A fondo reportaje

Cada cop hi ha més vida abans, durant i després del càncer

Hi ha centenars de malalties d’aquest tipus que afecten gairebé 300.000 persones cada any a Espanya, xifres que plantegen el concepte de convivència.

PER Enric Ros | 10 gener 2024

La paraula “càncer” és una de les més temudes per molts pacients que acudeixen a consultes mèdiques i als hospitals. L’expressió anglosaxona the c-word ha servit per al·ludir a una paraula malsonant en anglès, però també per referir-se a aquesta malaltia convertida en un tabú gairebé impronunciable durant molt de temps. No obstant això, cada vegada més, en la nostra societat, som conscients que el càncer ja no ha de significar la fi de la vida, sinó un procés inevitablement complex que hem d’afrontar i que és possible, en molts casos, superar amb èxit.

Si fem una revisió de la situació de les últimes dècades, recentment la publicació European Journal of Epidemiology va publicar un estudi que constatava com l’esperança de vida ha anat augmentant en els últims vint-i-cinc anys als països europeus, gràcies als progressos en el tractament i la prevenció del càncer, així com a les malalties cardiovasculars. D’altra banda,  l’economista Frank R. Lichtenberg va publicar a setembre d’aquest any, a la revista Value in Health, una investigació portada a terme a Espanya entre el 1999 i el 2016 que permet concloure que l’esperança de vida dels pacients amb càncer al nostre país ha augmentat 2,77 anys en el període estudiat (en un 96% dels casos, gràcies als tractaments amb nous medicaments). 

 

El dret a l’oblit oncològic

 

Els malalts de càncer no només s’enfronten a l’impacte físic i psicològic provocat per la malaltia, sinó que sovint pateixen una pèrdua de drets com a ciutadans. Els casos de discriminació a l’hora de contractar, per exemple, un producte bancari o una assegurança són freqüents. Com assenyala l’informe Joves i leucèmia: més enllà de sobreviure, de la Fundació Josep Carreras, fins a un 80% de les persones entre divuit i trenta-cinc anys que han patit un càncer a la sang troben obstacles per contractar aquests serveis. Per a Antoni Baena, professor dels estudis de ciències de la salut a la UOC, el sistema ha de protegir totes aquestes persones per evitar “que haver passat un càncer sigui quelcom que et converteixi en un ciutadà perjudicat”.

Per sort, alguna cosa està canviant en els darrers temps. En una resolució de l’any passat, el Parlament Europeu establia com a límit el 2025 per instaurar, als països membres, el dret a l’oblit oncològic, que garanteix que les entitats financeres i asseguradores no puguin tenir en compte l’historial mèdic dels supervivents de càncer deu anys després de la finalització del tractament (i cinc anys després per als pacients amb diagnòstic anterior a complir els divuit). Avui dia, la majoria de països han legislat al respecte i el Govern del nostre país va aprovar la legislació pertinent el passat juny del 2023. 

Diagnòstic precoç

La importància de posar el pacient al centre

La prevenció, el diagnòstic i el tractament són els tres eixos sobre els quals treballa el sistema mèdic actual, sense deixar de banda la necessitat d’una escolta activa i personalitzada per a cada…

repte Pelayo vida

La voluntat de superació mou muntanyes

ASISA participa per tercer any consecutiu al Reto Pelayo Vida, que fomenta la prevenció i el diagnòstic precoç per combatre els diferents tipus de càncer que afecten les dones.