La volta al món en 7 carnavals
Des de l’exuberant desplegament de sensualitat de Rio de Janeiro fins a les escultures gegants de llimones a Menton, us convidem a conèixer com es viu aquesta festa en altres latituds.
Carnem levare −acomiadar-se de la carn abans d’entrar en el període d’abstinència de la Quaresma en la tradició catòlica– és el terme llatí del què deriva la denominació de Carnaval. Tot i això, s’estima que el seu origen és molt més remot i es remuntaria a les festes que se celebraven en honor del bou Apis a l’Egipte antic. La luxúria, l’alegria desbordada i tota mena d’excessos caracteritzaven aquestes celebracions, que van replicar-se en les que es dedicaven als deus Bacus i Saturn durant l’Imperi romà.
Permissivitat i “desgovern”
A poc a poc, el costum de celebrar anualment aquesta festa es va estendre per tot Europa, i des de l’edat mitjana es va convertir en un període de permissivitat i “desgovern” en què, durant uns dies, es permetia la crítica mordaç a les autoritats i a la moral religiosa. Posteriorment, i de bracet dels navegants espanyols i portuguesos, va arribar a Amèrica, on amb el temps es van desenvolupar algunes de les celebracions més espectaculars que es poder veure avui en dia. Per viure en primera persona un gran carnaval no fa falta anar gaire lluny, perquè Espanya compta amb uns quants que juguen en primera divisió. Entre els més populars hi ha el de Tenerife, on plomes i purpurina s’erigeixen com a protagonistes en les desfilades de carrosses i l’elecció de la reina del Carnaval; o el de Cadis, on les cèlebres chirigotas competeixen en enginy per disseccionar l’actualitat en clau irònica. A Las Palmas destaca la vistosa Gala Drag Queen, una de les primeres del món dedicades a un col·lectiu que és també molt protagonista a Sitges, on sota el lema “per Carnaval tot s’hi val” té lloc un dels Carnestoltes més transgressors.
Tot i així, en aquest article us proposem viatjar més lluny per descobrir com es viu la festa en altres indrets. Glamurosa com la de Venècia, exuberant i monumental com la de Río, curiosa com la de Menton o ancestral com la de Guinea Bisseau: n’hi ha per a tots els gustos. Acompanyaeu-nos a fer la volta al món per decobrir alguns dels Carnestoltes més atractius.
Mardi Gras: color, misteri i disbauxa
1 de 7
El Martedì Grasso (‘dimarts gras’), referit a l’últim àpat que se celebrava abans del període de dejuni i abstinència, dona nom al mític Mardi Gras de Nova Orleans. Una defilada de carrosses en què l’imaginari misteriós de Louisiana té un gran protagonisme i on les comparses (krewes) llancen tones de collarets amb boletes de plàstic i prenen els carrers de la ciutat. El cèlebre i pintoresc Barri Francès no forma part del recorregut, ja que els carrers són massa estrets, però sí que aquests dies destil·la amb música, màscares i un ambient inoblidable.
Cítrics convertits en art a Menton
2 de 7
Fa cent anys, la localitat francesa de Menton era el principal productor de llimones del continent europeu. Per atreure i entretenir el turisme d’hivern, a un hoteler se li va acudir la gran idea d’organitzar una exposició de cítrics i flors que va ser la llavor del que avui en dia és un dels Carnestoltes més curiosos d’Europa. La singularitat que el converteix en únic és la sorprenent col·lecció de carrosses i escultures cobertes de cítrics, principalment llimones i taronges, que envaeixen els jardins de Biovès i els converteixen en un vibrant món de grocs i taronges. En finalitzar la festa, que cada any segueix una temàtica diferent, les fruites es venen a preu reduït.
Misticisme i tradició ancestral a Guinea-Biseau
3 de 7
Abilats amb disfresses i màscares que retren homenatge als seus animals sagrats, com l’hipopòtam, el peix martell o el bou, els participants del Carnaval de les illes Bijagós ballen al ritme dels tambors i els instruments de fusta de bambú en danses elaborades que han romàs inalterables durant segles. La festa se celebra a moltes de les vuitanta-vuit petites illes que conformen l’arxipèlag, però és especialment espectacular a la capital, Bissau, on les ètnies majoritàries competeixen en desfilades que permeten gaudir de l’autenticitat i el misticisme de les tradicions ancestrals.
Ritme afrocaribeny a Notting Hill
4 de 7
La flegma britànica es converteix en disbauxa caribenya cada any a Londres quan arriba el cap de setmana del Carnaval de Notting Hill, que, contràriament a la resta de carnavals del món, té lloc al mes d’agost. La multitudinària celebració plena de bullicioses desfilades, balls i diversitat cultural omple aquest barri de la capital durant dos dies, el primer més dedicat al públic familiar i el segon molt més esbojarrat. Més d’un milió de britànics i turistes es congreguen anualment en aquest esdeveniment, que la comunitat afrocaribenya britànica organitza des dels anys 60 per reivindicar la seva herència cultural.
Río, ‘o rei’ del Carnaval
5 de 7
Totes les xifres que envolten el Carnaval més famós del món maregen: 5 milions de visitants, fins a 5.000 ballarins per cada gran escola de samba i ni més ni menys que 77 milions de preservatius que les autoritats han arribat a repartir en edicions recents per fer front al desgavell de la celebració. Sens dubte, l’acte més destacat de la festa és la desfilada pel sambòdrom carioca que té lloc durant cinc nits. Cada nit actuen sis escoles de samba en funcions que duren poc més d’una hora i que ofereixen el que es pot considerar l’espectacle més gran del món.
Serenissima, de vint-i-un botó
6 de 7
Allò que en altres latituds és un esclat de sensualitat, a Venècia es converteix en elegància, misteri i glamur. Es tracta d’un dels Carnestoltes més antics del planeta i, juntament amb Rio, el més mític en l’imaginari col·lectiu. I és que no hi ha cap ciutat que pugui competir com a escenari amb la Serenissima, per les seves places, carrerons i canals per on desfilen els participants. Ho fan amb vestits inspirats en les vestimentes aristocràtiques del segle XVII, molts d’ells fruit d’una complexa elaboració, i amb les belles màscares que ja s’han convertit en símbol de la ciutat.
Tota la màgia salvatge del Carib colombià
7 de 7
Fa cent anys, la localitat francesa de Menton era el principal productor de llimones del continent europeu. Per atreure i entretenir el turisme d’hivern, a un hoteler se li va acudir la gran idea d’organitzar una exposició de cítrics i flors que va ser la llavor del que avui en dia és un dels Carnestoltes més curiosos d’Europa. La singularitat que el converteix en únic és la sorprenent col·lecció de carrosses i escultures cobertes de cítrics, principalment llimones i taronges, que envaeixen els jardins de Biovès i els converteixen en un vibrant món de grocs i taronges. En finalitzar la festa, que cada any segueix una temàtica diferent, les fruites es venen a preu reduït.
