La necessitat de trencar el sostre de vidre

La necessitat de trencar el sostre de vidre

Les xifres revelen que assolir la paritat en tots els àmbits segueix sent un repte per a la professió mèdica. No obstant això, és just reconèixer que s'ha avançat de manera considerable.

PER Enric ros | 23 abril 2024

Afortunadament, els temps en què, en el sector sanitari, les dones estaven molt presents en el camp de la infermeria, però molt menys en el de la medicina, ha quedat enrere. Des de fa temps, trobem dones en totes les posicions i àrees dels quadres mèdics, tot i que, com apunta la doctora Martínez Nadal, "els homes encara tenen tendència a triar especialitats més intervencionistes, com les que suposen pràctica quirúrgica habitual, i les dones són clara majoria en pediatria, per exemple".


La doctora Lourdes Fernández de Bobadilla, especialista en cirurgia general i aparell digestiu, i coordinadora de la Unitat de Mama de HLA Universitari Moncloa de Madrid, afirma que "si bé és cert que mentre en especialitats mèdiques la participació femenina arriba al 70%, hi ha publicacions que revelen que en les especialitats més quirúrgiques el percentatge és una mica menor, però arribant gairebé al 50%; així que està clar que les dones s'estan incorporant al que realment els agrada". Sigui com sigui, aquestes velles inèrcies s'abandonen amb la incorporació de noves generacions: per exemple, quan la doctora Sánchez Molina va començar la residència d'Urologia, fa més d'una dècada, era l'única dona en aquesta especialitat. Ara, en molts hospitals, les uròlogues són majoria.


La Federació d'Associacions Cientificomèdiques Espanyoles (FACME) va presentar, el desembre del 2022, un estudi pioner titulat Mujeres en Medicina en España (WOMEDS)  que analitzava en quin percentatge les metgesses assolien posicions de lideratge en quatre àmbits diferents: l'assistència sanitària, la participació en organitzacions professionals (com societats científiques, congressos mèdics o col·legis professionals), el món acadèmic i la recerca. Els resultats, recopilats durant el període 2019-2021, es poden considerar en part esperançadors. Al mateix temps, reflecteixen que encara queda molta feina per fer.

 



Tot i ser majoria en molts centres sanitaris (el juny del 2021, el 61 % de metges de l'assistència pública a Espanya eren dones), el famós sostre de vidre segueix vigent. Com va explicar en la presentació de l'estudi Beatriz González, catedràtica en economia de la salut, encara hi ha un baix percentatge de dones responsables de servei, que oscil·la entre el 20,3% d'Andalusia i el 46,7% de Navarra. Les xifres de les caps de secció van des del 24,8% d'Aragó al 53,2% de Navarra.


A Catalunya, l'estudi esmentat de Metges de Catalunya confirma que un 53% de les consultades assegura que els càrrecs de responsabilitat del seu centre de treball estan ocupats per homes. El cert és que l'Institut Català de la Salut, amb una plantilla formada per un 75% de dones, tan sols compta amb un 30% d'aquestes professionals en posicions de direcció o lideratge. Això implica renunciar a molt talent, especialment si tenim en compte -com bé apunta la doctora Sánchez Molina- que "les dones solen ser especialment constants i estudioses, així que és habitual que aconsegueixin tenir els millors currículums" de les seves promocions.


Les xifres revelen que assolir la paritat en tots els àmbits segueix sent un repte per a la professió mèdica. No obstant això, és just reconèixer que s'ha avançat de manera considerable. Les xifres de dones que, any rere any, entren a les nostres universitats confirmen que la vocació de les estudiants per la medicina es manté ferma. Passa el mateix amb les que ja estan exercint. Quan preguntem a les entrevistades què farien si avui haguessin de tornar enrere per decidir quina carrera estudiar, totes elles ho tenen clar: medicina tornaria a ser la seva primera opció.
 

 

La universitat i la investigació encara no assoleixen la igualitat


El primer Nobel de Medicina per a una dona no va arribar fins al 1947. Ho va aconseguir, juntament amb el seu marit, Gerty Theresa Cori, pels seus estudis sobre el metabolisme dels carbohidrats i les funcions dels enzims en el teixit muscular. Des d'aleshores, moltes dones han continuat publicant estudis rellevants. No obstant això, el sostre de vidre també es troba en l'àmbit de la recerca científica. Les dades del CSIC del 2022 indiquen que dels 96 investigadors d'institucions espanyoles que figuren entre l'1% més citat del món, només un 11,46% són dones. 

Com posa de manifest l'estudi de WOMEDS, el 2021, al voltant del 50% de 4.377 membres de grups de recerca a Espanya eren dones. No obstant això, només el 26 % eren caps de grup. A més, en els 32 instituts d'investigació sanitària acreditats, només 3 dels 22 directors científics són dones. En l'àmbit acadèmic, les xifres també són insuficients: de 13.567 docents mèdics de 39 facultats, el 45% són dones. La lluita per la paritat, doncs, ha de continuar.

Entrevista

“A la primera reunió em vaig sentir molt sola, però tretze anys després a la sala ja hi ha més dones”

Concepción Giner. Directora mèdica de l'Hospital HLA Vistahermosa. Especialitzada en microbiologia. Directora del laboratori d'anàlisi de l'HLA Vistahermosa del 2005 al 2010.

Conciliació

La importància de la conciliació

Per arribar a l'exercici professional, cal passar, abans, per anys d'estudi i especialització, la qual cosa pot suposar diverses renúncies personals.

A fons

El paper de les dones en l’exercici de la medicina

La feminització de les professions sanitàries a Espanya és un dels esdeveniments més destacats del sector en les últimes dues dècades.