Diagnóstico temprano

La importància de posar el pacient al centre

La prevenció, el diagnòstic i el tractament són els tres eixos sobre els quals treballa el sistema mèdic actual, sense deixar de banda la necessitat d’una escolta activa i personalitzada per a cada cas.

PER Enric Ros | 10 gener 2024

Afortunadament, la ciència està transformant la visió que tenim del càncer. La innovació terapèutica permet dissenyar tractaments de precisió que ofereixen noves possibilitats de superació. Al mateix temps, apareixen medicaments que ajuden a alleujar els diversos efectes adversos i a recuperar a poc a poc la qualitat de vida. Però per continuar avançant en aquesta direcció, també és molt important escoltar aquells que encaren diàriament la malaltia.

Com explica Carina Escobar, presidenta de la Plataforma d’Organitzacions de Pacients, és fonamental “posar sempre el pacient en el centre de tot. Des de les entitats que conformen la plataforma, participem en la investigació i aportem la nostra experiència per contribuir a fer que hi hagi una atenció més multidisciplinària i un tractament més humà en les malalties greus, com les cancerígenes”.

Avui, a Espanya, un 42% de persones tornen a casa després que les diagnostiquin sense haver entès del tot la informació i sense saber què faran a partir d’aquell moment, assenyala Escobar. Només el 10% dels pacients prendran decisions compartides amb els professionals sanitaris. Per això, és essencial “comptar amb un metge de referència en aquest procés a qui puguem consultar els nostres dubtes. Ha d’existir un seguiment, algú que ens agafi la mà fins que finalment puguem caminar sols”, afegeix.     

Escobar té clar que per a qualsevol pacient és fonamental, “en primer lloc, disposar d’un diagnòstic precoç. Després, accedir al tractament adequat. I també aprendre a gestionar la incertesa i la por. Mai estem preparats per afrontar una malaltia com el càncer. Mentre tractem d’assumir la notícia, seguim preocupant-nos per la feina, la família, la hipoteca... Per això, la millor manera de poder gestionar tot això és estar adequadament informats i formats, i comptar amb ajuda psicològica quan sigui necessari”.

El testimoni de pacients com les participants en el repte Pelayo Vida demostra que la combinació de la ciència amb la informació i la voluntat de superació està aconseguint transformar radicalment la nostra visió del càncer, oferint-nos noves esperances per deixar enrere la malaltia i aconseguir reconnectar de manera plena amb la vida. 

 

El diagnòstic precoç i els tractaments són indispensables

 

En les últimes dècades, el risc de patir aquestes malalties ha augmentat inevitablement, però la bona notícia és que també s’ha incrementat significativament la supervivència dels pacients amb càncer. Un estudi realitzat per professionals de la salut pública de Navarra assenyala que les persones amb tumors diagnosticats entre el 2008 i el 2016 van registrar, cinc anys després, una supervivència del 61,7%.

Segons aquest estudi, les raons de la supervivència d’un nombre creixent d’afectats són múltiples: els diagnòstics més precoçes, els circuits ràpids de derivació davant una sospita de la malaltia, els programes de detecció precoç (especialment reeixits en el càncer de mama o de còlon i recte) així com la creació d’equips multidisciplinaris per prendre les decisions terapèutiques de manera harmonitzada i conjunta. Es confirmen, també, augments significatius en la supervivència de la leucèmia mieloide crònica i el tumor de cavitat oral i faringe. I milloren, en menys mesura, la resposta als càncers de pàncrees, pròstata, bufeta, estómac, fetge o mama (aquest últim arriba ja al 87% de supervivència).

repte Pelayo vida

La voluntat de superació mou muntanyes

ASISA participa per tercer any consecutiu al Reto Pelayo Vida, que fomenta la prevenció i el diagnòstic precoç per combatre els diferents tipus de càncer que afecten les dones.

A fons

Cada cop hi ha més vida abans, durant i després del càncer

Hi ha centenars de malalties d’aquest tipus que afecten gairebé 300.000 persones cada any a Espanya, xifres que plantegen el concepte de convivència.