Dr. Caligari era malvat de debò o el que estàvem veient era només el punt de vista distorsionat d’un protagonista alienat?
Del científic sinistre al metge abnegat
A l’altre extrem, el cinema clàssic va contribuir a establir la imatge del metge humanista i vocacional, capaç de lliurar-se abnegadament quan ho requereix l’ocasió, fins i tot en mig de la incomprensió general. Aquest és el personatge protagonista de Doctor Bull (1933), de John Ford; un simpàtic metge rural interpretat per Will Rogers a qui la seva petita comunitat comença posar en dubte per les seves freqüents visites a una vídua… fins que arriba una epidèmia de tifus i tots comproven que important que pot arribar a ser la seva presència per sobreviure.
'La diligencia' (1939)
A les pel·lícules de Ford, el metge és una presència habitual, gairebé sempre vista amb complicitat, que de vegades protagonitza emotius episodis de redempció, com passa amb l’impagable Doc Boone (Thomas Mitchell) a l’obra mestra del western La diligencia (1939). Al cinema europeu, trobem un altre bell exemple de professional lliurat a la seva feina. A la cinta francesa Il est minuit, docteur Schweitzer (1952), d’André Haguet, el metge protagonista lluita obstinadament per erradicar diverses malalties a l’Àfrica Equatorial, on arribarà a fundar un hospital per atendre-hi milers de pacients.
Estrelles amb bata blanca
Hi ha actors que sembla que se senten especialment còmodes abillats amb la bata blanca. És el cas del Dirk Bogarde de joventut, que als anys cinquanta interpretarà pel·lícules com Doctor in the House (1954), Un metge a la Marina (1955), Metge a la vista (1957) o The Doctor’s Dilemma (1958). El posat de Bogarde sedimenta la imatge del professional de la medicina atractiu, amable i polit, que després continuaran sèries de televisió nord-americanes com General Hospital, que comença el seu camí el 1963 i que encara segueix emetent-se avui, o la posterior Urgencias.
'Médico de familia' (1995-1999)
A Espanya, la sèrie Médico de familia, creada per Emilio Aragón als anys 90 i popular en el seu moment, va contribuir, com les seves predecessores, a despertar diverses vocacions acadèmiques i professionals entre els més joves. Ja al segle XXI, trobem un contrast interessant entre l’irascible i genial House, interpretat per Hugh Laurie, i el jove cirurgià amb autisme a qui dona vida Freddie Highmore a The Good Doctor.
Excèntrics, entranyables, reals
Però no tots els metges de la pantalla són tan seductors com Bogarde o George Clooney, l’actor més cèlebre sorgit d’Urgencias. Alguns tenen un aspecte despistat d’allò més entendridor, un gest abstret permanent com el que llueix Robin Williams a Despertar (1990), en què dona vida a un alter ego del cèlebre Dr. Oliver Sacks, o a Patch Adams (1998), un film inspirat en fets reals que narra la història d’un professional que va revolucionar la comunitat mèdica oficial aplicant singulars teràpies basades en el riure per alleujar els malalts de càncer.
'Patch Adams' (1998)
Un dels retrats més interessants del món de la medicina que podem trobar al cinema recent és la pel·lícula francesa Hipòcrates (2014), coescrita i dirigida per un metge a la vida real, Thomas Lilti, que ens endinsa, en una clau molt més naturalista, en l’ardu camí d’aprenentatge que viurà un jove resident en un hospital de París.
Tots aquests títols, i molts més, són representatius de l’interès que continua generant la medicina en l’àmbit de la ficció. La professió mèdica inclou una sèrie de reptes i dilemes de diversos àmbits –científic, social, moral, etc.– que susciten la reflexió des de diferents camps d’expressió.
