Un canvi generacional
Segons l’informe 'Health and care workforce in Europe: time to act', és vital per als països europeus invertir més en el sector sanitari, aprofitant, també, l'auge de col·legiats en la disciplina.
Aquestes dades mostren una altra evidència: en pocs anys la professió mèdica s’enfrontarà a un canvi generacional, ja que caldrà cobrir les places dels professionals que es jubilin. Això no vol dir, però, que els nous metges siguin tots joves. Al llarg dels darrers anys observem una tendència creixent pel que fa a la mobilitat de professionals sanitaris entre països.
Més de 4.000 titulats a Espanya van sol·licitar el 2021 el certificat per treballar a l’estranger, alhora que van arribar 4.293 metges extracomunitaris. Segons com evolucioni el finançament del sector i la legislació en matèria d’homologació de titulacions, podem assistir a un increment de professionals procedents d’altres països mentre la fuita de talent propi continua portant metges formats aquí a altres països.
Finalment, si observem la taxa de professionals col·legiats en relació amb el nombre d’habitants, veiem que la taxa de metges col·legiats es va situar en 5,99 per cada 1.000 habitants i la d’infermers en 6,98 per cada 1.000 habitants. Les taxes més elevades de metges col·legiats es van donar a Aragó (7,25 per cada 1.000 habitants), la Comunitat de Madrid (7,13) i el Principat d’Astúries (7,00), mentre que les taxes més elevades d’infermers col·legiats per cada 1.000 habitants es van registrar a la Comunitat Foral de Navarra (11,15), Cantàbria (8,82) i Extremadura (8,13).
Tot i que la ràtio de metges per habitant deixa Espanya en un bon lloc (entre els 15 millors països del món segons el Banc Mundial), això no significa que les condicions d’aquests metges siguin òptimes. Tots els països de la regió europea de l’OMS s’enfronten actualment a desafiaments greus relacionats amb el personal sanitari i assistencial.
Segons l’informe Health and care workforce in Europe: time to act, és vital per als països europeus invertir més i millor en el sector sanitari, ja que les retallades dels darrers anys han provocat dificultats a l’hora d’atreure i retenir el talent, ha incrementat la mobilitat internacional de professionals i ha contribuït a generar desajustos als equips i sistemes ineficients d’organització, que es tradueixen en males estratègies de planificació.
5 fites de la professió sanitària al llarg de la història
La primera intervenció amb anestèsia
1 de 5
L’antic text xinès Registres dels Tres Regnes i el Llibre dels últims Han recullen la gesta del prestigiós metge Hua Tuo, que pel que sembla va dur a terme diverses intervencions quirúrgiques sense causar dolor als seus pacients. Per fer-ho va emprar un anestèsic anomenat mafeisan, fet d’herbes entre les quals probablement hi hauria cànnabis, combinat amb vi. El seu renom va córrer com la pólvora a la Xina de la dinastia Han (segle II) i va tenir una gran in uència entre les següents generacions de professionals sanitaris.
L'operació de cataractes de Joan II d'Aragó
2 de 5
Tot i que metges egipcis, babilonis i indis ja feien intervencions oculars des d’antic, el primer cas documentat i notori d’una operació de cataractes a Europa el trobem al segle XV. Concretament l’any 1468, quan el rei Joan II d’Aragó, també anomenat Joan sense fe, va decidir sotmetre’s a una operació per recuperar la vista. Feia anys que patia una ceguesa gairebé completa i va anar al metge jueu establert a Lleida, Cresques Aviatar (o Abiatar, segons altres fonts). El metge va fer servir una agulla per moure el cristal·lí dels ulls del rei… Sense anestèsia. El rei Joan II va recuperar la visió dels dos ulls.
Ungüents miraculosos
3 de 5
Escriu la historiadora Sharon T. Strocchia a Sanadores oblidades (Yale University Press) que a la Florència del renaixement les monges apotecàries eren part essencial de la cultura sanitària. L’elaboració de remeis requeria conèixer els tractats teòrics i dur a terme adaptacions pràctiques segons la naturalesa dels pacients. Una destresa i un coneixement que havien de conviure amb una resistència admirable, ja que calia suportar sovint les olors fètides que desprenien les elaboracions. La seva tasca va ser clau per alleujar el dolor dels incurables que proliferaven en temps de plagues.
El naixement de la infermeria moderna
4 de 5
Després de servir a la guerra de Crimea com a infermera, Florence Nightingale va liderar una campanya per millorar la qualitat d’aquesta disciplina als hospitals militars. El seu afany va portar a la creació d’una universitat mèdica militar el 1857. Quatre anys més tard, va aconseguir reunir fons per fundar la primera institució educativa d’infermeria: l’escola i casa per a infermeres Nightingale, a l’hospital Saint Thomas de Londres.
Un fong revolucionari
5 de 5
El món que coneixem avui no seria el mateix sense els antibiòtics. La història d’aquests fàrmacs que es fan servir per tractar les infeccions es remunta al 1928, quan Alexander Fleming va descobrir la penicil·lina. El metge i cientí c escocès va observar com una mostra del fong Penicillium aturava per complet el creixement d’un bacteri. 10 anys després, Howard Florey i Ernst Chain van continuar la investigació i l’ús de la penicil·lina contra infeccions s’estendria a causa de la II Guerra Mundial. El 1945 Fleming, Florey i Chain van guanyar el Nobel de Fisiologia i Medicina pel descobriment de la penicil·lina.
