Unes vacances més responsables
Per lluitar contra el canvi climàtic, necessitem passar d’un model de turisme de masses, basat en el consum i l’explotació del paisatge i els recursos, a altres modes alternatius més respectuosos amb el medi ambient.
Arriba l’estiu, i, amb aquest, les vacances. Com és previsible, a la geografia espanyola augmentarà –encara més– el nombre de visitants els propers dies i setmanes. Però això no és res nou; encara que pugui semblar que el model de turisme massificat és més aviat propi de l’era de la globalització, en realitat ja arrenca amb força als anys seixanta. En aquesta època, el ministre d’Informació i Turisme, Manuel Fraga, llançava el famós eslògan Spain is Different per animar la comunitat internacional a conèixer el país. Des de llavors, sembla que el fenomen –que també es reprodueix amb intensitat a molts altres llocs– no ha parat d’augmentar, amb les inevitables conseqüències que suposa per a la lluita contra el canvi climàtic.
Afortunadament, un nombre cada vegada més elevat de persones pensa en altres formes molt més respectuoses amb el medi ambient per gaudir de les vacances. Com expliquen les investigadores Marta Nel·lo i Claudia Llanes en el seu interessant assaig L’ecoturisme (UOC, 2016), hi ha molts ciutadans “que volen participar en activitats recreatives, esportives i d’aventura i conèixer la història, la natura i la vida silvestre de les zones que visiten”. Al vell model del turista “passiu” (aquell que prefereix estirar-se a la sorra de la platja sense parar atenció a la riquesa natural o cultural de l’entorn on es troba) o el que podríem anomenar “intrusiu” (perquè deixa una empremta negativa del seu pas pels llocs que visita) l’ha de rellevar un viatger actiu i respectuós.
El visitant "alocèntric"
El canvi de model va acompanyat de la necessitat de defugir els escenaris més saturats. L’especialista en models turístics Stanley C. Plog parla d’un visitant “al·locèntric”, que aposta per viure noves experiències en àrees no turístiques. Això no només suposa una sèrie de beneficis per a l’ecosistema, sinó que també té un efecte redistributiu per a l’economia. Tal com assenyalen Nel·lo i Llanes, el denominat “turisme alternatiu” implica una relació més harmònica amb l’entorn, el respecte i la conservació de la natura i la cultura de les regions visitades; el suport a petits empresaris responsables i a les comunitats locals, o el gaudi d’experiències significatives i menys estandarditzades.
