L’era de la intel·ligència artificial
L’aplicació de la intel·ligència artificial causa admiració i també una inevitable incertesa. Tot i això, en l’àmbit de la salut, pot servir per portar la formació, la investigació o l’assistència fins a un altre nivell.
“Em preocupa més l’estupidesa humana que la intel·ligència artificial”. Aquesta afirmació tan contundent la va pronunciar el fundador de l’Institut de Recerca en Intel·ligència Artificial (IA) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), Ramon López de Mántaras, en una entrevista publicada a La Vanguardia el 10 de setembre del 2023. La rotunditat de les seves paraules pretenia refutar –o, com a mínim, matisar– la por cap a una tecnologia que actualment no deixa de créixer de forma exponencial. En la mateixa conversa, aquest prestigiós professor i investigador no dubtava a afegir: “El problema no és el monstre de Frankenstein. El problema és el Dr. Frankenstein”, i passava, d’aquesta manera, la patata calenta de la responsabilitat als mateixos éssers humans.
Una tecnologia a l’abast de tots
En qualsevol cas, la impactant irrupció de la IA en les nostres vides ha despertat uns temors atàvics al canvi, que –com bé apunta Rubén Cruz, cofundador i director creatiu juntament amb Diana Núñez de The Clueless, una companyia especialitzada en dissenys d’avatars en IA per a marques– ja es van produir amb anterioritat: “Quan van aparèixer les primeres calculadores, van provocar protestes entre els professors. I quan van començar a utilitzar-se les càmeres de fotos, alguns van arribar a afirmar que podien robar-nos l’ànima”. Juan de Dios Llamas, Chief Data Officer & Strategist de l’agència publicitària BBDO & Proximity, per la seva banda, assenyala que “per defecte, les persones tendim a oposar-nos als avenços. Qualsevol nova tecnologia genera un moviment gairebé luddita de reacció per la por a l’inconegut”.
En realitat, la IA no és tan nova com creiem. Els últims anys ja havia estat part de les nostres vides, tot i que només podíem percebre el resultat final, com passa per exemple amb els algoritmes de recomanació de plataformes com Netflix, Amazon o Instagram. Ara, finalment, la tecnologia ha sortit del “gueto” dels científics de dades per fer-se accessible a tothom. I és precisament en aquest moment quan prenem consciència de les seves infinites possibilitats i dels seus riscos. “El boom de les intel·ligències generatives”–diu Llamas– “facilita que puguem comunicar-nos amb la màquina en un llenguatge natural, sense necessitat de parlar en codi, i que puguem obtenir resultats que eren inimaginables només tres anys enrere”.
L’ètica de la IA
“Durant un temps, els professionals de les dades van utilitzar internet d’una manera una mica errònia”, afirma Llamas. Era l’època en què es podien extreure dades dels internautes sense haver de demanar-los permís. En els últims anys, s’ha avançat molt en la defensa dels usuaris, com confirma la Llei de Protecció de Dades espanyola, “una de les més avançades en aquest camp”. L’expert explica que molts models d’IA generativa “s’entrenen amb informació transparent, que podem arribar a conèixer, però d’altres, en canvi, encara operen com a autèntiques caixes negres”.
És evident que les noves possibilitats que augura la incorporació massiva de la IA obliguen a crear regulacions específiques. Els continguts generats per bots ja s’estan multiplicant de forma exponencial a Google. “Com que qualsevol pot accedir a aquesta tecnologia, és lògic que això provoqui usos creatius i beneficiosos per a tots, i també d’altres més negatius. El risc és que arribem a un punt en què ja no aconseguim diferenciar la realitat de la ficció”, comenta Llamas. Rubén Cruz, per la seva banda, creu que “hi ha nous problemes, com les possibles suplantacions, però també innumerables avantatges. Per això, hem de crear marcs que potenciïn el desenvolupament d’aquests últims”.
