Dr. Ignacio Orce, presidente de ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

"Hem de reivindicar l'entrega incondicional dels sanitaris"

La sanitat privada ha participat de manera decisiva i exitosa en la lluita contra la Covid-19. Parlem amb el president d’ASC per analitzar com es va afrontar la crisi.

Mirem enrere. Quin considera que va ser el gran error durant la crisi provocada per al Covid-19?

Una situació inèdita com la que hem viscut és summament complexa en tots els sentits i, des de la distància, tots hauríem fet algunes coses d’una manera diferent. Potser podríem haver gestionat de manera més eficaç la previsió, els recursos invertits (sobretot als geriàtrics) o la comunicació, però no hi ha dubte que la voluntat de fer tot el possible per superar la crisi ha estat manifesta. És destacable la responsabilitat que en general ha demostrat la ciutadania i hem d’insistir en una bona educació sanitària que eviti conductes incíviques que afavoreixin la propagació de virus. Com a exemple de cooperativisme sanitari, des de la humilitat, creiem que fomentar el respecte i la solidaritat cap als altres és sempre una bona decisió.

I el millor encert per aconseguir revertir la greu situació?

La col·laboració ha estat bona entre els sanitaris, professionals molt ben preparats. Hem vist com el treball en equip multiplicava les possibilitats d’èxit en l’atenció i el tractament per a cada cas i han estat molts els metges que, sense tenir en compte la seva especialitat, han ajudat en tot el que han pogut: cirurgianes passant consulta a la unitat de seguiment Covid-19, pediatres jubilats informant telefònicament les famílies de pacients… Hem de reivindicar l’entrega incondicional d’un col·lectiu que de vegades fins i tot ha vist compromesa la seva seguretat. En definitiva, el millor encert ha estat posar-nos en mans del criteri professional i treballar braç a braç.

Com ha actuat la seva cooperativa de salut respecte d’altres tipus d’organitzacions sanitàries privades? En què s’ha diferenciat?

Som una organització formada per professionals de la salut, controlada per una cooperativa de metges, i en una situació d’excepcionalitat com la que hem viscut guanya sentit el jurament hipocràtic d’oferir atenció a qui ho necessiti proporcionant serveis plens a les persones, per davant de qualsevol altre criteri o interès. No ho fem amb reserves perquè la salut és el nostre ofici, la nostra responsabilitat.

Quina ha estat l’actuació d’Assistència Sanitària per respondre a aquesta crisi? 

Com a resposta al coronavirus, Assistència Sanitària va posar en marxa un protocol d’atenció telefònica gratuïta obert a la població assegurada o no de l’entitat (que va rebre prop de 6.000 trucades), va reprogramar o ajor-nar accions no estratègiques, va reforçar el suport comunicatiu i aprovar la flexibilització del pagament de rebuts per a persones amb caigudes d’ingressos. Així mateix, es va adherir al fons sectorial de 38 milions d’euros per protegir el personal sanitari, va desenvolupar un programa de col·laboració per al manteniment de les consultes mèdiques damnificades per la inactivitat i va incrementar la coordinació amb la salut pública per evitar-ne el col·lapse, entre altres mesures per minimitzar l’impacte de la pandèmia en el conjunt de la societat. A l’Hospital de Barcelona, el nostre centre de referència, vam atendre 600 pacients de Covid-19 en només 50 dies.

Com valora la col·laboració entre la sanitat pública i la sanitat privada per afrontar l’emergència sanitària? Ha estat efectiva?

La col·laboració publicoprivada s’ha plantejat obertament, però podria haver estat millor perquè el sistema sanitari privat està preparat per actuar en primera línia. Assistència Sanitària ha estat en constant interlocució i cooperació amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i amb la resta d’autoritats sanitàries de país per ajudar a evitar el col·lapse dels recursos sanitaris públics. Ara com ara, la sanitat privada s’ha de considerar com una reserva estratègica en cas de rebrot.

