“Som la plataforma de serveis més gran del país”

Pilar González de Frutos és presidenta d’UNESPA des del 2003. Ratificada el maig del 2019, aquest és el cinquè mandat al capdavant de la patronal del sector de les assegurances. Des del seu lloc de direcció ha viscut una crisi financera global, una pandèmia mundial i la irrupció de les noves tecnologies en un sector que ha crescut any rere any.

Quin lloc ocupen les assegurances de salut en el còmput global?

Al tancament del primer trimestre, l’assegurança de salut ingressava més de 2.700 milions d’euros i, per descomptat, és la segona línia de negoci dins del paquet d’assegurances de no-vida que més factura. Només el supera el ram d’automòbils, que és de subscripció obligatòria.

La covid-19 i l’augment de les llistes d’espera de la sanitat pública han fet augmentar les pòlisses?

L’assegurança de salut fa dècades que té increments sostinguts, però la pandèmia ha significat una accelerada addicional. Entre el 2019 i el 2021 el nombre de persones amb assegurança privada de salut s’ha incrementat gairebé un milió i actualment hi ha prop d’11,6 milions d’assegurats. Crec que les assegurances de salut no necessiten que la sanitat pública funcioni malament per poder-se desenvolupar, els dos sistemes tenen molt de camp per créixer. És veritat que el model de l’assegurança de salut, en aquest moment, mereix l’aprovació per part dels consumidors. Es tracta de productes competitius i assequibles, l’oferta és molt àmplia i variada, i té cobertures addicionals que no té el sistema públic.

La transformació fonamental que s’ha produït ha estat el canvi d’un model indemnitzatori a un altre de prestació de serveis

Espanya ocupa el lloc número 15 entre els països europeus amb més capil·laritat de les assegurances de salut. Hem de continuar treballant?

A Espanya hi ha una densitat d’assegurament força equilibrada amb el nivell de desenvolupament que té en tota la part de proteccions d’assegurances diferents del de vida. Els espanyols protegim el nostre patrimoni, el cotxe, la casa o els negocis de manera molt semblant a com ho fan els conciutadans europeus. On hi ha una gran diferència és en el ram de vida, aquí estem molt per darrere de l’acumulació d’estalvi per a la jubilació que tenen els nostres col·legues francesos o alemanys. Crec que això és així perquè no hem desplegat les mesures necessàries per promoure aquesta previsió social complementària com ho han fet aquests altres països. Això, vist des del prisma positiu que és com a mi m’agrada veure les coses, vol dir que encara tenim grans possibilitats de creixement. Quant a assegurances de salut, no es pot comparar el cas espanyol amb altres d’europeus, perquè els models sanitaris són diferents a cadascun dels països.

I les assegurances permeten estalviar a la salut pública.

Cada vegada que un assegurat fa servir l’assegurança privada, està evitant una tensió a la part del servei públic i això és un estalvi de costos força important o, almenys, una millora en la qualitat assistencial de la pública, que pot prestar el servei perquè té menys pressió. D’altra banda, crec que l’atenció que el sector assegurador ha prestat durant la pandèmia ha estat un bon exemple de com poden col·laborar efectivament els dos sistemes. Ha atès tots els pacients amb covid-19, ha fet milions de proves de PCR per als clients i, per descomptat, ha fet una contribució molt estimable al sistema públic de salut.

Quins són els desafiaments a què s’enfronta el sector?

La digitalització impacta cada cop més en la forma que tenim de relacionar-nos amb els clients i poder ajustar l’oferta a les seves necessitats. En l’àmbit de l’assegurança, que és fonamentalment prestador de servei, cada cop hi haurà més penetració de la digitalització. La sostenibilitat és una altra part fonamental de la gestió de les empreses i molt més en les companyies d’assegurances perquè som una indústria que té un interès especial a llarg termini. I quant a l’envelliment demogràfic, crec que aquí clarament l’assegurança pot aparèixer com un aliat dels poders públics per atendre les necessitats de futur. Crec que en aquest sentit és imprescindible la construcció d’aliances publicoprivades per aconseguir millor eficiència en la prestació de serveis cada cop més freqüents, derivats de l’envelliment poblacional.

UNESPA treballa des del 1977 per defensar els interessos del sector. Com han evolucionat les assegurances?

Crec que la transformació fonamental que s’ha produït els últims 40 anys ha estat el canvi d’un model indemnitzatori a un altre de prestació de serveis. Abans, quan un assegurat tenia un problema, la companyia ho valorava, estenia un xec i el client s’havia d’ocupar de la resta. Ara, podem trucar a la companyia perquè ho solucioni tot. És un canvi que es va produir fa dècades, però que ens permet afirmar que som la plataforma de serveis més gran que hi ha al nostre país. Oferim serveis en àrees tan diverses com l’automòbil, la llar, el comerç, la indústria, la salut o els decessos. És veritat que les necessitats han canviat i que hi ha coses que probablement han anat evolucionant més de pressa que d’altres. Fins i tot algunes haurien d’haver evolucionat i no ho han fet, per exemple, en el sector assegurador aspirem a tenir un supervisor independent com passa amb la banca. Ho estem reclamant ja fa anys i no ho hem aconseguit. He de dir que és un sector tremendament dinàmic en què, cada vegada que apareix un risc nou, l’analitza i, progressivament, li va donant cobertura. Mentre hi hagi riscos a les nostres vides, tindrem el sector assegurador per donar-nos cobertura.

Com afecta el sector l’entrada de noves tecnologies?

Coincidint amb la fi del confinament, vam posar en marxa un estudi sobre com havia canviat la percepció dels clients en relació amb la nostra activitat. Els consumidors ens demanen més implicació en la reconstrucció i més transparència per generar confiança. Els assegurats també volen protegir la seva salut d’una forma accessible i integral, i volen tenir la possibilitat de dissenyar els seus productes i que siguin modulables. En el cas de l’estalvi, volen que els ajudem a superar la incertesa econòmica, i en l’àmbit de les prestacions, cada cop busquen que hi hagi cobertura plena per a tota la família. Pel que fa a les noves tecnologies, es valoren molt bé, però l’estudi ens va indicar que els usuaris es mostren cada cop més recelosos a cedir les dades a tercers. I l’última informació que ens van donar és que, encara que la comunicació digital els pot ajudar molt, no volen perdre el contacte personal. La confiança la continuen posant en un contacte personal. Per a nosaltres són lliçons molt importants perquè, a partir d’aquests punts, podem dissenyar els nostres plans de negoci.

Pilar González de Frutos

Pilar González de Frutos (Navares de Ayuso, Segòvia, 1956) va ser ratificada com a presidenta d’UNESPA per cinquena vegada el 2019. És llicenciada en Dret per la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) i inspectora d’assegurances de l’Estat excedent. Durant la seva trajectòria  professional ha estat directora d’operacions del Consorcio de Compensación de Seguros (1988-1997), directora general de Seguros (1997-2002) i, des del 2003, ocupa el lloc de presidenta d’UNESPA.