Com abordar la solitud en la vellesa?
El nombre de persones grans està augmentant, els darrers temps. Moltes persones amb més de 65 o 70 anys se senten soles i aïllades.
La població de la Unió Europea i, per tant, també d’Espanya està envellint. El 2020, el 21% dels europeus tenia més de 65 anys. El 2001, només un 16%. Un dels problemes principals associats a la vellesa és la solitud.
La sensació d’estar sols mina el benestar i la salut mental i emocional d’aquestes persones. La gent gran sent solitud a causa de diversos factors. Els més habituals són les pèrdues d’amics i familiars, i també l’arribada de la jubilació.
Finalment, en una societat cada cop més envellida, continua existint l’edatisme. És a dir, els estereotips negatius de les persones més grans, que, consegüentment, se senten marginades.
Per això, és crucial que les famílies i l’entorn més proper ajudin a pal·liar aquest sentiment. Sentir-se bé ha de ser la base de qualsevol etapa de la vida.
Estar sols i la solitud, relacionats?
Amb el pas dels anys, les persones van experimentant canvis en la salut. En molts casos, la vellesa va acompanyada de pèrdua d’audició, de mobilitat o de memòria, i, a més, els adults més grans van perdent familiars i amics.
Tot plegat provoca, a vegades, un cert aïllament social que pot derivar en solitud. La solitud no desitjada es descriu com el sentiment de tristesa pel fet d’estar tot sol.
Però és cert que no totes les persones que viuen soles, per exemple, mostren solitud. Se senten acompanyades per amics, familiars o veïns. També es pot estar sense contacte social, però no sentir-se sol i gaudir d’aquest aïllament.
I al revés, és clar: una persona pot experimentar solitud tot i estar acompanyada. Tot i que la majoria de les persones que mostren solitud no desitjada viuen soles i, de manera irremeiable, això condiciona el seu benestar.
Els problemes de salut derivats
Les persones que se senten soles arriben a experimentar dolor emocional. A més, s’ha demostrat que la solitud afecta el deteriorament cognitiu i té conseqüències preocupants en altres aspectes de la salut.
D’aquesta manera, la solitud augmenta el risc de:
- Tenir la pressió arterial alta
- Patir malalties del cor
- Patir ansietat i depressió
- Desenvolupar obesitat
- Augmentar el deteriorament cognitiu i/o la demència
- No dormir bé
- Tenir hàbits poc saludables (beure massa o fumar molt)
- Tenir una vida sedentària i sense exercici físic
- Mortalitat prematura
Evitar la solitud en la gent gran
- Oferir acompanyament i escolta. El temps de qualitat amb la gent gran és fonamental. És important passar-hi temps, escoltar-la sense jutjar-la, oferir acompanyament i solucionar els seus problemes amb empatia.
- Fomentar fer activitats fora de casa i potenciar la integració en una comunitat. És important passar hores fora de casa. Es poden fer cursos i tallers en centres cívics, viatges amb agències especialitzades i visites guiades a museus. Actualment, hi ha molta oferta a la majoria de les ciutats espanyoles.
- Optar per centres de dia. És una solució molt beneficiosa per a la gent gran més dependent. Aquí l’atendran en tot moment i podran fer activitats i socialitzar durant el dia.
- Cuidar l’aspecte físic. L’activitat física i compartir temps amb altres persones és important, però també ho és lluir en les millors condicions possibles. El fet d’arreglar-se millora l’autoestima i el benestar mental de qualsevol persona.
En definitiva, les persones que se senten soles sovint tenen més problemes de salut. Per això, és important acompanyar-les i ajudar-les a mantenir un estil de vida actiu adequat a les seves possibilitats. En aquest sentit, el paper de la família és indispensable.