El canvi climàtic i els seus efectes en la salut
L’emergència climàtica implica grans conseqüències directes en la salut de les persones. Són moltes les malalties que s’agreugen cada any i n’apareixen de noves que representaran grans problemes econòmics i de salut pública. L’alerta és real
El canvi climàtic mata. Tots els experts estan d’acord que les variacions del clima a causa de l’acció humana repercuteixen en la salut de les persones. Els desastres naturals, com ara onades de calor, inundacions i sequeres, provoquen defuncions i malalties de manera directa o indirecta. A més, moltes malalties greus són molt sensibles als canvis de temperatura i pluviositat, com el paludisme i el dengue. Altres causes de mortalitat, com la malnutrició i les diarrees, augmentaran en el futur a causa de la variació del clima, segons l’informe més recent del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic de Nacions Unides (IPCC). Es calcula que el canvi climàtic va provocar 150.000 morts a tot el món l’any 2000 i, segons un nou estudi de l’OMS, aquesta xifra pujarà a 250.000 morts a l’any el 2040.Es calcula que el canvi climàtic va provocar 150.000 morts a tot el món l’any 2000 i les prediccions de l’OMS per al 2040 alerten que la xifra pujarà a 250.000 morts
L’emergència climàtica no és només un fenomen ambiental, sinó que implica grans conseqüències econòmiques i de salut pública. Per tot això, la comunitat internacional treballa en els efectes que té en la salut des del 2008, quan en la 61a Assemblea Mundial de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), 193 països van assumir la urgència de desenvolupar mesures en salut integrades en els plans d’adaptació al canvi climàtic. També la Comissió Europea (CE), en col·laboració amb l’Agència Europa de Medi Ambient, va posar en marxa el mes de març del 2021 el nou Observatori Europeu de Clima i la Salut, una ampliació de la Plataforma Europa d’Adaptació al Clima (Climate-ADAPT), per “entendre, anticipar i minimitzar les amenaces per a la salut causades pel canvi climàtic”. “No hi ha cap vacuna contra la crisi climàtica”, assegurava aleshores el vicepresident executiu per al Pacte Verd Europeu, Frans Timmermans, “però encara podem combatre-la i preparar-nos per als seus efectes inevitables, que ja es perceben tant dins com fora de la Unió Europea”. Perquè el canvi climàtic és una amenaça global que posa en perill la qualitat de l’aire, la quantitat d’aigua potable i d’aliments disponibles i la possibilitat d’una llar segura.
Malalties circulatòries i respiratòries
La variabilitat del clima és la causa directa o indirecta de morts i malalties. Entre les primeres hi ha les provocades per inundacions, tornados o huracans –l’augment dels desastres naturals a escala global s’han triplicat des de la dècada del 1960, i provoquen cada any prop de 60.000 morts–, però també per les onades de calor com la que va patir Europa l’estiu del 2003, quan es va registrar un excés de mortalitat xifrat en 70.000 defuncions, segons l’Organització Mundial de la Salut. Una altra causa directa és l’agreujament de malalties circulatòries i respiratòries, ja que la calor extrema també significa la pujada dels nivells de pol·len i altres al·lèrgens, que provoquen asma, una malaltia que afecta uns 300 milions de persones arreu del món, i que augmentarà en els propers anys. Aquestes onades de calor s’agreujaran especialment al sud d’Europa, segons els experts de l’IPCC.
El fred també tindrà efectes en la salut, com l’onada que va assolar les latituds mitjanes del continent europeu el 2018, coneguda com la Bèstia de l’Est. Aquest any hem tornat a veure gel i neu sobre fruiters florits en un inici de primavera que s’ha vist alterat a nombroses zones europees. Una de les possibles causes és la pèrdua del gel marí al mar de Barents, a l’Àrtic, segons un estudi de la Universitat d’Oulu (Finlàndia) i la Universitat de l’Àrtic de Noruega, publicat a la revista Nature Geoscience. Segons els experts, en les quatre dècades passades, s’observa una pèrdua creixent de gel al mar de Barents i un efecte associat de nevades i fred primaveral a l’Europa continental, que afecta les collites. Els mateixos investigadors van descobrir que, durant l’episodi del 2018, les condicions de mar obert al mar de Barents van representar fins al 88% de la neu que va caure sobre Europa
Augment del risc de desnutrició
Entre les conseqüències indirectes en la salut del canvi climàtic hi ha una mortalitat cardiopulmonar més alta per la presència de partícules a l’aire –provocades per la contaminació de la indústria i del trànsit– i l’alta concentració atmosfèrica d’ozó molt tòxic. També poden augmentar els trastorns provocats pels aliments i l’aigua, com la diarrea, i un augment del risc de desnutrició per la caiguda de la producció d’aliments. “El canvi climàtic no és només una factura que hauran de pagar les futures generacions, sinó que ara ja s’està pagant a través de la salut de les persones”, assegura Tedros Adhanom Ghebreyesus, director general de l’Organització Mundial de la Salut. “És un imperatiu moral que els països disposin dels recursos necessaris per lluitar contra el canvi climàtic i salvaguardar la salut actual i futura”, afegeix. Per aquest motiu, la majoria de països està prioritzant cada vegada més el canvi climàtic i la salut, tot i que “únicament el 38% dels enquestats disposi de recursos financers per executar encara que només sigui parcialment la seva estratègia nacional, i menys del 10% destini recursos suficients per a la seva plena execució”, asseguren des de l’OMS. El mateix organisme afirma que “el compliment dels objectius de l’Acord de París únicament pel que fa a la reducció de la contaminació atmosfèrica podria salvar prop d’un milió de vides a l’any arreu del món d’aquí al 2050”.
