Taps de cera a les orelles: Quan he d'anar al metge?
En cas que els taps de cera generin malestar, un especialista ha d'avaluar si és necessària o no la seva extracció.
Tenir cera o cerumen a l’orella és una condició natural i fisiològica que, més enllà de semblar desagradable o molesta, té una funció protectora essencial per a la salut de la nostra audició.
Aquesta substància s'acumula en el conducte auditiu extern, que abasta des de la part externa fins al timpà. Allà s’hi troben les glàndules sebàcies i ceruminoses, encarregades de produir una barreja de secrecions greixoses i ceroses que es combinen amb cèl·lules mortes i altres substàncies, i formen una barrera natural amb textura de cera que protegeix el canal auditiu.
En general, no és necessari retirar el cerumen de manera manual, ja que el conducte auditiu extern està dissenyat per a autonetejar-se. No obstant això, si s’hi acumula molta quantitat, pot arribar a fer taps de cera i provocar molèsties o pèrdua d'audició. En els casos més greus, fins i tot pot provocar infeccions o otitis. Per aquesta raó, és fonamental saber com netejar les orelles correctament i quan anar al metge per a mantenir salut auditiva correcta.
Per què es formen els taps de cera a les orelles?
El cerumen té dues funcions principals en l'oïda:
- Manté la pell del conducte auditiu lubricada, la qual cosa evita sequedat i irritacions.
- Atrapa les partícules de pols, brutícia i microorganismes, així com petits objectes que poden danyar l'oïda.
Quan aquesta substància s'espesseix, pot provocar taps de cera a les orelles. No obstant això, malgrat les creences habituals, els taps no es deuen a una mala higiene, sinó perquè el cerumen no s'elimina adequadament o bé per un excés de secreció a causa de factors externs.
De fet, les condicions ambientals són una de les causes principals que tapen les oïdes. Les zones amb molta pols, calor o humitat poden augmentar la producció de cera o provocar que es compacti més fàcilment.
L'edat també influeix en la textura del cerumen: en persones d'edats avançades, la glàndula ceruminosa pot atrofiar-se i provocar un cerumen més sec i compacte. A més, aquelles persones amb tendència a generar taps de cera han de parar especial atenció si porten pírcings, ja que afavoreixen l'acumulació de pols, seu i cèl·lules mortes. En aquest cas, s’ha de mantenir una bona higiene per a evitar possibles infeccions.
D'altra banda, l'ús d'auriculars ha sumat una nova amenaça en la cura del nostre conducte auditiu. La raó és que les nostres orelles no estan dissenyades per estar sotmeses a un volum alt durant llargs períodes de temps. Aquest sobreesforç, a més de fer malbé el timpà i disminuir a llarg termini la qualitat auditiva, afavoreix la segregació de cerumen i evita que aquesta es desplaci naturalment cap a l'exterior, fet que afavoreix l'aparició de taps de cera en les oïdes.
El que no has d'usar per a netejar les teves orelles
És important recordar que els canals auditius es netegen de manera natural expulsant la cera cap a l'exterior gràcies als gestos quotidians, com en mastegar o parlar. A vegades, sigui de manera espontània o per predisposició, poden produir-se taps a les orelles i, com a acte reflex, tendim a utilitzar bastonets per a eliminar-los.
Tanmateix, els professionals de la salut aconsellen no usar-los, ja que, malgrat que pensem que estem eliminant el cerumen, en realitat l'empenyem cap a l'interior, en zones on no pot eliminar-se de manera natural. Com a conseqüència, aquesta pràctica pot generar infeccions, ferides internes, otitis o altres problemes auditius.
De la mateixa manera, l'Administració d'Aliments i Medicaments (FDA) adverteix que no és segur utilitzar veles per a les orelles, ja que existeix risc de patir cremades, de perforar els timpans o d'obstruir el conducte auditiu, especialment en els nens.
Quan anar al metge?
Una higiene auditiva adequada sol ser suficient per a mantenir una audició saludable i prevenir infeccions. Tot i que els taps no solen presentar una simptomatologia greu, en alguns casos poden anar acompanyats d'una sensació de dolor, pèrdua d'audició, picor, brunzits o secreció en l'oïda.
En cap cas hauríem d'introduir objectes en el canal auditiu per a intentar extreure el cerumen, ja que podríem empitjorar els malestars i fins i tot arribar a perforar el timpà. En cas de molèstia, el més aconsellable és recórrer a l'otorrinolaringòleg, qui identificarà la causa i valorarà si és necessari o no retirar el cerumen.
En definitiva, el cerumen és una barrera natural que protegeix la salut del nostre conducte auditiu i, en condicions normals, s'elimina de manera natural. Quan es produeixen taps de cera en les oïdes, no hem d'intentar retirar-los amb cap objecte, sinó optar per opcions menys invasives. A més, si aquesta acumulació provoca malestar o símptomes anormals, és crucial acudir al metge perquè l'elimini de manera segura.
