Per què cada cop hi ha més persones amb al·lèrgia?
Un de cada quatre espanyols pateix algun tipus d’al·lèrgia, i la xifra continua augmentant. A què es deu aquesta tendència? T’expliquem els factors principals que hi ha rere el que molts ja consideren l’epidèmia del segle xxi.
Les al·lèrgies han estat presents al llarg de la història, però els últims anys han passat de ser una cosa poc freqüent a convertir-se en un problema de salut que cada vegada està més estès. Si convius amb una al·lèrgia o coneixes algú que en pateix, no estàs sol: a Espanya, 6,6 milions de persones pateixen algun tipus d’al·lèrgia, cosa que representa un increment del 42,3% des del 2016, segons el Sistema Nacional de Salut.
Aquesta tendència continua augmentant, i l’Organització Mundial de l’Al·lèrgia adverteix que, si es manté aquest ritme, el 2050 la meitat de la població podria ser al·lèrgica. Què impulsa aquest creixement? La resposta és a l’ambient. La contaminació atmosfèrica no només debilita el sistema respiratori, sinó que també augmenta l’agressivitat dels al·lèrgens. S’hi sumen el canvi climàtic, que allarga la temporada de pol·linització, i les modificacions en l’alimentació. Protegir el medi ambient i adoptar hàbits de vida més saludables no només ens beneficia la salut en general, sinó que també és clau per frenar una tendència que ja afecta milions de persones.
Què és una al·lèrgia?
Una al·lèrgia és una reacció exagerada del sistema immunològic davant de substàncies que, en circumstàncies normals, no haurien de representar cap risc. És a dir, el cos les percep com una amenaça i respon de la mateixa manera que ho faria davant d’un germen o un virus, encara que en realitat no siguin perjudicials.
Quines són les al·lèrgies més comunes?
Les al·lèrgies poden estar provocades per una gran varietat de substàncies. Entre les més freqüents, trobem:
- Aliments: llet, ou, fruita seca, marisc, sèsam, blat i soja, entre d’altres.
- Pol·len: responsable de l’al·lèrgia estacional. També coneguda com a rinitis al·lèrgica.
- Àcars de la pols: petits insectes que viuen a la pols de les cases.
- Epitelis d’animals: com ara el pèl de gossos i gats.
- Medicaments: certs antibiòtics, com ara la penicil·lina, i antiinflamatoris, com ara l’ibuprofèn.
- Espores de fongs: com ara la floridura.
- Verí d’insectes: especialment de vespes i abelles.
Per què hi ha noves al·lèrgies?
Les al·lèrgies responen a l’ambient en el qual vivim, per aquest motiu, hi pot haver brots puntuals quan es comercialitzen productes, que contenen conservants que no s’havien fet servir fins ara. També, cada vegada hi ha més al·lèrgies als epitelis dels animals perquè tenim més mascotes. Segons la Clínica Espanyola d’Al·lergologia i Immunologia Clínica, la introducció de certs aliments en edats més primerenques ha contribuït a augmentar les al·lèrgies alimentàries, fins al punt que l’11% dels pacients que van a consulta sospiten que tenen una reacció al·lèrgica a algun aliment.
Les al·lèrgies desapareixen amb el temps?
En el cas de les al·lèrgies alimentàries, moltes desapareixen durant la infància, especialment cap als quatre o cinc anys. En canvi, les al·lèrgies respiratòries, com ara la rinitis al·lèrgica i les al·lèrgies a certs medicaments, solen ser més persistents i acompanyar la persona durant tota la vida.
L’augment de les al·lèrgies, en les últimes dècades, és un fenomen preocupant que reflecteix els canvis en el nostre entorn i estil de vida. Factors com ara la contaminació, el canvi climàtic i les modificacions en l’alimentació estan contribuint que cada vegada més persones desenvolupin algun tipus d’al·lèrgia. La prevenció i la investigació tenen un paper clau a l’hora de buscar solucions que ajudin a frenar aquesta tendència i millorar la convivència amb les al·lèrgies.
