“L’al·lèrgia és la principal causa d’asma en el 80% dels nens”

La prevalença de les al·lèrgies va en augment, sobretot als països desenvolupats. Per què?

Certament, hi ha un increment progressiu de patir una malaltia al·lèrgica més o menys greu. Això es pot deure a factors genètics, però sobretot a factors ambientals que afavoreixen el desenvolupament d'aquestes patologies: l'estil de vida, l'alimentació i la contaminació ambiental, entre d'altres.

Quines són les al·lèrgies més comunes a Espanya?

Segons les darreres dades recollides, els motius de consulta més freqüents en consultes d'al·lergologia van ser la rinitis al·lèrgica (54%), l’asma bronquial (23%) i l’al·lèrgia als medicaments (17%). En algunes ocasions, els símptomes d'al·lèrgia poden solapar-se i no distingir-se d’altres malalties no al·lèrgiques, i poden generar dubtes en els pacients i en el mateix especialista. Per això, és molt important fer una bona història clínica per detectar la freqüència i durada dels símptomes, possibles al·lèrgens desencadenants dels símptomes, antecedents personals i familiars d'atòpia, resposta als tractaments administrats fins ara, etc.

Totes les al·lèrgies es manifesten igual?

mençar en qualsevol moment de la vida i prendre diferents formes. Pot afectar les vies respiratòries i ocasionar rinoconjuntivitis i asma bronquial; o la pell, de manera que pot produir dermatitis atòpica, dermatitis de contacte al·lèrgica, urticària o angioedema. També hi ha al·lèrgies que afecten l'aparell digestiu; i, quan afecta més de dos òrgans o sistemes, ocasionen el quadre més greu, anomenat anafilaxi. Els al·lergògens responsables d'aquests símptomes també són molt variats.

Quines d'aquestes al·lèrgies són més complexes de tractar?

Des del meu punt de vista, el quadre més greu pel que fa a reaccions immediates, que són aquelles produïdes després de pocs minuts d’exposar-se a l'al·lergen, és l’anafilaxi o el xoc anafilàctic a un aliment, medicament o picada d'himenòpter. Es tracta de reaccions impredictibles que apareixen sobtadament, sense avís previ.

Com es tracten les al·lèrgies?

El més important en una malaltia al·lèrgica és identificar l'agent causant dels símptomes esmentats per evitar-lo del tot. Però això no sempre és possible fer-ho i és quan cal sotmetre’s a un tractament simptomàtic, bé en el moment puntual de la reacció, bé durant un període de temps més prolongat. En casos molt concrets es pot dur a terme una dessensibilització a un aliment o medicament, que consisteix en l'administració progressiva de l'al·lergen per aconseguir-ne una tolerància. També hi ha teràpies més noves, com els fàrmacs biològics, que poden ser útils per a malalties com l’asma greu, la urticària crònica i la dermatitis atòpica.

Com han avançat les tècniques de diagnòstic?

El diagnòstic de les malalties al·lèrgiques mitjançant una prova cutània sobre la pell del pacient es remunta a l’any 1873. En els darrers anys s’han impulsat noves tècniques de diagnòstic in vitro que no posen en perill el pacient; la més coneguda és la determinació d’IgE antigen específica, que quantifica el grau d'al·lèrgia d'un individu.

La tecnologia té un paper important en les consultes dels al·lergòlegs?

La tecnologia i la salut han anat creixent i avançant juntes per facilitar-nos, cada cop més, la vida. El desenvolupament de la tecnologia ha ajudat a la creació de nous fàrmacs i tractaments, cosa que ha millorat les investigacions mèdiques i ha simplificat processos. La tecnologia és important en la medicina no només pel desenvolupament d’aquest tipus d’eines sinó també pels beneficis que comporta, com l’augment de l'accessibilitat a l'assistència mèdica

Es poden prevenir les al·lèrgies que tenen un component genètic?

Les malalties al·lèrgiques tenen un clar component hereditari. Diversos estudis han confirmat que els fills de pares amb malaltia al·lèrgica (alimentària, asma, rinitis al·lèrgica o èczema) tenen més risc de patir aquest tipus de malalties. Aquesta predisposició s'ha de veure afavorida per factors ambientals que decantin la balança cap a la tolerància o l'al·lèrgia. Als Estats Units, en els darrers anys, s’han dut a terme diversos estudis amb nens que tenen un risc alt de patir al·lèrgia al cacauet en què s’han intentat implementar mesures per prevenir aquesta al·lèrgia; encara que pugui cridar l’atenció, exposar aquests infants al cacauet pot tenir un efecte favorable per al desenvolupament de tolerància a l'aliment.

Com han de fer front a la primavera els al·lèrgics?

Quan el pacient sap que té al·lèrgia a un pol·len determinat, les mesures preventives solen ser eficaces. A més, s’ha de ser previsor i tenir sempre a mà els medicaments recomanats per l'al·lergòleg, tant preventius com simptomàtics.

Quines mesures o hàbits poden ajudar un al·lèrgic a suavizar els símptomes?

Hi ha diverses mesures per minimitzar els efectes nocius del pol·len a la primavera, com per exemple evitar sortir al carrer en hores de més concentració de pol·len, mantenir les finestres tancades o utilitzar ulleres de sol per protegir els ulls del pol·len. També es recomana estendre la roba a l'interior de casa i, si s'utilitza el cotxe, fer-ho sempre amb les finestretes pujades.

La contaminació pot predisposar una persona a patir un atac d'al·lèrgia?

Les partícules eliminades en la combustió dels motors dièsel i calefaccions a les ciutats creen un entorn desfavorable a les plantes, que per defensar-se produeixen proteïnes d'estrès que fan més agressius els pòl·lens, amb més potencial d'al·lergenicitat. A més, els alts nivells de contaminació urbana impedeixen que els pòl·lens abandonin l'atmosfera i generen un "núvol al·lergènic", cosa que augmenta el temps d'exposició sobre zones urbanes.

L’asma és una de les malalties més freqüents a les consultes dels al·lergòlegs del país.

L'asma és una malaltia originada per la relació entre factors genètics i factors ambientals. Una gran quantitat d'estímuls ambientals poden ser causa d'asma o desencadenar una crisi. Entre els factors de risc hi ha el component hereditari o l'atòpia (predisposició a patir malalties com ara rinitis, conjuntivitis o dermatitis atòpica). Entre els factors desencadenants hi ha les infeccions víriques de la via respiratòria superior o la inhalació d’altes concentracions d’aeroal·lèrgens. També poden desencadenar una crisi d'asma alguns medicaments, l'exercici físic, l'aire fred, la contaminació ambiental, el fum del tabac o l'estrès, entre d'altres.

Aleshores, quina relació hi ha entre l'asma i l'al·lèrgia?

En més de la meitat de les persones adultes amb asma i en el 80% dels nens, la principal causa d'asma bronquial és l'al·lèrgia. L'al·lèrgia pot causar asma bronquial en algunes persones, però no tothom que pateix una al·lèrgia desenvolupa asma bronquial.

La doctora M. Carmen García Avilés és llicenciada en medicina per la Universitat d’Alacant, és especialista en al·lergologia i immunologia clínica i membre del Comitè d’Al·lèrgia a Medicaments de la SEAIC. Actualment treballa a l’Hospital HLA Universitari Moncloa (Madrid).