Tres màquines d'escriure antigues per coleccionistes
El traqueteig, la fermesa de les seves tecles i la seva història mostren per què les màquines d’escriure antigues continuen fascinant.
Des de màquines d'escriure antigues fins a teclats moderns. Escriure és un acte romàntic. D’acord que no hi pensem quan redactem un informe o una reclamació o emplenem una instància. Però l’acte en si de deixar fluir els pensaments, estructurar-los i plasmar en qualsevol suport tot el que hàgim de dir sempre té un punt de romanticisme. Tant si és en un bloc amb bolígraf o en un portàtil, una tablet o una nota al mòbil, aquest petit impuls hi és sempre present.
Les màquines d'escriure antigues segueixen cautivant
Amb tot, en ple segle xxi, on el que és digital ho domina tot, les màquines d’escriure antigues mantenen l’estètica d’aquest sentiment. Per això, malgrat la poca practicitat si les comparem amb la tecnologia moderna, ressorgeixen com a peces de culte, objecte de desig per a col·leccionistes, amants del disseny mecànic i romàntics empedreïts.
Tres joies de coleccionisme
Olivetti Lettera 32: l’elegència portàtil de disseny italià
1 de 3
L’Olivetti Lettera 32 és, sens dubte, una d’aquelles màquines d’escriure antigues que desperten autèntica passió entre els aficionats. Amb una combinació perfecta d’utilitat i bellesa i la història cultural que l’envolta, és un objecte de desig per a tot col·leccionista.
Dissenyada el 1963 per l’emblemàtic Marcello Nizzoli, amb Adriano Menicanti i Natale Capellaro, en una època en què la Lettera 22 ja havia deixat empremta, la Lettera 32 va anar un pas més enllà. Feta d’alumini, lleugera i compacta (aproximadament, 34×35×10 cm i prop de 6 kg), era una companya ideal per als qui necessitaven mobilitat.
Però el que la va fer tan especial no és només l’aspecte modern i el pes reduït. L’aura que li van donar periodistes i escriptors és el reclam principal de la seva fama. Cormac McCarthy, que va escriure gairebé tota la seva obra amb una Lettera 32, fins i tot va arribar a subhastar-la per la increïble suma de 254.500 dòlars.
És per això que, per als col·leccionistes, aquesta màquina és un pont entre el disseny industrial dels anys 60 i la mecànica clàssica, un objecte que no només es mira, sinó que també se sent i es viu. Aconseguir-ne una en bon estat i amb el maletí original és una veritable joia.
A més, es pot trobar en diferents colors i amb una gran varietat de teclats (QWERTY, AZERTY...). En definitiva, és una màquina d’escriure antiga que combina estil, història literària i practicitat.
Royal Quiet / Royal 10: robustesa americana clàssica
2 de 3
Parlar de la Royal Typewriter Company és parlar d’una autèntica llegenda al món de les màquines d’escriure. Aquesta marca americana va aconseguir la fama gràcies a la durabilitat i la robustesa dels seus models. I si n’hi ha un que destaca especialment és el mític Model 10, que també es coneix com a Royal 10.
Aquest model, que va sortir per primera vegada entre el 1914 i el 1915, es va fabricar durant unes quantes dècades, fins als anys 40.
La característica que cridava l’atenció per davant del seu elegant disseny pla eren, sobretot, els laterals de vidre bisellat, que permetien endevinar el seu fascinant mecanisme interior. Un detall que per a l’època era un luxe i un símbol de modernitat.
A més, l’empresa mateix no dubtava mai a presumir de la fortalesa de les seves màquines. N’és un exemple estrambòtic una curiosa proesa que van dur a terme el 1927, quan van llançar milers de màquines des d’avions, protegides només per caixes i paracaigudes, per tal de demostrar al món la seva increïble resistència.
Pel seu pes històric, la Royal 10 és un emblema de l’era daurada de les màquines d’escriptori robustes, les que van acompanyar durant anys oficines, escriptors i secretàries. Trobar-ne una en bon estat actualment, amb totes les peces originals, és una veritable raresa, així que el gran interès entre els col·leccionistes és més que comprensible.
Hermes 3000: disseny suís de culte
3 de 3
Fabricada a Yverdon, Suïssa, per Paillard-Bolex a partir del 1958, l’Hermes 3000 va arribar al mercat com una màquina portàtil de gamma alta, pensada per destacar tant per la funcionalitat com per l’aspecte inconfusible, de línies suaus i anguloses, que li donen un aire molt particular.
Però el que fa realment especial l’Hermes 3000 va molt més enllà de la seva mecànica precisa. Venia equipada amb una coberta desmuntable resistent, s’oferia en colors gens habituals per a l’època, com el famós mint green, i tenia detalls avançats, com ara una tecla específica per solucionar encallades, que facilitava la feina diària dels que la feien servir.
Per als col·leccionistes, l’Hermes 3000 reuneix el millor del disseny europeu refinat, la practicitat d’una màquina d’escriure portàtil i la fiabilitat d’una eina que ha demostrat la seva utilitat durant dècades. El seu valor depèn molt de com es conservi: si manté el color original i s’acompanya del maletí, es converteix en una peça realment especial dins del món del col·leccionisme.
En definitiva, les màquines d’escriure antigues, més enllà de ser objectes nostàlgics, són testimonis autèntics d’una era mecànica en la qual escriure requeria una força física, una precisió mecànica i un disseny que avui sembla gairebé artesanal.
Bé sigui per la història i el context, l’estat de conservació, el disseny o la raresa, trobar-ne una en bon estat és un delit tant per a col·leccionistes com per a romàntics de l’escriptura.
