Els androides somien la intel·ligència humana?
L’àmbit laboral és un dels camps principals d’aplicació de la IA, a causa de l’optimització de recursos. No obstant això, el futur augura una transformació radical en la concepció del treball.
El cinema ha insistit a oferir una visió catastrofista de la presència dels robots i la intel·ligència artificial a les nostres vides. La pel·lícula de Stanley Kubrick 2001: Una odissea de l’espai (1968) narrava la rebel·lió del gran cervell cibernètic HAL 9000; la cinta de Ridley Scot, Blade Runner (1982) –que adaptava el relat de ciència-ficció de Philip K. Dick titulat Els androides somien xais elèctrics?– mostrava replicants que arribaven a emular als humans en els dilemes més íntims, com el temor a la mortalitat, i la més recent Her (2013), de Spike Jonze, reflectia la particular relació entre un home introvertit i taciturn i un seductor sistema operatiu com a símptoma d’una certa solitud contemporània.
Moltes veus comenten avui la possibilitat que la IA pugui treure llocs de treball a les persones. Rubén Cruz està convençut que “incidirà en certs àmbits com el científic o l’artístic, però sobretot servirà per complementar la nostra feina”. Per explicar les capacitats d’aquesta tecnologia, apel·la a les famoses pel·lícules de superherois de la saga dels Venjadors: “La IA és com el robot anomenat Ultron, una mena de superhumà que, gràcies als poders de la Gemma de la Mente, s’alimenta de tota l’experiència humana”.
Un copilot eficaç
Juan de Dios Llamas està convençut que la IA tindrà una funció de “copilot”: “Sobretot serà un assistent que impactarà en tots els sectors i permetrà desenvolupar moltes més tasques. No obstant això, encara no hem arribat a la següent fase, la d’una IA general que sàpiga de tot i aconsegueixi fer qualsevol cosa millor que un ésser humà. Aquest és un horitzó per al qual encara falta un temps, potser uns tres anys, però que pot transformar més radicalment la nostra concepció del treball”, afegeix. És, sense cap mena de dubte, un escenari incert, però ple d’opcions estimulants, que –com veurem a continuació– poden tenir algunes de les seves aplicacions més interessants, i fins i tot revolucionàries, en camps científics com el de la medicina.
La ‘influencer’ que no hi era
Virtual soul (‘ànima virtual’). Així s’autodefineix Aitana López, una influencer que, en el moment d’escriure aquestes línies, ja compta amb 299.000 seguidors a Instagram. Però l’Aitana és diferent d’altres celebritats que aconsegueixen atreure una gran atenció en aquesta xarxa social. L’Aitana no és, en realitat, “humana”, sinó que ha estat generada amb intel·ligència artificial. Els seus “pares” són els joves dissenyadors de l’agència barcelonina The Clueless, Rubén Cruz i Diana Núñez.
Tal com explica Cruz, la seva missió és “crear models en IA que puguin promocionar productes de marques per a determinades vetes de mercat i inventar personatges que serveixin d’imatge per a una companyia determinada”. Els avantatges són evidents: l’Aitana mai no es posa malalta i no és “caçada” pels paparazzis en algun moment inoportú; ni tan sols necessita inversions logístiques, com ara bitllets d’avió o habitacions d’hotel, per aparèixer sempre fresca i resplendent a les fotografies.
