Com envelliran les noves generacions?
Els avenços científics derivats de la recerca i la possibilitat de cultivar hàbits saludables permeten imaginar una manera diferent d’afrontar l’entrada a la maduresa.
Hi va haver èpoques, no tan llunyanes, en què algú que havia entrat a la cinquantena ja començava a considerar-se una persona gran. Avui, la nostra societat sembla obsessionada amb assolir una joventut perpètua. Però: realment és possible afrontar els anys d’una manera saludable, endarrerint els efectes físics indesitjats que solem associar a la vellesa?
Per analitzar aquesta qüestió, conversem amb Tamara Pazos, una jove i brillant científica que va cursar un màster en Neurociència i que ha escrit interessants llibres amb títols com Crecer sin envejecer. Este libro te hará vivir más (o por lo menos mejor) i La biología aprieta pero no ahoga (tots publicats per Paidós). Segons el seu parer, la informació de què disposem actualment brinda a les noves generacions l’oportunitat d’envellir d’una manera diferent. A més, ara disposem d’“una gran força de recerca i inversió en biomedicina, totalment orientada a estudiar aquests processos d’envelliment cel·lular i de malalties que hi estan associades”.
Edat cronològica ‘versus’ edat biològica
El primer que hem de constatar és que l’edat cronològica seguirà avançant de manera inevitable per a tothom, però la biològica dependrà del que ens hem cuidat. “Segons el context i l’accés als recursos sanitaris, hi haurà persones de setanta anys amb un sistema immune jove i funcional, amb capacitat d’enfrontar i reparar els danys derivats del pas del temps. I n’hi haurà d’altres que, per acumulació d’estrès, sedentarisme, contaminants ambientals, manca de son, etc., tindran un sistema immune deteriorat que accelerarà l’envelliment. La diferència més important la trobarem vinculada a l’estatus socioeconòmic i a les possibilitats d’accés a aquests avenços científics”, explica Pazos.
Un canvi de mentalitat
La ciència de la longevitat ens ofereix una oportunitat per canviar de mentalitat. “No es tracta d’afegir anys de vida, sinó d’afegir vida als anys”, afirma aquesta investigadora. I afegeix: “La ciència de la longevitat ens mostra que l’envelliment és mal·leable i que podem influir en com envelleix el nostre sistema immune, que actua com a director orquestra de molts altres processos. Un sistema immune sa no només respon bé contra les infeccions, també manté a ratlla la inflamació que, quan es cronifica, afavoreix malalties cardiovasculars, neurodegeneratives o metabòliques. Entendre-ho ens permet dissenyar estratègies concretes per arribar a edats avançades en millor estat físic i mental”.
