Metges, escriptors i artistes

Els artistes han representat els metges en les seves creacions des de fa mil·lennis. Les primeres obres estan vinculades als mites i són déus i semidéus grecs que practiquen la medicina, com Apol·lo, el déu de la curació, o el centaure Quiró, fill de Cronos que ensenya la seva ciència a Asclepi, fill d’Apol·lo. Precisament és Asclepi qui donarà el seu emblema principal a la medicina ja que és representat amb un bàcul cenyit per una serp.

La mitologia egípcia també té els seus metges. Com el cèlebre Imhotep, que es representa en nombroses escultures, o Merit Ptah, la primera dona coneguda que es va dedicar a la medicina entre els segles XXVII i XXV aC i que veiem representada en una tomba de la necròpolis de Saqqara, recorda  Juan Frau al seu llibre La imagen del médico en el arte y la literatura (Casimiro, 2016). Més endavant, a l’edat mitjana, quan la religió ocupava tots els àmbits artístics, els metges van quedar marginats als manuscrits il·luminats o als gravats de volums científics. Tots, amb excepció de Cosme i Damià, Hermione d’Efes o Ciro d’Alexandria que, a més de metges, van ser sants i màrtirs del cristianisme.

Hem d’esperar fins al final de l’edat mitjana per trobar pintures amb escenes de la vida quotidiana on es reflecteixen diversos oficis, també el de metge. En els gravats dels segles XV i XVI ja trobem reproduccions de doctors anònims en diferents circumstàncies i actituds, com és el cas dels gravats per al De officiis, de Ciceró, obra de Hans Weiditz l’any 1531.

D'heroi a malvat

Txékhov, Baroja i Bulgàkov van traslladar la seva experiència com a metges en les seves novel·les, mentre que Mann, Céline i Camus els van convertir en protagonistes o secundaris de luxeMalgrat això, la professió no va entrar de ple en la literatura fins al segle XIX, en què es va consolidar la novel·la. El metge és un heroi, un home d’acció que representa el progrés científic. Així és Tertius Lydgate, el protagonista de Middlemarch, una novel·la publicada per entregues entre el 1871 i el 1872, escrita per George Eliot. També són honestos i nobles els personatges creats per Flaubert, Txékhov, Zola o Stevenson. Mereix un capítol a part l’anomenat metge d’esperó, present a les novel·les del segle XIX. Són els metges rurals que apareixen en nombrosos gravats, herois que protagonitzen novel·les com Le médecin de champagne (1833) de Balzac. I no és estrany, ja que molts d’aquests metges també van ser escriptors que van sentir la necessitat de transmetre les seves experiències, com Anton Txékhov i Felipe Trigo, o Pío Baroja i Mikhaïl Bulgàkov, ja en el segle XX. Altres metges cèlebres de la literatura amb una faceta més intel·lectual, existencialista i desencantada van ser Ferdinand Bardamu, creat per Céline, i Bernard Rieux, narrador de The Plague, d’Albert Camus.

Però el metge no sempre ha estat l’heroi en la literatura. A l’edat mitjana era representat per la seva ineptitud i avarícia a les cantigues d’escarni de la lírica galaicoportuguesa; i en els segles XVI i XVII Tirso de Molina, Lope de Vega, Góngora, Cervantes o Quevedo accentuen aquesta visió satírica del metge. Baltasar Gracián en diu que ningú pot parlar bé o malament dels metges, “no abans de posar-se a les seves mans, perquè encara no té experiència: no després, perquè ja no té vida”. També la Commedia dell’Arte escarneix els metges amb figures com Balanzone o Baloardo, que es caracteritzen per la seva pedanteria i verbositat.

D’altra banda, i en relació amb la medicina, hi ha dues malalties que han ocupat centenars de pàgines de novel·les: la sífilis i la tuberculosi, que s’associen a contextos d’aire llibertí i marginal. Aquesta última va desenvolupar en l’elit cultural una aura de misteri i fascinació, segons apunta Juan Frau, i va tenir la seva obra mestra en La montaña mágica, de Thomas Mann.

Metges i amics

Els pintors també van saber reflectir el món de la medicina i els seus protagonistes. Del segle XVI és l’obra del Bosch L’extracció de la pedra de la bogeria. Segles després trobem Pablo Picasso i el seu oli Ciència i caritat, del 1897, o l’Autoretrat amb el doctor Arrieta (1820) de Francisco Goya. Altres artistes de la talla de Sorolla, Rembrandt i Monet també van plasmar sobre la tela metges, amics i coneguts. Com Toulouse-Lautrec, que a la sèrie de retrats sobre cartró del 1891 va pintar dos doctors: Henri Bourges i Gaston Bonnefoy. O Vincent van Gogh i el seu retrat cèlebre de Paul Gachet, que va pintar durant les setmanes prèvies a la seva mort, l’estiu del 1890. Gachet va ser metge i amic de pintors com Renoir, Cézanne, Pissarro o Monet, entre d’altres.

Amb l’evolució dels mitjans de comunicació, els metges han seguit presents a les petites i grans pantalles amb pel·lícules mítiques com el Doctor Zhivago, basada en una novel·la de Boris Pasternak, publicada el 1957 a Itàlia i el 1988 a l’antiga URSS, i sèries ja clàssiques com M*A*S*H.

La medicina a la pantalla

1. El 1995 el productor i director de cinema Wolfgang Petersen va estrenar ‘Estallido’. Protagonitzada per Dustin Hoffman, Rene Russo i Morgan Freeman, relata l’arribada als EUA d’un virus mortal anomenat ‘motaba’ des de l’interior de l’Àfrica i que s’escampa per tot el país. Robin Cook, l’autor de la novel·la en què es basava ‘Estallido’, s’havia inspirat en els virus de la varietat de febres hemorràgiques com el dengue o l’Ebola. Aquest últim va assolar l’Àfrica el 2014 i va arribar a Espanya l’octubre del mateix any. 

2. ‘M*A*S*H’ és potser la sèrie més vista de la televisió. El 1970 es va estrenar com a pel·lícula amb Donald Shuterland, Elliott Gould i Robert Duvall i es basava en un llibre homònim, publicat el 1968 i escrit per tres metges de l’exèrcit que havien servit a la guerra de Corea. Uns anys després, Gene Reynolds el va traslladar a la petita pantalla amb un gran èxit, gràcies a la professionalitat d’actors com Alan Alda, Wayne Rogers i McLean Stevenson, recorden Carlos Aitor Yuste i Jon Arrizabalaga al seu llibre ‘Eso no estaba en mi libro de Historia de la Medicina’ (Libros en el Bolsillo, 2020). 

3. ‘House’, protagonitzada per l’actor britànic Hugh Laurie, ha estat tot un èxit internacional. Creada per Paul Attanasio, es basava en una columna titulada “Diagnòstic” que publicava la doctora Lisa Sanders a ‘The New York Times’. Sanders, a partir d’un cas de símptomes atípics, descobria la malaltia i el seu remei. Gràcies a aquesta sèrie, Laurie es va convertir en un dels actors més coneguts i més ben pagats del moment.