Les mútues, un soci clau per a l’atenció sanitària global
Més del 80% dels funcionaris trien la sanitat privada, que atén 1,8 milions de treballadors públics a Espanya amb un cost d’un 33% inferior.
La sanitat privada és un bon soci per a la pública i la col·laboració és eficaç. Un bon exemple n’és el mutualisme administratiu, que permet escollir als funcionaris si volen que l’assistència la faci el Sistema Nacional de Salut o una asseguradora privada. El 84% dels funcionaris opten per la segona opció.
El 1975 es va fundar Muface (Mutualitat de Funcionaris Civils de l’Estat) que, juntament amb Isfas (Institut Social de les Forces Armades) i Mugeju (Mutualitat General Judicial), constitueixen les entitats gestores del mutualisme administratiu i subscriuen concerts amb entitats asseguradores. El sistema atén 1,8 milions de persones, el 65% de les quals cobertes pel sistema de mutualitat de funcionaris Muface, el 31% per la mutualitat de les forces armades Isfas i el 4% per la de la judicatura Mugeju.
La col·laboració publicoprivada en sanitat, però també en altres àmbits com l’educació, té una sèrie d’avantatges com l’optimització de l’eficiència financera de l’esforç econòmic de les administracions i la mobilització de tots els recursos disponibles. Però també generen confiança als ciutadans, que poden escollir. La crisi financera del 2008 i la pandèmia de la Covid-19 han estat dos exemples de resiliència per a aquesta col·laboració i una oportunitat única per reconstruir i repensar l’estat del benestar. La sanitat afronta reptes crucials com l’envelliment de la població, la personalització de la medicina i la digitalització. Segons l’últim informe de l’Institut per al Desenvolupament i Integració de la Sanitat (IDIS), el 78% dels ciutadans consideren que la sanitat espanyola necessita un esforç d’adaptació per afrontar els nous reptes de salut i el 82,4% creu que s’han d’incorporar les darreres innovacions tecnològiques i digitals en tots els processos en salut.
La major part de la despesa sanitària es produeix al final de la vida, les malalties greus avui dia són cròniques i augmenta l’esperança de vida de les persones. Molts no poden fer front a les primes, de manera que una solució podria ser crear assegurances col·lectives com el model Muface. Un model dèxit que ha portat la sanitat privada a moltes ciutats d’Espanya.
Segons dades d’IDIS, el nombre de mutualistes en els darrers anys presenta una tendència baixista, amb una disminució de més de l’1% des del 2016. Unes xifres que poden canviar amb la incorporació de nous funcionaris al sistema després de la nova convocatòria del Govern. A aquest descens s’hi ha d’afegir un augment de l’edat mitjana dels usuaris, fet que implica un augment de sinistralitat. “Aquest fet, acompanyat de l’encariment de la prestació i de la inclusió de noves prestacions, dificulta la sostenibilitat del model atès que la sinistralitat s’acosta o supera el 100% algunes vegades”, avisen des d’IDIS.
De cara al 2021, s’han pressupostat 2.312 milions d’euros per al mutualisme administratiu, un increment del 2,8% respecte a l’any anterior, mentre que la despesa sanitària, a la Llei de pressupostos generals de l’Estat 2021, ha augmentat un 10% respecte al total destinat el 2019. I això malgrat que el mutualisme administratiu representa un estalvi estimat per a l’Administració de 451 euros per mutualista, ja que la despesa generada és un 33% inferior. En aquest sentit, “s’estima que la prima mitjana de Muface es va situar el 2020 en 917 euros anuals per assegurat, mentre que la despesa sanitària pública per càpita d’aquell mateix any va ser de 1.368 euros (no inclou la despesa farmacèutica ni la despesa destinada a mutualitats)”, segons IDIS.
Preocupats per la sanitat
D’altra banda, segons l’últim informe de la Fundació IDIS, de maig del 2021, quatre de cada cinc espanyols augmentarien la partida dedicada a sanitat, independentment de quina sigui la cobertura sanitària, i un 71,5% considera que la sanitat a Espanya no està ben finançada. A més, més del 75% dels enquestats consideren molt necessària o necessària la cooperació entre la sanitat privada i la pública, i augmenta la percepció positiva respecte d’aquesta última, del 6,39 el 2020 al 6,67 d’aquest any.
Espanya és un dels països on la despesa sanitària privada és més elevada (29,2%), per sobre dels països de l’OCDE (23,3%), i va arribar als 32.750 milions d’euros el 2019, el 2,6 % del PIB. Espanya té 9,2 milions d’assegurats, sense comptar els mutualistes, que contribueixen a l’estalvi del sistema públic de 1.368 euros per pacient, segons l’informe. I en cas d’un pacient que faci un ús mixt de la sanitat, utilitzant la pública i la privada, l’estalvi seria de 506 euros.
