Tecnologia, nostàlgia i pop: les claus de l’auge del col·leccionisme

El col·leccionisme és, en cert sentit, comprendre la nostra vida consisteix a entendre la nostra relació amb els objectes que ens envolten. 

Els objectes ens acompanyen mentre els usem i després ens en desfem o els guardem curosament. Alguns es queden amb nosaltres per sempre, com a contacte directe amb un record, una època, una persona o un lloc. Des de petits volem acumular objectes que ens confereixen una identitat, que ens interpel·len i ens defineixen.

Una qualitat humana

Acumular objectes, col·leccionar-los, és una altra faceta més que distingeix les persones. El col·leccionisme, entès d’aquesta manera, és gairebé tan antic com la humanitat. Des de les primeres civilitzacions, els éssers humans han acumulat i cuidat objectes, ja fos per preservar el record d’una família o bé el patrimoni d’una cultura. Però no va ser fins a l’Edat Moderna que va adquirir el sentit que li donem avui. 

El fervor per recuperar objectes perduts de la cultura grecoromana a la Itàlia renaixentista va coincidir en el temps amb el descobriment i conquesta d’Amèrica. Dos elements, la tradició i l’exotisme, que despertarien l’interès per acumular i catalogar petits i grans tresors. El que al principi va ser una afició de l’aristocràcia a poc a poc es va estendre a totes les capes de la societat, i moltes col·leccions privades van acabar en museus nacionals. A partir del segle XX, el col·leccionisme es va expandir i va ampliar els seus horitzons.  

Però la raó per la qual els humans col·leccionen coses té també una resposta en la psicologia. El nostre cervell necessita marcar-se pautes i objectius, i, en aconseguir-los, ens recompensa amb plaer. Quan finalment trobem aquella peça inèdita, aquell llibre descatalogat o aquell objecte de decoració de la nostra pel·lícula favorita, el cervell ens recompensa alliberant dopamina. 

Exclusivitat i luxe

Si bé podem trobar col·leccions adaptades a totes les butxaques, és cert que hi ha alguns tipus de col·leccionisme que destaquen sobre altres per l’enorme cost dels seus objectes. 

Les peces del col·leccionisme d’art, per descomptat, són les que adquireixen més valor. Quadres com Les femmes d’Alger, de Pablo Picasso, valorat en 164 milions d’euros; Els jugadors de cartes, de Paul Cézanne, valorat en 229 milions d’euros, o el Salvator Mundi, de Leonardo da Vinci, descobert el 2008 i valorat en 412 milions d’euros, es col·loquen a la capdavant dels objectes de col·lecció més valuosos del món. 

També succeeix en el col·leccionisme de cotxes antics, amb els 44 milions d’euros que es van pagar per un Ferrari 250 GTO Berlinetta del 1962; el d’antiguitats, amb un gerro xinès de la dinastia Pinner Qing, encarregat per l’emperador Qianlong al segle XVIII i que està valorat en 79 milions d’euros; la numismàtica (col·leccionisme de monedes), amb objectes com la moneda d’or Double Eagle de 1933, que es va vendre en una subhasta per 18 milions d’euros, o la bibliofília, en què destaca el Codex Leicester, un manuscrit de 72 pàgines escrit entre el 1506 i el 1510 per Leonardo da Vinci, que va comprar Bill Gates el 1994 per 28 milions d’euros.

Nostàlgia analògica i cultura pop

Durant els últims anys ha tingut lloc un auge del col·leccionisme de tecnologia retro. Màquines d’escriure, càmeres analògiques i fins i tot aquell Walkman que ens va acompanyar en l’etapa grunge ara són objectes desitjats pels col·leccionistes. Un exemple és una càmera de la Sèrie 0 de Leica, una edició limitada de 25 exemplars fabricada el 1923, que es va vendre per més de dos milions d'euros.  

El món del vinil és també un dels sectors que ha experimentat més creixement. El preu de les edicions exclusives i limitades pot ascendir a milers i fins i tot milions de dòlars, com és el cas del disc Once Upon a Time in Shaolin, de Wu-Tang Clan, que es va vendre per gairebé dos milions d’euros, o el Yesterday and Today, dels The Beatles, les primeres còpies del qual estan valorades en prop d’un milió.  

No obstant això, la cultura pop reuneix el major afany col·leccionista actualment. Cromos, còmics, consoles antigues, Funko Pop, joguines, pòsters de cinema, objectes de vestuari o attrezzo... La varietat és enorme i suposa el veta de mercat amb més creixement dins del col·leccionisme. 

Alguns dels objectes poden arribar a costar sumes molt altes, com els 31 milions d’euros que es van pagar pel vestit de Marilyn Monroe a The Seven Year Itch o el milió d’euros que el col·leccionista Ralph DeLuca va pagar per un dels quatre pòsters originals de la pel·lícula Metropolis, de Fritz Lang.