“Treballem per aconseguir serveis bàsics des d’una perspectiva de gènere”

La plataforma crea cooperatives d’estalvi entre les dones dels barris perifèrics de Masvingo, a Zimbàbue, per empoderar-les i construir infraestructures bàsiques.

Marcelle Mardon és una arquitecta i urbanista zimbabuesa amb més de 20 anys d’experiència, compromesa amb els drets de les dones en entorns urbans. Forma part del MIT SIS, de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts, un grup d’investigadors multidisciplinaris dedicats a la investigació i la defensa dels barris marginals dels països del sud, i des de fa uns anys treballa a Bilbao representant l’organització Dialogue on Shelter, per aconseguir fons per a projectes a l’Àfrica.

Què és Dialogue on Shelter?

És una organització no governamental d’urbanistes i arquitectes que actua com a pont entre les institucions que fan polítiques sobre com han de ser les ciutats i les organitzacions basades en comunitats, de persones que viuen en barris marginals. Són gent vulnerable que intenten mobilitzar-se i unir-se per aconseguir millores o ser agents del canvi per al benestar propi. Treballem per aconseguir serveis molt bàsics i des d’una perspectiva de gènere.

Ara sou a la ciutat  de Masvingo (Zimbàbue). Què hi feu allà?

El 2050, el 68% de la població del món viurà a les ciutats i a l’Àfrica passarà el mateix. A més, és el continent on més creixen les ciutats i la població. Actualment, cada vegada hi ha més persones que arriben a les grans urbs i les infraestructures no es poden adaptar. En aquests països, els plànols urbans i les polítiques de planificació de les ciutats són igual que a l’època colonial, i els barris perifèrics que s’han anat creant en realitat no existeixen sobre el paper. No podem tenir tantes persones vivint en llocs que no es consideren oficialment zones desenvolupades per a l’urbanisme. Un altre problema és la pobresa, concretament a Zimbàbue molts han d’abandonar el centre de la ciutat per trobar un espai més barat on dormir.

Com treballeu?

Dialogue on Shelter és una organització que dona suport a Zimbabwe Homeless People’s Federation i fem servir una metodologia desenvolupada a l’Índia sota un paraigua anomenat Slum Dwellers International. Hi ha altres persones a l’Àfrica treballant amb el mateix mètode i actuem en xarxa, aprenent els uns dels altres. Ens concentrem en l’apoderament de la dona, a través de grups d’estalvi liderats per dones, per situar-la al centre de tot. Els grups es reuneixen cada setmana i són les dones les que prioritzen les necessitats. Estalvien per millorar les infraestructures dels seus barris i nosaltres dialoguem amb les institucions perquè s’adonin que és una bona idea millorar aquests barris treballant conjuntament. És a dir, nosaltres busquem finançament a través de les cooperatives d’estalvi i els ajuntaments; si no tenen diners, col·laboren amb permisos, terres, coneixements tècnics o allò que puguin. A més, treballem aprenent en xarxa i les ciutats que han desenvolupat una iniciativa que funciona venen a visitar-nos o nosaltres anem allà amb els representants de les institucions per ensenyar-los què poden fer a la seva pròpia ciutat.

Gràcies al projecte en què col·laborem amb l’Ajuntament de Bilbao arribarem a més de 20.000 persones de dues comunitats

De quina manera està col·laborant amb vosaltres l’Ajuntament de Bilbao?

Des de Bilbao, en els darrers quatre anys hem rebut finançament de l’Ajuntament i hem començat un diàleg entre la comunitat i el consistori per organitzar una estratègia a Masvingo.

És clau el treball en comunitat?

Els nostres principis bàsics són molt semblants als de les cooperatives. Tenim les federacions, que són diferents grups que unim per fer accions i poder desenvolupar més projectes: donem suport a la creació de negocis, instal·lem millores en la canalització de l’aigua, el sanejament o l’allotjament. Tot el que calgui per viure amb dignitat. A més, les accions van més enllà dels membres de les federacions i repercuteixen en el conjunt del barri. Gràcies al projecte en què col·laborem amb l’Ajuntament de Bilbao arribarem a més de 20.000 persones de dues comunitats.

Quins són els avantatges de treballar amb les dones?

Les dones gestionen millor els diners i, si els controlen elles, generem una situació d’igualtat a les comunitats. Els grups van més enllà d’estalviar diners, les dones aprenen sobre lideratge, comptabilitat, com fer negocis o aprendre a dialogar amb les institucions. Al final, elles aconsegueixen la propietat de les terres, que és la finalitat de tot, que puguin signar i posar els seus noms als contractes, perquè generalment no és així, a les famílies tradicionals és l’home el protagonista. Hi ha altres motius per treballar amb les dones, i és que hi ha un gran percentatge que viuen a ciutats i són caps de família. La sida va provocar estralls a Zimbàbue i hi ha moltes dones soles. A més, cada cop hi ha més dones solteres que arriben a les ciutats per fugir de les tradicions que les limiten o per buscar feina.

Què heu aconseguit amb la vostra feina a Masvingo?

Gràcies a la col·laboració amb Bilbao, hem fet uns primers projectes d’aigua i sanejament. A més, hem portat fins a Masvingo professionals de la universitat per començar a dissenyar millores a les llars. Cada any hem fet un nou pas per millorar els barris perifèrics. Ara ja parlem del futur global de la ciutat, perquè aquestes comunitats més pobres també formen part important en el desenvolupament i la planificació de les urbs. I ho fem mitjançant plataformes, formades per representants de tots els agents: institucions, ONG, associacions i representants d’aquestes comunitats.

Quines són les mancances bàsiques?

Sobretot el sanejament. Hi ha un sol vàter per a 50 persones i això és terrible, especialment per a les dones i els nens. Moltes vegades han d’anar al bany a la nit amb el telèfon mòbil perquè no hi ha llum o són atacades. Crec que és important que hàgim aconseguit introduir aquesta visió de gènere i obrir el discurs sobre una planificació adreçada a la dona en concret.

És important incloure el component de gènere en l’urbanisme?

Sens dubte. Ho és perquè les dones puguin plantejar al seu propi entorn les necessitats específiques per a elles i les seves filles que, en general, no estan plantejades. Hi has de parlar perquè t’expliquin què els passa, que l’aigua és massa lluny, els lavabos, molt bruts, que hi ha poca aigua i s’han d’aixecar a les quatre de la matinada... Si no parles sobre els reptes que tenen aquestes dones i no els donem veu, seguim dissenyant de la mateixa manera que abans, per això és un gran pas tenir veu en l’àmbit de ciutat, perquè ja no parlem de projectes pilot dispersos, sinó d’una estratègia global que beneficiarà tothom.