Com afecten les ciutats de forma directa la nostra salut?

El codi postal afecta més la nostra salut que el codi genètic. Un nou corrent d’urbanistes i arquitectes ja en són conscients i busquen fórmules per convertir les ciutats en espais una mica més saludables. Són professionals com Marta Rofín, directora acadèmica del Postgrau en Urbanisme i Salut de la Universitat Politècnica de Catalunya i coordinadora des de l’Ajuntament de Vic (Barcelona) de la xarxa de ciutats del projecte europeu URBACT Healthy Cities. Reconeix que la relació entre ciutat i salut no s’ha tingut en compte fins ara fa uns anys i que encara avui queda molt per fer.

“Des de les polítiques públiques s’insisteix a incentivar la mobilitat activa, però moltes ciutats mitjanes, que són la gran majoria, no tenen les voreres preparades, espais amb ombra o llocs per asseure’s”, assegura Marta Rofín. També cal tenir en compte on són els equipaments esportius, per exemple, que se solen ubicar als afores. “Tot això compromet molt la decisió de les persones de portar un estil de vida saludable”, explica.

A Espanya, l’esperança de vida dels homes és de 80 anys i de les dones, 85, però el temps que passem amb qualitat de vida són 70 anys en tots dos casos. I un dels elements que més problemes provoquen és el soroll

Per l’experta, “hi ha diversos aspectes d’una ciutat que incideixen en la salut física, però també mental i ambiental”, de manera que entén el concepte de salut d’una “forma holística”. El mateix missatge de l’Organització Mundial de la Salut, que afirma que tenir salut no és no estar malalt sinó que és un estat complet de benestar. “Des d’aquest punt de vista, parlem de qualitat de vida, i la ciutat i l’entorn on ens movem tenen molta repercussió”. Perquè es calcula que “només un 20% de la salut depèn del sistema sanitari, mentre que la resta de determinants poden ser socials, econòmics i, sobretot, ambientals”.

L’experta recorda que al segle XIX hi va haver un corrent d’urbanisme higienista i es van crear grans espais oberts com l’Eixample d’Ildefons Cerdà, a Barcelona, el Pla Haussman, a París, o les anomenades ciutats jardí. “Es tractava d’evitar la transmissió de malalties, creant espais amplis perquè hi circulés l’aire. Ara no estem en aquest escenari, sinó que hem de fomentar la qualitat de vida, el benestar i la interacció entre els ciutadans”.

Ciutats productives contra la ciutat de les cures 

Les ciutats són llocs orientats a la productivitat, escriu l’arquitecta Izaskun Chinchilla al llibre La ciudad de los cuidados (Catarata). I quan se situen les activitats productives al centre s’han obviat les necessitats dels ciutadans, que passen a ser “individus que contribueixen a la productivitat”. Les característiques biològiques i subjectives no són considerades pels polítics quan governen o legislen, de manera que es deixen enrere persones grans, les que no hi veuen bé o no suporten bé l’estrès, per exemple. “Les nostres ciutats són un mitjà hostil per a les activitats no vinculades a allò que és productiu: intentar dormir una mica, fer ús d’un servei, beure aigua neta sense pagar, respirar aire no contaminat, divertir-se sense consumir o passejar sense mullar-se un dia amb pluja constitueixen grans proeses en la ciutat actual”, afegeix Chinchilla, catedràtica de Pràctica Arquitectònica a la Bartlett School of Architecture (Londres)..

L'entorn com a exclusió

Una qualitat de vida i benestar que han d’arribar a tots els barris. “Els determinants socials i econòmics condicionen molt l’estil de vida que portem. En funció de la renda, tenim més o menys temps lliure o ens relacionem més i tenim accés a un determinat tipus d’espais”, segons Rofín. De fet, ella i el seu equip van fer un estudi en què analitzaven alguns estudis científics publicats des del 2015 en què s’evidencia una clara relació entre l’entorn on vivim i la salut. “Vam arribar a la conclusió que hi ha una sèrie d’elements, com la densitat de població, la barreja d’usos, l’accés al verd i l’habitatge o la mobilitat”, que estan relacionats amb la salut.

Des de París, l’alcaldessa Anne Hidalgo va posar de moda el concepte de la ciutat dels 15 minuts. És aquesta barreja d’usos a què fa referència Rofín, “que et permet tenir accés al comerç, a la feina i a l’oci a menys de 15 minuts d’on vius”. Trepitjar i veure zones verdes és una altra de les peces clau per garantir el benestar dels ciutadans. “Però també condiciona on és, perquè no és el mateix tenir una anella verda al voltant de la ciutat, on pots anar els diumenges, que tenir verd a tots els barris, de totes les formes possibles, en petits espais, cobertes o façanes”. A més, cal garantir no només l’accés a aquests petits píxels de natura, sinó també la continuïtat d’aquesta infraestructura verda, que fomenta la biodiversitat i la mobilitat saludable.

