L’impacte de l’economia social en la Unió Europea
L’economia social s’ha convertit en un pilar essencial del desenvolupament sostenible a la Unió Europea. Amb més de 4,3 milions d’entitats i una força de treball que supera els 11,5 milions de persones, representa el 6,3% de l’ocupació total a la regió. Cooperatives, mutualitats, associacions i fundacions conformen aquest ecosistema que no només genera riquesa, sinó que també enforteix la cohesió social i la generació d’ocupació estable i de qualitat.
L’impacte financer de l’economia social és innegable. Segons l’informe Benchmarking the Socio-Economic Performance of the EU Social Economy, publicat recentment per la Comissió Europea, la facturació del sector va arribar als 912.900 milions d’euros, amb França, Itàlia, Espanya i Finlàndia liderant-ne el desenvolupament. La seva contribució no es limita a l’activitat econòmica, sinó que també ha demostrat ser clau en moments de crisi. Durant la pandèmia de covid-19, aquestes entitats van jugar un paper fonamental a l’hora de proporcionar serveis essencials i donar suport a col·lectius vulnerables, cosa que demostra la seva capacitat d’adaptació i el seu compromís amb el benestar social.
Entre les troballes de l’estudi destaca que un dels sectors en què l’economia social ha agafat més rellevància és el sanitari. Més de 3,3 milions de persones treballen en entitats de salut i atenció social vinculades a aquest model, amb Espanya, França, Alemanya i Portugal com a referents. Cooperatives sanitàries, mutualitats i fundacions són clau en la gestió d’hospitals i centres d’atenció, i ofereixen serveis accessibles i de qualitat. A més, han impulsat la innovació en models assistencials centrats en el pacient, l’atenció preventiva i l’ús de tecnologies emergents per millorar l’eficiència del sistema de salut.
L’informe també remarca la necessitat de millorar la visibilitat i el reconeixement de l’economia social dins de la Unió Europea. Entre les recomanacions principals destaca la importància de recopilar més dades i estadístiques que en reflecteixin l’impacte real, així com el desenvolupament de marcs normatius que en fomentin el creixement i sostenibilitat. La digitalització i la innovació també han d’ocupar un lloc prioritari a l’agenda, especialment en sectors essencials com la sanitat.
Així mateix, es planteja la urgència d’enfortir la col·laboració entre entitats de l’economia social i les administracions públiques per maximitzar-ne l’impacte en la societat.
En un context d’incertesa econòmica, l’economia social es presenta com una alternativa viable i necessària. La seva capacitat per combinar activitat empresarial amb impacte social la converteix en un model clau per al futur d’Europa.
En l’àmbit de la salut, el seu paper continuarà sent determinant per garantir un accés equitatiu i de qualitat, cosa que demostra la importància de polítiques públiques que n’impulsin la consolidació i el desenvolupament.
