Benín. Esperits, vudú i meravelles naturals

Amb una rica –i a vegades tenebrosa– història a l’esquena, Benín ha sabut conservar gairebé intactes moltes de les seves tradicions ancestrals, de les quals els viatgers trobaran rastre a cada racó del país: el fetitxisme, les danses de màscares i el culte al vudú i el món dels esperits amaren el dia a dia dels beninesos. 

S’hi sumen els escenaris naturals espectaculars dels quals disposa, des del nord muntanyós fins als boscos de baobabs, passant per llacunes i pantans sobre els quals s’alcen poblacions sorprenents i les seves platges de bellesa salvatge envoltades de palmeres.

Si es pot triar, l’ideal és visitar-lo entre l’octubre i el febrer: és temporada seca i els paisatges estan exuberants, després de la temporada de pluges; entre el març i el maig, per la seva banda, fa molta calor, mentre que entre el juny i l’octubre abunden els xàfecs. 
 

Cotonou, la capital econòmica de Benín

Un punt de partida molt pràctic per començar el viatge és la dinàmica Cotonou, la capital econòmica (l’oficial és Porto Novo). A més de la catedral, la mesquita i el port comercial, també mereix una visita la Fondation Zinsou, un dels centres culturals d’art contemporani pioners de l’Àfrica subsahariana, que aquest 2024 debuta a la Biennal de Venècia.

Però, sens dubte, el que crida més l’atenció als viatgers que s’aturen en aquesta urbs és el mercat de Dantokpa, un dels més grans del continent, tematitzat en la cultura del fetitxe. Són pocs els que es resisteixen a anar-se’n sense comprar algun dels intrigants amulets que s’amunteguen a les paradetes.

Un dels atractius imprescindibles a la rodalia de Cotonou és la petita Ganvié, coneguda com la Venècia africana, on cabanes de bambú s’enfilen en palafits dins les aigües del Nokoué. 

Els seus prop de 25.000 habitants es van establir al llac fa segles, fugint de tribus rivals que els perseguien per vendre’ls als traficants d’esclaus portuguesos; com que el llac es considerava sagrat, els enemics no gosaven endinsar-s’hi per capturar-los, així que van fer d’aquest enclavament la seva nova llar i es van adaptar a viure en una ciutat flotant.

En aquesta localitat, que viu de la pesca i del turisme i on només es pot accedir navegant, principalment en canoes de fusta motoritzades, és especialment interessant visitar el mercat flotant que se celebra cada matí. 

Des de primera hora, s’hi concentra un desplegament colorit de piragües, conduïdes en la pràctica totalitat per dones, plenes de peix fresc, fruita, verdura i espècies. 

Abans de deixar Ganvié, no deixeu de tastar alguna de les especialitats gastronòmiques locals, basades en la pesca; com que el llac té la particularitat d’alternar aigua dolça i salada, s’hi poden degustar espècies de peix incomptables, que se sol servir fresc o fumat amb arròs.
 

L'antic Regne de Dahomey

Des de Ganvié, es pot posar rumb a Abomey, on arribarem en menys de tres hores i on descobrirem la història del Regne de Dahomey, que va ser un dels imperis més poderosos del continent, gràcies, en part, a un exèrcit formidable, que era íntegrament femení. 

La història d’aquelles amazones icòniques va arribar a la gran pantalla fa dos anys amb La mujer rey, un film que va disparar les visites al complex dels Palaus Reials d’Abomey, declarat patrimoni mundial. 

El 2025, està previst que s’inauguri en aquest recinte palatí el Museu de l’Èpica de les Amazones i dels Reis de Dahomey, que, a més de recordar l’esplendor d’aquesta civilització, exposarà obres d’art retornades per França i reiteradament reclamades per part de Benín des de feia dècades.

Una altra autèntica joia, situada al nord del país, és el Parc Nacional de Pendjari. Entre les muntanyes escarpades d’Atakora i la sabana encisadora, aquesta reserva de fauna natural de gairebé 3.000 km2 s’ha beneficiat, les últimes dècades, dels esforços de les autoritats locals per recuperar-les. 

És una de les millors de l’Àfrica Occidental i és llar de guepards, lleons, lleopards, elefants, babuïns, antílops i una infinitat d’aus i altres espècies; a finals de l’estació seca, quan els animals es congreguen als abeuradors, és quan ens serà més fàcil veure’ls. 

Sense deixar el nord, també és imprescindible que dediqueu un temps a descobrir el País Somba, un poble amb rituals primitius que habiten a les tambes, uns habitatges particulars de tova, palla i fang que semblen castells diminuts.

La capital del vudú

Amb tot, si seria imperdonable perdre’s alguna localitat és Ouidah, la capital del vudú. Aquest culte animista va molt més enllà dels ninots travessats amb agulles de l’imaginari popular; aquí és religió oficial i la practiquen el 60% de beninesos. 

Cada 10 de gener, milers de persones assisteixen al Festival de Vudú de Ouidah per rebre la benedicció del sacerdot suprem d’aquest culte: després de sacrificar una cabra per honrar els esperits, tots plegats beuen ginebra i canten i ballen al ritme dels tambors.

Al marge del festival, podem seguir les traces del vudú al temple dels Pitons, dedicat a la divinitat Dangbé, on els sacerdots ofereixen visites guiades i on viuen desenes de serps, considerades semisagrades pels beninesos. 

Al bosc sagrat de Kpassè, per la seva banda, es pot deambular entre estàtues esculpides per artistes locals que representen els déus del panteó vudú.

Finalment, no podem deixar Ouidah sense rendir tribut al patiment que va provocar la que va ser la pàgina més negra de la història del país, el tràfic d’esclaus. 

A les platges de la localitat se situa un monument en la que es va anomenar Porta de no retorn, que marcava el punt per on la població local segrestada i esclavitzada era obligada a embarcar rumb al Nou Món per no tornar mai més. 

Un espai de reflexió sobre el costat més fosc de l’ésser humà per tancar un viatge del qual, segur, tornarem amb moltes imatges inoblidables a la retina.