Ens vam adonar de la importància de poder caminar per la ciutat i tenir espais naturals i senders per on passejar els caps de setmana, ben comunicats i accessibles

L’experta recorda que hi ha molts estudis científics que afirmen que les persones fem més esport si tenim una zona verda a prop i valorem la nostra vida social amb més nota. A més, el verd permet a les ciutats ser més resilients davant l’escalfament global, perquè regula la temperatura, evita les anomenades illes de calor, i filtra l’aigua de la pluja quan hi ha tempestes fortes. També mitiga la contaminació acústica. “A Espanya, l’esperança de vida dels homes és de 80 anys i de les dones, 85, però el temps que passem amb qualitat de vida són 70 anys en tots dos casos. I un dels elements que provoquen més problemes és el soroll, que t’impedeix dormir bé i provoca malestar o ansietat, de manera que incorporar elements a les ciutats que mitiguin aquest soroll no és banal”.

Recepta social verda

També s’ha demostrat científicament que a les escoles on hi ha espais verds, els alumnes progressen més que en altres on no n’hi ha, i “que els malalts ingressats en hospitals amb vistes a les zones verdes es recuperen un 20% més ràpidament”, afirma Rofín, que recorda que un 70% de la població de més de 60 anys consumeix psicofàrmacs. Per això s’està avançant en mesures per millorar el benestar emocional que no passin per la prescripció de fàrmacs i es busquen altres solucions com la recepta social verda, que ja s’està implementant en algunes ciutats espanyoles.

“En lloc d’una pastilla, es recepta al pacient una activitat social, però perquè això funcioni és important que la ciutat estigui preparada” i que aquella persona pugui desplaçar-se fins al centre cívic o fins a una pista de petanca, i que aquesta no estigui a ple sol i tingui bancs. “Molta gent gran planifica les sortides al carrer en funció dels bancs on podrà seure”, explica l’experta. “Fins a quin punt és important quan fem un projecte urbanístic, decidir on posem un banc. Estem influint en la seva mobilitat, en el dia a dia. Hi ha molts elements de l’entorn urbà que condicionen la vida de les persones i podem fer molt més del que ens pensem”, afegeix.

Reflexions de la pandèmia

La pandèmia de la covid-19 que hem viscut aquests darrers dos anys ens ha fet pensar a cadascú i com a societat sobre el lloc on vivim. “Va ser un moment de reflexió i es van escriure molts articles sobre els elements de l’entorn que ens impedien fer la vida que volíem, per exemple, com de valuós és tenir balcons a casa o poder accedir als terrats”, recorda Rofín, “o la importància de tenir a prop un parc per fer esport o jugar amb els nens”. També “es va posar en valor la ciutat mixta mediterrània”, on tot és a prop, davant de zones residencials, per exemple, que són grans consumidores de sòl i on no hi ha serveis.

Gràcies a la covid-19, assegura l’experta de la UPC, “ens vam adonar de la importància de poder caminar per la ciutat i de tenir espais naturals i senders per on passejar els caps de setmana, ben comunicats amb la ciutat i accessibles a peu, amb bicicleta o amb transport públic”. La pandèmia també ens va fer més conscients de la nostra salut i “que depenia dels altres, que està interrelacionada”. 

Iniciatives per millorar l’entorn 

El Fòrum Econòmic Mundial va posar en marxa el repte BiodiverCiutats Challenge per buscar solucions innovadores a les grans urbs. Entre les destacades hi ha BitaGreen, que desenvolupa un programari amb mapes que identifica com el verd urbà ajuda a reduir les inundacions; o el projecte Resilio d’Amsterdam, per fer front als reptes del clima a les ciutats. Més iniciatives són Hot Heart, que vol cobrir les necessitats de calefacció d’Hèlsinki sense emissions de carboni i a un cost un 10% inferior a l’actual, i Idas Valley Community, a Ciutat del Cap (Sud-àfrica), que crea oportunitats de feina promovent activitats recreatives a l’aire lliure, recuperant la vegetació autòctona i preservant l’entorn natural. També destaca l’Associació Suïssa de Barris Sostenibles, que dissenya barris sostenibles que respecten el medi ambient i el benestar dels habitants.