Sabies que...? Hi ha una relació directa entre Els Beatles i el TAC

A l'Anglaterra dels anys seixanta, Electric and Musical Industries — EMI— era molt més que una discogràfica. Era també una empresa de recerca tecnològica, amb laboratoris on els enginyers treballaven en projectes tan diversos com radars, ordinadors i sistemes d'armament.

Un d'ells era Godfrey Hounsfield, a qui la direcció de l'empresa havia encarregat treure endavant la faceta més tecnològica del negoci. Però per molt que s'esforçava, els ingressos no acabaven d'enlairar-se. La situació era tan crítica que l'empresa es va veure obligada a retallar dràsticament la seva divisió de recerca tecnològica, deixant en suspens projectes prometedors i reduint la plantilla dels seus laboratoris.

Aquell mateix any, quatre joves de Liverpool van signar el seu primer contracte amb el segell Parlophone, una filial d'EMI. El que inicialment semblava només una altra incorporació al catàleg de l'empresa va acabar sent la transformació econòmica més gran de la seva història. 

A mitjans de la dècada de 1960, els Beatles no eren només una força cultural, sinó una força econòmica: en el seu apogeu, les seves vendes generaven l'equivalent a 650 dòlars per segon. El 1967 havien més que duplicat els beneficis d'EMI des que van signar amb la companyia cinc anys abans.

Va ser aquesta solvència inesperada la que va permetre a EMI dirigir la mirada cap a la recerca. En el mateix moment que els Beatles acabaven de gravar Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band, Hounsfield va concebre la idea de combinar els raigs X amb un ordinador capaç de reconstruir imatges tridimensionals del cos, juntament amb el científic Allan Cormack. La seva primera gran prova va ser obtenir una imatge del cervell, una cosa gairebé impossible amb la radiografia tradicional. El resultat va ser nítid i va trigar només cinc minuts.