Sabies que...? La grip espanyola va ser la pandèmia més mortífera després de la pesta negra
S’estima que la grip espanyola va causar entre 50 i 100 milions de morts a causa de la seva propagació durant la Primera Guerra Mundial.
Al llarg de la història, poques forces han modelat la demografia i la societat humana amb tanta brutalitat com les epidèmies. L’exemple més esfereïdor continua sent la pesta negra (1347-1351), que, en només quatre anys, va esborrar del mapa un estimat d’entre el 30% i el 60% de la població europea, i que va reconfigurar el món medieval.
Tot i això, molts segles després, en ple segle XX, la humanitat es va enfrontar a un assassí microscòpic gairebé igual d’eficient: la mal anomenada grip espanyola del 1918. Irònicament, la grip no es va originar a Espanya; va emergir en els últims mesos de la Primera Guerra Mundial –es debat si en un campament militar als E UA o a França– però va ser la premsa espanyola la que, lliure de censura militar, va informar obertament sobre la malaltia que estava delmant la població i fins i tot afectant el rei Alfons XIII.
Una expansió inevitable
Aquesta soca del virus de la grip (H1N1) va ser única i aterridora. A diferència de la grip comuna, que afecta principalment nens i gent gran, la del 1918 atacava amb virulència joves sans (entre 20 i 40 anys). El virus provocava una tempesta de citocines, una sobrereacció del sistema immunitari que feia que els pulmons s’omplissin de líquid, que portava a una pneumònia devastadora i a la mort per asfíxia en qüestió de dies, o fins i tot hores.
El context bèl·lic en va ser el millor aliat. El moviment massiu de tropes en vaixells i trens per tot el món va disseminar el virus a una velocitat sense precedents. En aproximadament dos anys (1918-1920), i en tres onades mortals, va infectar un terç de la població mundial (uns 500 milions de persones). S’estima que va matar entre 50 i 100 milions de persones a tot el món, una xifra que supera amb escreix les morts totals de la Primera Guerra Mundial.
Sense vacunes ni antibiòtics per tractar les pneumònies secundàries, l’única defensa era l’aïllament, les mascaretes de gasa i la quarantena. La pandèmia finalment es va esvair: el virus va mutar a soques menys letals i la immunitat dels supervivents va frenar-ne l’avenç.
Tot i que avui disposem de vacunes anuals i antivirals, la grip no ha desaparegut. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que la grip estacional continua causant entre 290.000 i 650.000 morts respiratòries cada any al món. La lliçó del 1918 és la base de la vigilància epidemiològica moderna, un recordatori de la velocitat amb què un virus respiratori pot posar en perill el planeta.
