“Les lesions vasculars poden desencadenar dificultats cognitives que repercuteixen en la capacitat funcional del pacient”

​

 Quins són els primers senyals d’alarma que ens alerten d’una possible malaltia degenerativa?

Depenent de la malaltia degenerativa de què es tracti, podem detectar, per exemple, canvis a l’esfera cognitiva en forma d’una pèrdua de memòria, una dificultat per trobar les paraules i expressar-se, un canvi en el caràcter o la conducta, més indiferència cap a l’entorn, pèrdua d’empatia o més apatia. També podem advertir canvis físics, en la motricitat, pèrdua d’agilitat en els moviments o l’aparició de moviments anormals com el tremolor. El neuròleg és qui ha de valorar i estudiar si les queixes subjectives del pacient, els símptomes o els senyals en l’exploració són propis de l’envelliment fisiològic, o si, per contra, són propis d’una malaltia degenerativa.

Per què es produeix el deteriorament cognitiu i la demència?

Si parlem dels canvis microscòpics que es produeixen al cervell i que el fan malbé, són diferents en funció de la demència de què es tracti, però, bàsicament, consisteixen en el dipòsit i l’acúmul progressiu de proteïnes anòmales al teixit cerebral, en la presència de fenòmens inflamatoris i en el deteriorament de les petites artèries que nodreixen el cervell. Si ens referim a l’origen de la demència, sabem que en algunes hi ha una clara predisposició genètica i, en altres, col·laboren la presència de malalties com la diabetis, la hipertensió arterial, nivells elevats de colesterol, o mals hàbits, com el tabaquisme, el consum d’alcohol, una dieta inadequada o el sedentarisme.

Quins factors són decisius per a la seva aparició? Es pot evitar o endarrerir?

Hem d’intentar que el nostre metabolisme, d’una banda, i el nostre sistema immunitari, de l’altra, gaudeixin de bona salut, és a dir, que funcionin de manera òptima. Per això és imprescindible seguir una dieta saludable, tant per assegurar l’aportació de tots els nutrients necessaris, com per evitar els aliments nocius, evitar l’obesitat i aconseguir una flora digestiva òptima, que és un component clau del nostre sistema immunitari. L’exercici tant físic com cognitiu, la bona qualitat del son i un bon estat anímic són factors igualment importants. Hem d’anar regularment al metge de família, perquè ens ajudi a controlar els nostres nivells de tensió arterial, sucre i colesterol a la sang.

Quin paper té la genètica o l’herència a l’hora de patir aquest tipus de patologies?

L’herència exerceix un paper important en la majoria de demències, però en un grau variable. Té més pes quan hi ha antecedents de demència en parents de primer grau menors de 65 anys. En qualsevol cas, sabem que l’herència genètica no és, ni de bon tros, sempre determinant, ja que l’expressió de la nostra informació genètica es pot veure influenciada per factors metabòlics o factors externs, i és aquí on nosaltres podem intervenir.

“La pandèmia per Covid-19 ha estat una prova indiscutible de com acceleren la falta d’activitat i relacions socials el nostre envelliment”

Com ha canviat la diagnosi d’aquestes malalties?

Hi ha hagut grans progressos en el diagnòstic els darrers anys. La detecció i quantificació de determinades molècules biològiques en el líquid cefaloraquidi, els biomarcadors, a través d’una punció lumbar, n’és un. És probable que en un termini no gaire llunyà puguem fer una aproximació diagnòstica a través de la detecció de biomarcadors a la sang mitjançant una simple anàlisi de sang. Els estudis de neuroimatge, com la ressonància magnètica o el PET (tomografia per emissió de positrons), també ha representat un gran avenç en el diagnòstic. La millora en les tècniques diagnòstiques ens permet, a més, definir millor les malalties neurodegeneratives i, probablement, en les properes dècades anirem esbrinant cada vegada més que darrere uns mateixos símptomes subjauen molts mecanismes fisiopatològics diferents i d’origen diferent.

