La qualitat de l’aire, perill silenciós
L’escalfament global afecta plantes i animals. Ja s’han detectat canvis en la floració d’algunes espècies a causa d’un augment de les temperatures a l’hivern. Això fa que s’allargui la seva estació pol·línica de manera que les persones afectades de pol·linosi o al·lèrgia al pol·len s’exposen a períodes més llargs. A més, un augment del CO2 atmosfèric afavoreix l’activitat biològica de les plantes i la fotosíntesi, i això també comporta un augment en el contingut de pol·len a l’atmosfera. L’al·lèrgia al pol·len afecta a Espanya aproximadament el15% de la població, i aquest percentatge s’incrementa fins a un 30% entre els joves, segons dades del Ministeri de Sanitat. Aquesta situació també pot agreujar altres malalties al·lèrgiques, com l’asma, la rinitis, les conjuntivitis al·lèrgiques o diversos tipus de dermatitis, especialment a les zones urbanes.
Però la contaminació atmosfèrica urbana segueix sent el problema ambiental per a la salut més important del món. L’Organització Mundial de la Salut ha calculat recentment que 3,7 milions de morts anuals al món poden ser atribuïbles a la contaminació atmosfèrica i l’Agència Internacional per a la Investigació sobre el Càncer va classificar el 2013 la contaminació de l’aire exterior com a cancerígena. La contaminació augmenta el risc de patir malalties respiratòries agudes, com la pneumònia, i cròniques, com el càncer de pulmó i les malalties cardiovasculars. Les persones més sensibles a la contaminació són les que tenen trastorns respiratoris crònics (EPOC; bronquitis crònica, asma…), malalties cardiovasculars i diabetis, ja que la contaminació atmosfèrica pot agreujar els efectes d’aquestes malalties. També els nens, perquè el seu sistema respiratori no està desenvolupat completament i respiren més aire per unitat de pes que els adults.
Efectes en l’aigua i en l’alimentació
Les altes temperatures poden escalfar l’aigua d’embassaments i llacs i afavorir la proliferació de cianobacteris (algues), que podrien ser un risc per a la salut per la seva capacitat tòxica per a l’ésser humà. En el cas de mars i oceans, l’escalfament provoca la migració d’espècies, la presència de meduses i cianobacteris i un augment de les intoxicacions alimentàries per marisc i peixos d’escull.
La quantitat i la qualitat de l’aigua també pot afectar la producció agrícola i augmentar el risc de malalties de transmissió alimentària, així com desnutrició i malnutrició. L’agricultura s’ocupa del 70% de l’aigua que s’extreu al món i, a escala mundial, més de 330 milions d’hectàrees tenen instal·lacions de reg. L’agricultura de regadiu representa el 20% del total de la superfície conreada i aporta el 40% de la producció total d’aliments a tot el món.
Malalties de transmissió vectorial
Paràsits, bacteris i virus transmeten les anomenades malalties de transmissió vectorial. La seva supervivència varia en funció de la humitat i la temperatura, sobretot, però també segons l’altitud sobre el nivell del mar, el vent i la durada del dia. L’escalfament climàtic ha significat un increment de malalties produïdes per aquests vectors, com el paludisme, el dengue o la leishmaniosi. El paludisme es transmet a l’ésser humà per la picada de mosquits infectats del gènere Anopheles. Va ser endèmic a Europa, però es va erradicar als anys setanta. Els experts consideren improbable la seva reintroducció al continent tot i l’augment de les temperatures.
La leishmaniosi és una altra malaltia transmesa per la picada de mosquits flebòtoms. Està present a Europa i és endèmica a Espanya. Més d’un 50% dels gossos infectats són portadors asimptomàtics i poden ser capaços de transmetre el paràsit als mosquits, especialment en zones rurals i residencials. La leishmaniosi es considera una malaltia associada al canvi climàtic i fa poc s’han elaborat mapes de risc, segons els escenaris possibles de canvi climàtic.El dengue és una malaltia fonamentalment urbana, causada pel virus del dengue i transmesa per la picada de mosquit de l’espècie Aedes. L’Organització Mundial de la Salut calcula que es produeixen cada any entre 50 i 100 milions d’infeccions per dengue al món. A Europa, el 2010 es van diagnosticar els dos primers casos de dengue autòctons a França i un cas d’un turista alemany procedent de Croàcia, i el brot registrat a Madeira entre el 2012 i el 2013. Espanya també va detectar la presència del mosquit que transmet el dengue, a Catalunya.
