Una medicina de precisió

Fa una dècada aproximadament,  Ignacio Medrano era un jove neuròleg que, mentre treballava a l’hospital, ja es va adonar perfectament que la intel·ligència artificial estava a punt de materialitzar-se en el seu àmbit de treball. Va ser llavors quan va començar a imaginar un projecte que acabaria materialitzant-se amb Savana, l’empresa que va cofundar amb la intenció de portar la IA a la medicina. “Volíem utilitzar les dades i les matemàtiques computacionals per conèixer millor de les malalties, tant a nivell descriptiu, és a dir, pel que fa al present, com predictiu, sobre el futur”, diu.

El seu objectiu era, en primer lloc, disposar de grans quantitats de dades ben ordenades i “netes”–“El big data ha de ser clean data”, precisa–, per desenvolupar una IA clínica, a la qual el metge pogués fer preguntes, com, per exemple, la resposta davant d’un determinat fàrmac en un grup de pacients. En la seva opinió, “el canvi que suposa això és enorme”. Tot i que encara sigui una mica lent, està clar que sacsejarà les inèrcies dels sistemes sanitaris: “Ens dirigim cap a una medicina de precisió, en la qual podrem precisar quin fàrmac, i en quina dosi exacta, cal per a un genoma determinat”.
 

Cap a un model predictiu 

Espera que aviat la IA comenci a transformar de forma radical algunes especialitats com la radiologia. Josep Munuera, director de Radiodiagnòstic de l’Hospital de Sant Pau, coincideix amb Medrano en què per aconseguir-ho “és essencial que les dades estiguin digitalitzades, com ja passa amb les imatges mèdiques des de fa més d’una dècada”. Més endavant, Munuera espera que “la IA s’apliqui a altres camps, com la història clínica o l’anatomia patològica. Sens dubte” –afegeix–, “ajudarà a automatitzar processos i a estandarditzar la forma de treballar. I contribuirà decisivament a prendre decisions més rigoroses i informades”.

Això permetrà fins i tot anticipar-se a les possibles malalties del pacient; un escenari no exempt d’alguns dubtes morals. Com assenyala Julio Mayol, catedràtic de cirurgia i cap de secció de Cirurgia a l’Hospital Clínic San Carlos, a Madrid, “la possibilitat de predir una malaltia té unes implicacions socials i ètiques grandíssimes”. Davant del fet inevitable que “la tecnologia acabi canviant completament la forma d’organització del model sanitari”, Mayol proposa “una gran aliança social, dels professionals i del mateix sistema sanitari per apostar per utilitzar de manera adequada i constructiva la IA”, sempre en favor dels pacients.

Accelerant el coneixement 

Ignacio Medrano està convençut que la funció del metge, en un futur proper, serà utilitzar algorismes per extreure conclusions sobre la salut dels pacients. Això implica formar nous professionals, amb grans coneixements en medicina i també en tecnologia (“Stanford ja està ensenyant IA als seus metges”, confirma aquest neuròleg i emprenedor).  

També serà “un vehicle potent per accelerar la recerca, en camps com ara les malalties rares, o per dissenyar nous tipus de medicaments, gràcies a la capacitat dels motors tecnològics per explotar i analitzar dades i obtenir resultats diferents dels que teníem fins ara”, assenyala Josep Munuera.