Quin és l’origen del Dia de Sant Valentí?

El Dia de Sant Valentí, conegut també com el Dia dels Enamorats, s’ha popularitzat internacionalment com una celebració de l’amor, l’amistat i la necessitat de demostrar afecte a aquells que més estimes amb flors i regals. 

Tanmateix, més enllà de la postal comercial, l’origen del Dia de Sant Valentí esdevé difús. No existeix una versió única ni una cronologia exacta que expliqui els inicis d’aquesta festivitat. Algunes de les teories més conegudes el vinculen amb antics rituals pagans, relats violents i persecucions religioses, elements que tenen poc a veure amb el significat romàntic que avui se li atribueix.  

El possible origen del Dia de Sant Valentí és a Roma  

Una de les teories sobre l’origen del Dia de Sant Valentí té lloc a la Roma clàssica. Del 13 al 15 de febrer, els romans celebraven les Lupercals –també conegudes com a Lupercalia–, una festivitat vinculada a la fertilitat i als ritus de purificació. Lluny de l’amor romàntic, aquestes celebracions són considerades entre les més violentes i salvatges de l’Imperi romà.   

Lupercalia deriva del llatí lupus (llop), i es creu que estava associada amb el déu Faune, tot i que també amb una antiga divinitat que protegia els llops i amb Luperca, la llegendària lloba que va salvar Ròmul i Rem.    

Cada 15 de febrer els acòlits es reunien en una cova sagrada i, seguint la tradició, els sacerdots Luperci sacrificaven una cabra i un gos. A continuació, baixaven per colpejar les dones amb la pell dels animals, ja que es creia que afavoria la fertilitat. Després, les pells s’estenien sobre els camps de conreu per beneir la terra.   

Qui va ser realment Sant Valentí?    

La llegenda més popular sobre l’origen del Dia de Sant Valentí se situa al segle III, una època de persecucions sistemàtiques per part dels romans contra els cristians. En aquell moment, l’emperador Claudi II el Gòtic va promulgar una llei que prohibia als joves soldats contreure matrimoni, ja que considerava que eren millors combatents si no tenien vincles emocionals.   

En contra d’aquesta llei, un sacerdot cristià anomenat Valentí va començar a casar els joves amants en secret sota el ritu catòlic, fet que va contribuir a la expansió del cristianisme i el va convertir, amb el pas del temps, en una figura respectada a la ciutat.   

Després de ser descobert per l’emperador, el sacerdot va ser empresonat en una masmorra. Ja entre reixes, un oficial el va reptar a retornar la vista a la seva filla Júlia, que havia nascut cega. El jove va acceptar el desafiament i, en nom de Jesús, la va guarir, fet que va aconseguir que tota la família, agraïda, es convertís al cristianisme. Malgrat el miracle, Valentí va continuar empresonat i el 14 de febrer de l’any 269 va ser decapitat i lapidat.    

La llegenda explica que Valentí es va enamorar de Júlia i que, abans de morir, li va enviar una nota signada amb “Del teu Valentí”, l’expressió tradicional anglesa, “From your Valentine’s”, amb què es firmen les cartes el Dia dels Enamorats.   

L’origen de Sant Valentí: la llegenda unida al consumisme  

Existeixen altres teories sobre l’origen del Dia de Sant Valentí. Una s’atribueix al poeta anglès Geoffrey Chaucer, a finals del segle XIV. En la seva obra The Parliament of Foules, l’autor esmenta que el 14 de febrer era el dia en què els ocells triaven parella, la primera menció coneguda que vincula aquesta data amb l’amor romàntic.  Tanmateix, l’any 1969, la Església Catòlica va retirar el sant del calendari litúrgic davant la poca veracitat i la manca de proves sobre l’existència del sacerdot.   

Anys després, la festivitat va ressorgir impulsada pel consumisme, i més enllà del misteriós origen del Dia de Sant Valentí, aquesta data s’ha estès com la celebració de l’amor.