Com es pot controlar i tractar la incontinència urinària?

La incontinència urinària és la pèrdua involuntària d’orina, una afecció que pot incidir directament en la qualitat de vida física, emocional i social de qui la pateix. Segons Mayo Clinic, tot i que és més freqüent a mesura que les persones envelleixen, la incontinència urinària no és una conseqüència inevitable de l’envelliment. 

Sol ser un problema més comú en dones de més de 40 anys i en homes a partir dels 60. Entre les causes més freqüents, trobem l’afebliment del sòl pelvià, canvis hormonals, parts, cirurgies pelvianes, malalties neurològiques, infeccions urinàries i certs medicaments. Afortunadament, hi ha mètodes eficaços per prevenir-la i múltiples tractaments per controlar-la. 

Tipus d’incontinència urinària 

Hi ha diversos tipus d’incontinència urinària, i és important identificar quin es presenta per aplicar el tractament adequat: 

• Incontinència d’esforç: té lloc en tossir, riure, esternudar, fer exercici o aixecar pes. 
• Incontinència d’urgència: hi ha una necessitat sobtada i intensa d’orinar, difícil de controlar (bufeta hiperactiva). 
• Incontinència mixta: combinació d’incontinència d’esforç i d’urgència. 
• Incontinència funcional: la persona no arriba a temps al bany per limitacions físiques o mentals (com ara artritis o demència). 
• Incontinència per vessament: la bufeta no es buida del tot i es produeix degoteig constant d’orina. 
• Incontinència total: pèrdua completa del control vesical, amb fuites constants. 

Causes i mecanismes de la incontinència urinària 

Les causes poden ser múltiples i estan relacionades amb diferents factors físics i funcionals: afebliment del sòl pelvià (per parts, envelliment, obesitat); alteracions hormonals (sobretot en dones menopàusiques); trastorns neurològics (com ara esclerosi múltiple, Parkinson o lesions medul·lars); malalties cròniques (com ara diabetis o insuficiència cardíaca); obstruccions urinàries (com ara càlculs o tumors); infeccions urinàries (que porten a una irritació de la bufeta); consum de certs medicaments (especialment diürètics o sedants). 

Les conseqüències de la incontinència urinària 

Si no es tracta, pot tenir repercussions importants en la vida quotidiana: 

• Aïllament social i pèrdua d’autoestima. 
• Irritació o infeccions de la pell per humitat constant. 
• Infeccions urinàries recurrents. 
• Trastorns del son per necessitat freqüent d’orinar durant la nit. 
• Ansietat, depressió o frustració. 
• Limitació en les activitats físiques i recreatives. 

Tractaments per a la incontinència urinària 

Hi ha múltiples tractaments que s’adapten al tipus i la causa de l’afecció: 

• Medicaments: antimuscarínics o betagonistes, indicats principalment per a la incontinència d’urgència. 
• Teràpia conductual: inclou entrenament vesical i control d’horaris per orinar. 
• Dispositius mèdics: com ara pessaris vaginals, catèters i compreses absorbents. 
• Estimulació elèctrica o teràpia làser: per enfortir la musculatura pelviana. 
• Cirurgies: col·locació de cintes suburetrals, esfínters artificials o colposuspensió en casos severs. 
• Exercicis del sòl pelvià: enforteixen els músculs responsables del control urinari.