El personal sanitari ha estat un dels grups més afectats per la crisi. Com valora l’actuació i la resposta que ha tingut? 

El personal sanitari ha demostrat la seva vocació de servei. Tot i el risc per a la seva pròpia salut i d’unes condicions laborals millorables, han donat el millor de si mateixos. Han treballat junts, com un equip, alineats amb un mateix objectiu per donar la millor resposta a la societat. Els sanitaris s’han entès molt bé, han donat exemple.

Com a president d'un petit sistema sanitari que representa Assistència Sanitària, què hauria fet diferent?

Potser algunes mesures que ja vam posar en marxa en els primers estadis de la pandèmia es podrien haver avançat uns dies, però vam decidir fer un pas ferm després d'haver-ne provat l’efectivitat. Hem intentat concentrar tots els nostres esforços a pal·liar els efectes del coronavirus. Per sort, hem pogut mantenir l'activitat assistencial més urgent sense arribar a una situació crítica.

Quin aprenentatge deixa aquesta crisi i quins reptes creu que haurem d'afrontar?

Des del punt de vista humà, destacaria la presa de consciència del valor de les relacions entre persones i la importància d'estar a prop dels nostres éssers estimats, especialment dels més vulnerables. Des del punt de vista de la gestió, es demostra que el criteri expert és el vàlid per resoldre els problemes amb eficàcia i garanties d'èxit. I des del punt de vista mèdic i social, em quedo amb el reconeixement espontani de la societat a la feina dels professionals sanitaris, els múltiples homenatges i agraïments als professionals que en molts casos han lluitat sense descans per salvar-nos la vida jugant-se la seva. El repte és aconseguir que aquesta consciència continuï i tots reconeguem el paper que el metge té en les nostres vides.

Estarem preparats davant un possible rebrot?

Hem posat tots els nostres esforços perquè sigui així. Des del passat mes de gener, els equips d'experts de la comissió de malalties infeccioses de l'Hospital de Barcelona han aprofundit en l'estudi del virus i han impartit diverses sessions formatives. Seguint la previsió epidemiològica, adoptarem les mesures necessàries per absorbir amb garanties els futurs casos de Covid-19. La resposta dependrà de les característiques d'aquest hipotètic rebrot, però els metges continuarem estant aquí.

Com preveu que serà l'atenció sanitària en el futur? Es quedaran per sempre alguns canvis provocats per la Covid-19?

Vivim en un món canviant, en evolució, que després de la Covid-19 s'haurà de reinventar per potser no tornar a ser com el coneixíem. Per al sistema sanitari ha estat, sens dubte, el desafiament més gran de les últimes dècades, una amenaça per a la societat i l'economia. La distància física necessària per evitar el contagi ha introduït robots als hospitals i ha fet augmentar a un ritme més alt les consultes a través de la xarxa i la telemedicina, però també hem constatat que el paper del professional sanitari recupera un just reconeixement i la supervisió humana és irreemplaçable. Ho hem vist a les UCI, on molts pacients no van poder agafar la mà dels familiars i, en lloc seu, les infermeres els van acompanyar. Els canvis en l'atenció sanitària que veurem en el futur passaran per fer-la més accessible i propera a les persones.
 

Dr. Enrique de Porres, conseller delegat d'ASISA

"L'atenció domiciliària privada ha estat essencial"

El paper del Grup ASISA ha estat determinant per contenir la malaltia. El conseller delegat de la companyia sanitària analitza l’actuació de la xarxa assistencial.

Reflexió

La revolució del teletreball

La pandèmia ens ha donat a conèixer noves eines per teletreballar, però hi ha d’haver una regulació a escala europea i espanyola, i un pacte entre empreses i treballadors.

A fondo

Units davant la Covid-19

Reflexionem sobre els canvis socials provocats per la pandèmia, el paper crucial del sector privat en el sistema sanitari i el futur laboral més immediat.