"La salut té més a veure amb l'equilibri i la sostenibilitat a llarg termini"

Amb una comunitat digital creixent gràcies a la seva tasca divulgativa sobre alimentació, Laura Alfaro defensa que la veritable salut es basa en hàbits flexibles i reflexiona sobre la confusió que genera l'accés il·limitat a continguts sobre nutrició a les xarxes socials.

A la consulta, notes diferència entre els pacients que venen perquè volen estar més sans i els que venen perquè volen veure's físicament bé?

A la pràctica clínica em trobo de tot, però quan indagues més en la vida de la persona, un percentatge molt alt de pacients estan insatisfets amb el seu aspecte físic, la qual cosa repercuteix d'una manera molt negativa en la seva salut mental. Observo molt una tendència, sobretot en dones, a comparar-se amb altres dones o fins i tot amb el seu “jo” de fa 15 anys, sense tenir en compte els canvis naturals que s'esdevenen amb el temps, com l'envelliment, els canvis hormonals, els embarassos o el propi ritme de vida actual. Sí que hi ha una diferència entre els qui venen cercant salut i els qui ho fan motivats principalment per l'estètica, tot i que moltes vegades tots dos objectius estan relacionats. Els pacients que busquen salut solen centrar-se més a millorar hàbits, guanyar energia, prevenir malalties o sentir-se millor amb ells mateixos a llarg termini. En canvi, els qui prioritzen l'aspecte físic solen expressar més preocupació pel pes, la imatge corporal o assolir determinats estàndards estètics imposats socialment. Però a la pràctica totes dues motivacions acostumen a barrejar-se.

Vivim el moment amb més informació sobre salut i nutrició que mai. No obstant això, els trastorns de la conducta alimentària continuen sent una preocupació creixent. Com interpretes aquesta aparent contradicció?

Crec que actualment vivim en una època en què tenim accés a una quantitat enorme d'informació, però això no significa que tota sigui fiable ni estigui recolzada científicament. Avui dia qualsevol persona amb accés a internet o xarxes socials pot difondre continguts sense cap mena de control o evidència al darrere, i això a la pràctica clínica genera molta confusió. Em trobo amb pacients que no saben quina informació creure perquè reben missatges completament contradictoris constantment. I també hi ha casos de persones que pensen que coneixen més sobre nutrició per haver vist vídeos molt breus a les xarxes socials o perquè algú assegura que certa dieta “li va funcionar”. El problema és que moltes vegades es generalitzen experiències personals com si fossin recomanacions vàlides per a tothom, quan cada pacient necessita una valoració individualitzada i basada en evidència científica.

De fet, hi ha estudis recents que assenyalen que només entre el 4 i el 5% del contingut sobre nutrició que es consumeix a TikTok prové de professionals sanitaris. Com arriba això a la teva consulta?

Molts pacients arriben amb por a determinats aliments, idees molt extremes sobre nutrició o expectatives irreals perquè han vist consells a les xarxes socials sense cap recolzament professional. A més, la informació a TikTok acostuma a ser molt ràpida i simplificada, cosa que fa que temes complexos s'expliquin sense context. Això genera força confusió i, en ocasions, hàbits poc saludables que després cal treballar i desmuntar a la consulta.

El contingut, a més, sembla dirigir-se més al públic femení. És també l'impacte més gran en elles, o és simplement més visible?

Segons la meva opinió, l'impacte sí que és més gran en dones, tot i que també és veritat que en elles resulta més visible i socialment més acceptat parlar-ne. Des de fa anys hi ha una pressió estètica molt més intensa cap al cos femení, i les xarxes socials han amplificat encara més aquesta exigència. Constantment s'associa el benestar femení amb la imatge física, estar prima o determinats estils de vida “perfectes”. Sovint veig com moltes dones senten una pressió contínua per cuidar-se, veure's bé o satisfer certs estàndards que de vegades són inassolibles. Tot i això, cada vegada observo més preocupació també en homes, sobretot adolescents i/o adults joves, encara que probablement els costi més verbalitzar-ho o demanar ajuda sobre aquests temes.

En l'àmbit de la nutrició, quins hàbits creus que són indispensables en la nostra rutina entre els que generen un impacte positiu en la salut?

Hi ha petits hàbits quotidians que poden millorar moltíssim la nostra qualitat de vida. Mantenir una bona hidratació, realitzar activitat física diària, encara que sigui moderada, incloure fruites i verdures de forma habitual en l'alimentació i reduir el temps que passem davant les pantalles són mesures senzilles que poden tenir un efecte molt positiu tant en la salut física com emocional.

I hi ha algun mite sobre la cura del cos que costi especialment desmuntar, perquè la gent, en el fons, no vol que sigui mentida?

Sí, especialment tot allò que té a veure amb les “solucions ràpides”. Molta gent vol creure que hi ha una dieta miracle, un producte dètox o un mètode concret amb el qual aconseguir canvis físics importants sense esforç ni constància. Crec que costa desmuntar aquests mites perquè venen una idea molt atractiva: obtenir resultats ràpids i fàcils. També passa molt amb la idea que per estar sa cal viure en un control constant de l'alimentació o de l'exercici, quan en realitat la salut té més a veure amb l'equilibri i la sostenibilitat a llarg termini. De vegades, acceptar que no hi ha fórmules màgiques i que els canvis reals requereixen temps és precisament el que més costa assumir.

Dra. Laura Alfaro

Psiconutricionista especialitzada en trastorns de la conducta alimentària i directora de la Unitat Integral de la Dona a HLA Clínica El Rosario.