L'aposta per l'envelliment actiu
És molt important conèixer quins factors contribueixen a mantenir aquesta reserva fisiològica indispensable que ens permet afrontar el dia a dia encara que fem anys.
No hi ha dubte: un dels secrets per afrontar amb èxit la maduresa és mantenir-nos sempre actius i saludables. Tal com assenyala Ignasi Bardés, metge especialista en família i geriatria, un element essencial per complir aquest objectiu és “preservar la nostra reserva fisiològica”. Aquest concepte fa referència a la capacitat orgànica indispensable perquè puguem fer front a l’activitat diària. Evidentment, “a mesura que fem anys, aquesta reserva va baixant fins a arribar a un punt de fragilitat, en què encara no podem considerar que estiguem veritablement malalts, però en el qual ja ens trobem al límit per satisfer les nostres necessitats”, afirma Bardés.
Una visió holística
Mantenir i incrementar al màxim la reserva fisiològica és, doncs, un element primordial. Per això, hem d’atendre –com assenyala Bardés– “diverses dimensions que, quan estan harmonitzades, constitueixen un autèntic cercle virtuós: l’exercici i la nutrició són, sens dubte, fonamentals per tenir una constitució física en què hi hagi més proteïna que greix. Però també és molt important mantenir una vida cognitiva activa i saber tenir cura de les esferes socials i emocionals”.
Això no és un repte merament individual, sinó que exigeix una implicació global que suposa una transformació de la mirada de la societat al voltant de la vellesa. En paraules de Bardés, “hem de canviar el concepte que tenim avui de la gent gran. En lloc de limitar-nos a considerar que són persones que ja han fet el seu paper, podem integrar-les molt més, valorar tot el coneixement i l’experiència que encara ens poden aportar”.
La visió holística de Bardés coincideix plenament amb la de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que defineix l’“envelliment actiu” com un “procés en el qual s’optimitzen les oportunitats de salut, participació i seguretat per millorar la qualitat de vida de les persones a mesura que envelleixen.” Per descomptat, això implica diverses variables: les personals (com la condició biològica i genètica de cada persona, o la seva personalitat) i les conductuals (les relacionades amb els hàbits i estils de vida).
A més, cal afegir-hi l’impacte inevitable dels determinants externs (socials, econòmics, ambientals o d’infraestructures i de serveis sanitaris).
Les virtuts de la medicina preventiva
Per a Tamara Pazos, “és fonamental mantenir l’homeòstasi, és a dir, la capacitat de l’organisme per regular els senyals de producció hormonal. Aquests estan vinculats a la sacietat, el son, les emocions o el dolor” i també a com els nostres òrgans i la nostra conducta reaccionen a aquests senyals de forma òptima per a la supervivència.
“Per això necessitem constància en el que és bàsic: exercici físic moderat i regular, descans de qualitat, alimentació rica en fibra, antioxidants i greixos saludables, i una bona gestió de l’estrès. També és important cultivar activitats que gaudim i que ens proporcionin connexió social: riure, compartir, aprendre coses noves. Tot això regula tant la immunitat com la producció hormonal. De fet, no parlem d’intervencions espectaculars, sinó de rutines senzilles que, si es mantenen en el temps, són la veritable medicina preventiva”, afegeix Pazos.
