Una col·laboració necessària per a la sostenibilitat
La sanitat privada allibera recursos del sistema, genera llocs de treball, millora l’accés a l’assistència sanitària i és un soci indispensable en moments de crisi.
La col·laboració publicoprivada en sanitat, igual que en altres serveis fonamentals com l’educació, és clau per a la sostenibilitat del sistema. La sanitat privada representa un 2,6% del PIB del país, més de 32.000 milions d’euros, i genera gairebé 279.000 llocs de treball. A més, allibera recursos del sistema públic, i dona cobertura al 19,6% de la població, uns 9,2 milions de persones. I millora l’accés a l’assistència sanitària, ja que proveeix el 56% dels hospitals que hi ha a Espanya –441 d’un total de 784– i el 32% dels llits hospitalaris.
Els exemples de col·laboració publicoprivada en diferents àmbits comparteixen una sèrie d’avantatges: optimitzen l’eficiència financera de l’esforç econòmic de les administracions, mobilitzen de manera coordinada i subsidiària tots els recursos disponibles; i tenen la confiança dels ciutadans que, quan poden triar, no dubten a exercir la llibertat d’opció. Cal destacar que durant la pandèmia de Covid-19 els centres privats van treballar colze a colze amb el sistema públic. Només Assistència Sanitària va fer més de 40.000 proves, entre PCR i tests d’antígens, sense comptar els que es van fer a l’Hospital de Barcelona durant el 2020.
I ASISA, a escala nacional, va atendre més de 100.000 pacients per Covid-19 a la seva xarxa assistencial des del principi de la pandèmia, molts dels quals derivats per la sanitat pública, i va gestionar l’ingrés hospitalari de més de 6.500 assegurats, tant en centres propis com concertats. El Grup HLA ha invertit més de 15 milions d’euros per reorganitzar els centres, ampliar les unitats de cures intensives i llits d’hospital i reforçar la plantilla. També ha ofert assistència domiciliària per Covid-19 a més de 65.000 assegurats.
Un altre exemple de col·laboració publicoprivada és la renovació al setembre de la confiança del Govern espanyol en les mútues per donar cobertura sanitària als funcionaris amb un nou concert per al període 2022-2024. Ho va fer pocs dies després que Unides Podem registrés una proposició no de llei al Congrés per integrar els nous mutualistes a la sanitat pública i eliminar, de forma progressiva, el sistema de Mutualitat General de Funcionaris Civils de l’Estat (Muface), que el 2020 va donar assistència a 1,5 milions de funcionaris públics.
El nou concert, amb un import que arribarà als 3.571 milions d’euros, suposa una prima d’increment del 8% per al proper any, el 8,75% per al següent i el 10% per al 2024. L’objectiu és garantir l’assistència als funcionaris i cobrir les noves incorporacions fruit de les últimes ofertes d’ocupació pública que es van aprovar el maig passat, un total de 10.254 places a l’Administració general de l’Estat que es faran efectives després dels exàmens del novembre.
Dades
3.000 milions d’euros. El sistema públic s’hauria de gastar aquesta xifra per poder atendre els gairebé 1,8 milions de mutualistes.
720 i 800 milions d’euros d’estalvi a l’any gràcies al mutualisme administratiu.
917 euros va ser la prima a les mutualitats el 2020, pels 1.368 euros de despesa sanitària mitjana per persona en el sistema públic.
9,2 milions de persones són ateses per la sanitat privada.
Arran de la publicació el mes de juliol passat d’informacions sobre el pla d’acció per a la transformació del Sistema Nacional de Salut (SNS) a l’era postcovid-19, elaborat per 20 experts, i en què es proposava com una de les mesures suprimir les mutualitats, el Govern ja va reaccionar assegurant que el model sanitari comptava amb Muface en el futur. També ho va fer al febrer, quan la formació morada va apuntar la seva “aposta per reforçar el sistema públic de sanitat i prescindir de les mutualitats que generen una clara desigualtat entre la població”.
Davant la polèmica suscitada, la patronal de la sanitat privada, Institut per al Desenvolupament i Integració de la Sanitat (Fundació IDIS), va publicar el document “Impacto del cambio de modelo de las mutualidades”, en què apuntava una dada econòmica incontestable: “El mutualisme administratiu estalvia al sistema públic entre 720 i 800 milions d’euros a l’any”, ja que “la prima mitjana és molt inferior a la despesa sanitària pública per càpita, en concret 451 euros menys”. Del mateix text es desprèn que suprimir el model “costaria uns 3.000 milions d’euros al sistema públic per poder atendre els gairebé 1,8 milions de mutualistes que hi ha actualment”, entre Muface, Mugeju i Isfas, davant dels 2.230 actuals.
A més, es perdrien gairebé 1,5 milions de pòlisses, el 16% de l’activitat de les asseguradores. La manca de mutualistes en algunes zones faria disminuir el nombre d’assegurats, i això suposaria haver de tancar una trentena de centres assistencials privats.
Aquest tancament provocaria una pèrdua de 39.000 llocs de treball, un augment del 15% de l’ocupació hospitalària pública que passaria a ser del 98%, i un increment de les llistes d’espera d’entre 28 i 30 dies per a l’activitat quirúrgica i d’uns 34 dies en l’activitat de consultes externes.
