True Crime

TRUE CRIME: la fascinació per les trames fosques

Aquests són les claus de l’èxit del 'True Crime', un gènere en tendència que repassa els crims més famosos de la història per desgranar-los.

PER Laura Martos | 11 gener 2024

Dins la condició humana, el perfil de l’assassí és un dels més polemitzats històricament. Des de concepcions com el mal, la traïció o la bogeria, els límits que separen la moral i les conductes psicopatològiques desperten, si més no, curiositat. I, en moltes ocasions, busquem explorar els motius que mouen les persones a creuar-los. 

Per aquest motiu, les dues característiques que ha de complir un true crime són la narrativa, basada en un crim real i explicada per testimonis i professionals relacionats amb el cas, i la mediatització. 

Aquest segon element és, fins i tot, més important, perquè recupera el punt de vista des del qual es va explicar el crim i quina influència va tenir en el procés. I és que aquest gènere no només posa el focus en la investigació, sinó en les teories de conspiració paral·leles, els circs mediàtics o la crítica a les institucions i al sistema judicial.

 

De Capote a Berlinger

És difícil parlar d’un origen concret en el true crime. Són molts els especialistes en el gènere que afirmen que entre el 1500 i el 1700 ja existien publicacions que informaven els lectors sobre els delictes capitals, un predecessor a les columnes de successos que avui dia segueixen omplit els diaris. 

Tot i això, el primer succés tractat de forma divulgativa podríem llegir-lo en l’obra mestra en què Truman Capote va narrar l’assassinat de la família Clutter a Holcomb, Kansas, a mans de Dick Hickock i Perry Smith.  A sang freda, un treball periodístic i literari que recollia tant els fets que van passar el 1965 com el terror que va envair als veïns i familiars de les víctimes, va ser el naixement d’una nova manera d’entendre i, sobretot, de consumir el crim. 

Després d’allò, els Estats Units s’han convertit en el bressol d’aquest gènere documental. La raó és evident: es tracta, amb diferència, del país amb més assassins en sèrie del món, des del cas de Lizzie Borden, el 1892, fins a Ted Bundy, Jeffrey Dahmer o Ed Gein, que va inspirar Thomas Harris per a la seva novel·la El silenci dels anyells o a Robert Bloch per a Psicosis

Joe Berlinger, per tant, no va ser el primer productor a interessar-se per les investigacions policials més mediatitzades, però sí que va ser dels primers a posar el testimoni de l’assassí a disposició del públic, responent a la pregunta que sol impregnar qualsevol crim: per què ho van fer?

En qualsevol cas, està clar que l’èxit d’aquest gènere podria explicar-se per si mateix:  la llista de successos que han terroritzat al món –  Amanda Knox, El caso Watts, Tiger King, El timador de Tinder, Bad Vegan...– o el nostre país– El caso Asunta, Alcàsser, Las últimas horas de Mario Biondo, ¿Dónde está Marta?...– es tan llarga que no han deixat de produir-se documentals i pel·lícules des del fenomen The Jinx o el pòdcast Serial.  

I, ara, figures com Berlinger o Carles Porta han travessat les portes de casa per convidar l’espectador a reviure successos que qüestionen el comportament humà i ens activen un instint de supervivència d’allò més primari. 


 

Quatre documentals imprescindibles del gènere

Consulta tots els números de la revista

Hospitals que cuiden del planeta