Viatges mítics en tren

A mitjan segle XX, amb la proliferació dels vols comercials, el tren va començar a quedar en segon pla quan es tractava de planificar trajectes llargs. Aleshores, què va passar amb aquells trens mítics que cobrien grans distàncies i que oferien la possibilitat de viatjar a qualsevol lloc sense necessitat de sortir dels vagons i amb tota mena de luxes?

Transsiberià

Tot i que es tendeix a anomenar Transsiberià el tren que recorre el trajecte entre Moscou i Vladivostok, la veritat és que són uns quants els que el fan, així que és més apropiat parlar de línia fèrria. Es va inaugurar el 1904 per connectar la capital russa amb el mar del Japó, a la costa del Pacífic, i és la via fèrria més llarga de tots els temps: recorre 9.289 quilòmetres, travessant vuit zones horàries al llarg de set dies de viatge, com a mínim. Actualment, el Transsiberià ofereix dues opcions, la ruta del Transmongolià, que uneix Moscou i Pequín passant per Mongòlia, i la del Transmanxurià, que uneix Moscou i Pequín sense passar per Mongòlia. Una experiència única que ofereix diferents possibilitats per a tota mena de viatgers. Els trens de línia regular tenen tres tipus de compartiments: els de primera classe, Spalny Vagon, són els més cars i són per a dues persones, tot i que alguns tenen dutxa compartida. Els de segona classe, Kupé, són compartiments tancats per a quatre persones, i els de tercera, Platzkart, són els més barats i, per tant, els més incòmodes, amb compartiments compartits.

Orient Express

Si pensem en trens mítics, no pot faltar l’històric Orient Express, que va inspirar una de les novel·les de misteri més famoses de la literatura del segle XX, obra d’Agatha Christie. Inaugurada el 1883, aquesta línia ferroviària inicialment unia París amb Giurgiu, a Romania, tot i que estava pensada per arribar fins a Istanbul, el cor de l’Imperi otomà. Va sortir per primera vegada de l’estació de l’Est de la capital francesa amb 17 vagons plens de luxe, en què viatjaven diplomàtics, estrelles de cine i escriptors. Aquest tren cobria un trajecte de gairebé 2.800 km i parava a importants urbs europees, com ara Munic, Viena o Budapest. Actualment, en ple segle XXI i després d’anys d’abandonament, una sèrie de 17 vagons es va recuperar gràcies a una iniciativa impulsada des d’internet i està a punt per restaurar-se i tornar a les vies cap al 2024.

Paral·lelament, als anys 80, l’americà James Sherwood, propietari de l’hotel Cipriani, de Venècia, va voler recuperar algunes línies de tren amb la intenció de reviure aquella experiència de luxe i sofisticació. Així va ser com va crear el Venice-Simplon Orient Express, un dels trens encara avui més emblemàtics del món. En realitat, es tracta de dos ferrocarrils, un històric tren britànic Pullman que circula de Londres a Folkestone, i un tren continental de cotxes clàssics dels anys 20 que circula des de Calais, a França, fins a Venècia. El seu trajecte més habitual és el Londres-París-Venècia en tots dos sentits, passant per Àustria i Suïssa. També proposa el trajecte entre París i Istanbul (3.012 km) a través de França, Suïssa, Àustria, Hongria i Romania –amb escales a Viena, Budapest i Bucarest–, que ara s’ofereix només una vegada a l’any, el mes de setembre.

Europa des d’un vagó

Actualment, hi ha altres trens que recorren Europa oferint experiències úniques a bord i que acumulen anys d’història, com és el cas del Bernina Express, que connecta Suïssa amb Itàlia travessant els Alps suïssos, per la línia de l’Albula i la línia del Bernina, que des del 2008 figuren al patrimoni de la humanitat de la Unesco. La línia Nordland, el tren més llarg de Noruega, que recorre 729 quilòmetres immersos en la natura nòrdica. I fins i tot a Espanya, el també mític Transcantàbric es remunta a finals del segle xx per recórrer el nord del país –entre Sant Sebastià i Santiago de Compostel·la (o viceversa)– a la recerca dels paisatges més verds, en un recorregut de 8 dies i 7 nits.