Yoshitomo Nara i l’art que imita la vida
La primera gran exposició europea dedicada a aquesta icona de l’art contemporani nipó recorre les seves últimes quatre dècades de trajectòria i s’ha concebut expressament per a l’espai del Museu Guggenheim de Bilbao.
Quan Yoshitomo Nara va néixer a Hirosaki el 1959, va aterrar en un univers a punt d’experimentar una transformació radical. Com molts països occidentals, el Japó dels anys seixanta i setanta —on va créixer Nara— va experimentar un fort boom econòmic, un desvetllament de les consciències progressistes i el canvi social i, cada cop més influït per les potències anglosaxones, un interès creixent per la cultura popular global i el desenvolupament d’una de pròpia.
Primeres passes de Yoshitomo Nara
Malgrat que l’esperit d’aquella era fomentava l’obertura, la interconnexió i la forja de comunitats, la infantesa de Nara va estar marcada per una gran sensació d’aïllament, i la cultura i l’art, especialment la música folk i blues importada dels Estats Units, Anglaterra i Irlanda, per a Nara es van convertir no en representacions simbòliques del món, sinó en autèntics portals que hi menaven. Així, les primeres i més impactants impressions de la realitat que va experimentar van estar intervingudes per l’emocionalitat exaltada d’aquestes formes, per la seva introspecció, malenconia i sovint dissidència, sentiments intensificats per la incomprensió de l’idioma i la necessitat d’interpretar-los exclusivament des de la seva sensibilitat sensorial.
Més endavant, després de graduar-se a la Universitat de les Arts de la prefectura d’Aichi, aquestes emocions formatives vehicularien l’obra de joventut de Nara, i ja no l’abandonarien mai. Després de visitar Europa en un parell d’ocasions durant els vuitanta, cosa que li va servir per familiaritzar-se i nodrir-se de la seva tradició pictòrica i els seus corrents avantguardistes, l’artista va decidir traslladar-se a Alemanya, on la sensació d’aïllament va tornar pel seu desconeixement de la llengua.
La música va ressorgir llavors com a gran font d’inspiració, aquesta vegada a través de l’actitud irreverent del punk i la new wave. D’aquí sorgeixen les cèlebres figures de Nara: personatges de trets exagerats, emotius i àmpliament reconeixibles que destil·len les seves visions i pulsions més íntimes, i que l’han convertit en un dels exponents principals de l’art contemporani (japonès i en general), respectat per la crítica i adorat pel públic a parts iguals.
En el seu estil proper a la caricatura i el seu imaginari gairebé infantil permea una aura de nostàlgia indefugible, però també un caràcter mordaç —tots dos pilars de la seva obra i modelats durant la seva trajectòria per diferents experiències vitals i esdeveniments com la concatenació de catàstrofes que van assolar el Japó el 2011, que van consolidar el compromís de l’artista amb l’activisme i els projectes comunitaris.
Una exposició concebuda per al Guggenheim
Ara, el Museu Guggenheim de Bilbao ha comissariat la primera gran retrospectiva europea de Nara: una exposició concebuda expressament per a aquest espai que inclou els darrers 40 anys de producció de l’artista, des del 1984 fins a l’actualitat. Organitzat de manera temàtica segons el criteri del mateix Nara, el recorregut convida a indagar en el seu procés creatiu, explorant els enllaços entre el seu interior i les seves inspiracions i peces.
A més, aquesta estructura permet apreciar la simbologia recurrent i els diferents leitmotivs que Nara ha incorporat en el seu treball al llarg de les dècades (elements com la casa de teulada vermella, la caixa o el bassal), i observar la seva evolució com a artista plàstic a través de pintures, escultures i dibuixos tan cèlebres com Sleepless Night (Sitting), que retrata un nen disfressat de gos assegut sobre un tamboret, o Too Young to Die, on una nena apareix fumant una cigarreta amb una ganyota de desafiament.
L’exposició es pot visitar a Bilbao fins al 3 de novembre, i després es traslladarà al Museu Frieder Burda de Baden-Baden (Alemanya) i a la Hayward Gallery de Londres. Però, si no tens oportunitat d’anar a veure la mostra en persona, pots gaudir-ne de manera virtual a través de la web del Museu Guggenheim. Fes clic a l'enllaç per accedir a la visita virtual de l’exposició a la web del Museu Guggenheim de Bilbao.