Quines millores s’han viscut, a més, quant als tractaments i les cures d’aquests pacients?

Encara no disposem de cap fàrmac que guareixi la malaltia ni tampoc que millori en gran mesura el seu pronòstic. Els fàrmacs disponibles només aconsegueixen alentir lleugerament l’evolució. No obstant això, gràcies al fet que cada cop coneixem millor els mecanismes que produeixen el dany cerebral, cal esperar que el futur no gaire llunyà ens ofereixi el descobriment de molècules més eficaces. D’altra banda, la societat s’ha fet més conscient de la necessitat que les persones grans facin activitat física i mental de forma regular per alentir el deteriorament físic i cognitiu. La pandèmia recent de Covid-19, amb el confinament consegüent, ha estat una prova indiscutible de com la manca d’activitat i relacions socials acceleren el nostre envelliment.

Com pot una malaltia degenerativa afectar la família del pacient? Quin paper han de tenir en la qualitat de vida del pacient?

La família d’un pacient amb una malaltia neurodegenerativa pateix, d’una banda, el dany emocional que li produeix comprovar com una persona estimada es deteriora, canvia la manera de ser i esdevé dependent. Juntament amb aquest duel i de manera simultània, sense treva, ha de superar dia a dia els esculls que ofereix la nova situació i adaptar-se. És un enorme repte que no resulta mai fàcil. Per això és tan important que es disposi de recursos i eines que aplanin el camí al cuidador i a la família. És fonamental que els cuidadors del pacient no es vegin desbordats per la situació, entre altres coses, perquè el seu estat d’ànim també repercutirà en el pacient.

A més de l’Alzheimer, quines altres malalties degeneratives solen tractar-se en els pacients més grans?

Tractem un altre tipus de demències, d’origen degeneratiu o vascular fonamentalment, i malalties que afecten, sobretot, la motricitat, com la malaltia de Parkinson o parkinsonismes.

La demència vascular potser és de les menys conegudes. En què consisteix aquesta malaltia i com afecta els pacients?

La demència vascular es produeix com a conseqüència de lesions vasculars al cervell, és a dir, com a resultat del dany arterial. Quan els vasos cerebrals s’obstrueixen per la formació de trombes, o bé perquè la paret arterial degenera, les neurones no reben aportació sanguínia i moren. Tant la suma de múltiples petites lesions isquèmiques com una lesió extensa per un gran infart cerebral poden desencadenar dificultats cognitives que repercuteixen en la capacitat funcional del pacient.

Amb quina freqüència i com s’enfronten des del camp de la neurologia?

La demència vascular és la segona causa de demència després de la malaltia d’Alzheimer, i representa el 15-20% del total de demències a Amèrica del Nord i Europa. L’objectiu prioritari per evitar aquest tipus dedemències és evitar l’ictus cerebral, i, per tant, controlar tots els factors que hi predisposen. Cal no oblidar que també hi ha una predisposició genètica a l’aterosclerosi, així com a patologies que condueixen a la malaltia cerebrovascular. En els darrers anys s’han produït grans avenços en el tractament de l’ictus agut, mitjançant la trombòlisi i la trombectomia mecànica, que ha aconseguit evitar en molts casos les seves dramàtiques conseqüències, entre elles, la demència.

Quins factors determinants contribueixen a l’aparició i l’acceleració d’aquest tipus de demència?

Influeixen tots els factors que afavoreixen l’aterosclerosi, com són els nivells elevats de greixos en sang, la diabetis i la hipertensió arterial, que constitueixen l’anomenada síndrome metabòlica, una situació d’elevat risc per a la malaltia cerebrovascular. La manca d’exercici, el sobrepès i una dieta inadequada són factors predisposants, entre altres motius, perquè afavoreixen l’aparició de la síndrome metabòlica.

Una de les malalties degeneratives més comunes a la tercera edat és l’Alzheimer. Quins són els primers signes d’aquesta patologia?

