Pandèmies, grans descobriments i felices coincidències

Les pandèmies han estat cícliques en la història de la humanitat, des de la pesta negra o la grip espanyola, fins a l’actual provocada per la Covid-19. El segle XIV va ser el de la pesta negra, quan entre el 1346 i el 1347 va esclatar l’epidèmia més greu de la història europea, la qual podria haver arribat a afectar un 60% de la població.

Tindria els orígens a l’actual Feodòssia, a la costa sud-oriental de Crimea, a la vora del mar Negre, que al segle XIV era un enclavament comercial genovès anomenat Caffa. La ciutat era considerada pels italians “la reina del Mar Gran” i el khan de l’Horda d’Or Jani Beg la pretenia. Carlos Aitor Yuste i Jon Arrizabalaga expliquen al volum Esto no estaba en mi libro de historia que les tropes mongoles assetjaven Caffa quan de sobte va esclatar la pesta entre les seves files i va matar centenars de soldats. Davant la impossibilitat de prendre la plaça, el khan va ordenar muntar les catapultes i llançar els cossos dels morts a la ciutat per sembrar el pànic.

Els historiadors no es posen d’acord si van ser els cadàvers els que van escampar la pesta o si el bacteri, conegut com a Yersinia pestis, va penetrar a la ciutat a través de les rates infectades i les puces. El cas és que nombrosos comerciants van fugir de la ciutat cap a Itàlia i van portar la pesta a Gènova. Un any després, la malaltia ja s’havia estès per tot Europa i assolava el continent asiàtic i africà.

Víctimes de la plaga

No era la primera vegada que Europa vivia el caos d’una pandèmia. El militar atenenc Tucídides narra a la seva Història de la pesta atenenca, com 30.000 ciutadans, Pèricles inclòs, van morir a causa d’una malaltia infecciosa, provocada quan els habitants del Peloponès van enverinar els pous d’aigua. Aquella pesta en realitat va ser una epidèmia de febre tifoide, provocada pel bacteri Salmonella tiphy, segons recull el metge, escriptor i divulgador científic Pedro Gargantilla al llibre Historia curiosa de la medicina. També una plaga del que es pensa que va ser verola o xarampió va posar fi a la vida d’un dels grans personatges de la història: l’emperador romà Marc Aureli. La van anomenar plaga Antoniana o pesta de Galè, va esclatar l’any 165 dC i més de 5.000 persones hi van perdre la vida.

Pericles va morir a Atenes de febre tifoide junta amb 30.000 ciudadans, i l'emperador Marc Aureli va morir per una plaga de xarampió o verolaDurant segles els metges s’han hagut d’enfrontar a altres malalties que han afectat un gran nombre de població. És el cas de la tuberculosi o pesta blanca. Se sap que és una malaltia molt antiga perquè s’han trobat lesions en mòmies egípcies del 3700 aC. La verola també ha representat tot un repte per a la medicina. Va provocar la mort l’agost del 1742 de Lluís I de Borbó, que amb 17 anys només va poder governar 229 dies; i molt abans, la de Ramsés V, quart faraó de la XX dinastia d’Egipte. Fins que no es va trobar una vacuna —la primera en la història— la verola matava a l’Europa del segle XVIII unes 400.000 persones a l’any. Moltíssim abans, els antics havien observat que qui superava la malaltia no tornava a passar-la i l’any 1000 dC es va començar a experimentar amb formes rebaixades de la malaltia, recorden Carlos Aitor Yuste i Jon Arrizabalaga. Es prenien mostres de les crostes contagioses dels malalts i es deixaven assecar durant un any per reduir-ne l’efecte. Després es convertien en pols i s’inoculaven en pacients sans. Era una autèntica ruleta russa.

La primera vacuna

A finals del segle XVIII, els investigadors es van adonar que les camperoles que munyien vaques infectades amb la variant bovina de la verola només desenvolupaven símptomes lleus de la malaltia i van decidir inocular-la en persones sanes. El 1790, el metge anglès Edward Jenner va decidir anar una mica més enllà.

El metge anglès Edward Jenner va injectar al fill de vuit anys del seu jardiner el pus d'una pústula de verola, vacuna procedent d'una grangera infectada

Jenner va injectar al fill de vuit anys del seu jardiner el pus d’una pústula de verola, vacuna procedent d’una grangera infectada. El nen, malgrat que va estar en contacte amb el virus, no va emmalaltir. El metge ho va repetir amb 23 persones més amb el mateix resultat i el 1789 va néixer la primera vacuna de la història. L’èxit va ser tal que van començar les vacunacions massives i fins i tot Napoleó Bonaparte va ordenar vacunar tot el seu exèrcit.

Al llarg de la història hi ha hagut altres pandèmies, com la de la grip espanyola,  el pacient zero de la qual va morir a Kansas (EUA) l’11 de març de 1918. Es va anomenar així perquè durant la Primera Guerra Mundial Espanya era neutral i reportava diàriament els casos de morts per aquesta malaltia. Els països que participaven en el conflicte bèl·lic preferien no fer-ho per no desmoralitzar la seva població.