La revolució del teletreball
La pandèmia ens ha donat a conèixer noves eines per teletreballar, però hi ha d’haver una regulació a escala europea i espanyola, i un pacte entre empreses i treballadors.
Mark Zuckerberg va anunciar que Facebook cancel·lava tots els esdeveniments i reunions de més de 50 persones fins al juny de 2021. Una mesura per lluitar contra la Covid-19 que han seguit moltes altres companyies internacionals. També és una forma d’estalvi davant la perspectiva de crisi econòmica. Les eines digitals que tenim al nostre abast faciliten aquesta decisió perquè si alguna cosa hem après de la pandèmia i de l’estat d’alarma és que podem estar en qualsevol part de món amb un sol clic. Google Hangouts, Jitsi, Skype, Zoom, Microsoft Teams o GoToMeeting són només algunes de les plataformes digitals que ens permeten mantenir videotrucades amb qualsevol persona sigui on sigui. Ja existien, però l’ús durant la pandèmia s’ha multiplicat. Zoom Video Communications, per exemple, ha vist com els seus usuaris han pujat de 10 a 300 milions en tan sols cinc mesos.
La pandèmia ha accelerat tres anys la digitalització d’empreses i llars, i ha provocat canvis a la feina, en el consum i en l’oci. Uns canvis que es quedaran. És el cas del teletreball, el creixement fa que els experts es preguntin si estem davant d’una revolució. Algunes de les grans empreses en les economies desenvolupades ja han dit que el que era un gran projecte pilot es convertirà en la forma habitual d’organitzar el mercat laboral. “Però la idea que ha arribat la fi de l’oficina és exagerada. L’Organització Internacional del Treball estima que el 27% dels treballadors en els països d’alts ingressos podrien teletreballar des de casa. Això no vol dir que seguiran treballant a distància”, afirmen des de l’ONU.
El que sí que és cert és que les empreses reduiran un 30% la superfície de les oficines per l’auge del teletreball, segons la consultora immobiliària Laborde Marcet. A més, “la ubicació estratègica d’oficines i locals comercials ha passat a ser prioritària per sobre de la superfície”. I això és també una de les conseqüències del canvi en els hàbits de consum, ja que, segons la mateixa consultora, “l’auge del comerç electrònic fa que els retailers tractin d’equilibrar els seus recursos per maximitzar vendes, combinant la seva presència en els principals carrers comercials amb el comerç electrònic”.
El 2019, el 8,3% dels treballadors a Espanya recorrien a l’opció de treballar des de casa, habitualment o de forma ocasional, una xifra clarament inferior a la mitjana de la Unió Europea(16,1%). No obstant això, un estudi de CaixaBank Research sosté que “un 32,6% del total dels empleats a Espanya podria potencialment dur a terme la seva feina en remot”.
Canvis a la feina
Per fer-ho és necessària una normativa que no existeix. El Govern va anunciar al juny que ultima regular per llei el teletreball i vol que les empreses compensin les despeses dels empleats. També advoca per fixar els temps màxims de treball i els mínims de descans. Aquestes són algunes de les reivindicacions d’experts com José M. Ramada, metge del treball, al Parc de Salut Mar, membre i investigador del Centre d’Investigació en Salut Laboral (CiSAL) i professor del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra. En primer lloc, adverteix que “el teletreball ha de ser conceptualment voluntari, perquè el treballador té dret a decidir si el seu domicili personal reuneix els requeriments necessaris per treballar des de casa en les condicions adequades”.
Per l’expert, “s’ha millorat molt la situació i s’han posat a disposició dels treballadors noves eines, però a l’inici de la pandèmia no estàvem preparats. En el pic de la crisi, no s’aplicava la regulació laboral, la gent treballava a totes hores i això no és teletreball. Sí que ho és el treball organitzat, estructurat, amb mitjans adequats i un horari establert que permeti compatibilitzar vida personal i laboral”.
Dit això, i “davant la falta d’una directiva europea que pugui traslladar-se a la normativa espanyola, empreses i treballadors haurien de pactar sobre els horaris concrets, sobre qui posa els mitjans de producció i com s’estableixen els mecanismes de comunicació amb la direcció de l’empresa”, afegeix Ramada. Per part dels treballadors, “han de generar una nova forma de treballar, s’han de respectar els horaris i reorganitzar un espai de treball a casa que permeti un cert grau d’aïllament, amb una taula i una cadira adequades”.
“Crec que el teletreball és una manera de ser productiu, d’incorporar-se al món laboral fantàstica si està regulada”, explica l’expert. “De la mateixa manera que s’avaluen els riscos a les empreses haurien d’avaluar a casa de cada treballador, com el risc ergonòmic d’estar asseguts tantes hores en cadires que no són adequades o l’excés d’exposició a les pantalles d’ordinador. Si ho aconseguim, el teletreball és una magnífica alternativa que pot resoldre molts problemes, sigui en situació de pandèmia o no. Per exemple, pot fer compatible la vida laboral i personal de molts treballadors que han de fer-se càrrec de familiars”, acaba l’expert.
Consum, escola i oci es reinventen
En les primeres setmanes de la pandèmia, el consum de les famílies va arribar a xifres rècord, especialment en el canal en línia quan van ser més d’un milió les llars que van optar per aquest mitjà. Avui dia, la compra per internet no afluixa i les xifres semblen consolidar-se en la forquilla del 70-90% d’increments setmanals respecte a aquestes mateixes setmanes del 2019. I és que molts dels compradors guanyats durant la crisi sanitària han arribat per quedar-se, apunten des de Nielsen.
Els centres educatius també han hagut de reinventar-se durant la pandèmia i alguns dels canvis es quedaran. La digitalització de les aules s’ha accelerat, però cal desenvolupar un model d’escola molt flexible que respongui de manera àgil a qualsevol situació sanitària. Però també cal tenir en compte la bretxa digital. D’un dia per l’altre les classes van deixar de ser presencials a fer-se en línia, i van deixar enrere el 9,2% de les llars amb nens que no tenen accés a internet, cosa que representa que prop de 100.000 llars no poden connectar-se a la xarxa.
El confinament va disparar el consum de plataformes en streaming fins a les 45,6 hores setmanals, segons un estudi de les companyies Nielsen i Dynata. Però els que han viscut dies daurats han estat els e-Sports, les lligues de jocs en línia com League of Legends o Fortnite, que han ajudat a passar el confinament als joves de 15 a 30 anys. I és que el consum de videojocs en línia a Espanya només a l’abril va augmentar més d’un 75%.