El símptoma més freqüent és la pèrdua de memòria recent. Els pacients obliden, per exemple, anar a una cita, no recorden converses que han mantingut amb amics o familiars, no estan informats de l'actualitat, encara que mirin les notícies, i es repeteixen durant una mateixa conversa. Hi ha dificultat per a nous aprenentatges, que es pot manifestar com la dificultat per manipular un nou electrodomèstic o si, per exemple, estan laboralment actius, la incapacitat per aprendre noves eines informàtiques. Progressivament es van perdent altres facultats cognitives, com l’orientació espacial, que es fa moltes vegades evident quan condueixen i no recorden quina sortida de la carretera han de seguir o com arribar a una destinació concreta. S’hi afegeix la dificultat per recordar paraules i un empobriment del llenguatge, la pèrdua d’habilitat manual, la incapacitat per planificar i organitzar, etc. Sovint els pacients no són conscients de les seves dificultats, cosa que coneixem amb el terme d’anosognòsia i, per això, també sovint són les persones de l’entorn del pacient les que consulten, quan detecten que les dificultats cognitives comencen a repercutir en la seva vida laboral, familiar o social.
Nom hem d’oblidar que l'envelliment natural o fisiològic també comporta una disminució de la nostra capacitat cognitiva, per això és el neuròleg qui haurà de valorar si les nostres queixes cognitives són característiques de l’edat o no.

Malgrat l’avenç en tecnologies, el tracte humà continua sent essencial?

El tracte humà, igual que a la resta de malalties, és un factor decisiu, si bé no tant en l’evolució, sí en la manera de suportar la malaltia. Una persona malalta, en general, necessita absolutament que el seu entorn entengui com l’està afectant la seva patologia i com l’està vivint, és a dir, desitja la comprensió i l’empatia de les persones del seu entorn. En el cas de les malalties degeneratives, com que la majoria afecten la capacitat cognitiva del pacient, perd progressivament la capacitat per desenvolupar-se en el dia a dia, canvia la manera de ser i de vegades pateix trastorns de la conducta. Tot això exigeix encara més comprensió i tolerància per part de la família i els cuidadors que en un altre tipus de patologies. El tracte afectuós i amable de l’entorn del pacient és molt important, fins i tot en fases avançades de la malaltia. Hem comprovat que el processament cerebral de les emocions i els sentiments poden estar relativament preservats en pacients amb demència.

La societat continua estigmatitzant aquest tipus de malalties?

Jo diria que la societat actual no estigmatitza aquestes malalties en concret, sinó que estigmatitza la vellesa. Estem immersos en una societat que valora la joventut i la perfecció estètica i en què es viu de manera accelerada i es persegueix la immediatesa. En aquest moment social, entre els joves no hi ha lloc per a les arrugues, la lentitud i la parsimònia que caracteritzen les persones d’edat avançada. També el fet que cada vegada hi hagi menys convivència familiar amb la gent gran i que sobreprotegim els nostres fills i evitem que participin de la cura dels avis, considero que ha contribuït que les noves generacions no coneguin de prop la vellesa i, per tant, que no l’entenguin. Penso que a les escoles s’hauria de parlar més d’aquesta etapa vital, dels canvis que representa en la vida de les persones i de les necessitats que comporta. Només s’escapen d’aquesta etapa de la vida els que moren prematurament; la immensa majoria ens veurem les cares amb la senectut. No ho hem d’oblidar.

Dra. Ana Malagelada Seckler
​
Més de 30 anys d’experiència en el camp de la neurologia assistencial avalen el treball d’Ana Malagelada Seckler. Autora de diversos llibres sobre l’Alzheimer, a la 
seva consulta destaca el tracte humà que ofereix a cadascun dels pacients. Amb experiència en totes les patologies neurològiques, destaca el paper de la nutrició i uns bons hàbits de vida per prevenir les malalties neurodegeneratives. 

​