Les canyetes de paper són una bona alternativa ecològica?

Moltes empreses estan apostant per canviar alguns materials d’objectes que fem servir diàriament per tal d’evitar el malbaratament de residus que no es poden descompondre de manera natural i ràpida en el medi ambient.

És el cas de les canyetes i els gots de paper, que substitueixen el plàstic per aquesta alternativa biodegradable i ecològica. Tot i això, alguns estudis que s’han publicat l’últim any han afirmat que aquesta opció sembla que està posant en perill la salut mediambiental i la humana.

L'etern problema del plàstic

La primera patent d’una palla es va presentar a finals del segle XIX i estava feta de paper. La idea partia de la premissa de trobar un material que tingués més resistència al líquid que les canyetes fetes d’herba de sègol natural, el mateix motiu pel qual totes les companyies van acabar canviant cap al plàstic.

Des de la Segona Guerra Mundial, la producció de plàstic ha assolit xifres escandaloses. Al món es fan servir, actualment, mil milions de canyetes al dia, dels quals 500 milions es consumeixen als Estats Units. A Espanya, les dades disminueixen, tot i que continuem parlant de quasi tretze milions, és a dir, cinc mil milions de canyetes a l'any, segons dades de Greenpeace.

L’impacte de tota aquesta producció ha estat implicat en canvis significatius en l’entorn natural, com, per exemple, en la vida marina, amb l’abocament de contenidors i residus que cauen al mar. A més, el perill del plàstic, més enllà del dany físic que puguin causar els envasos a la fauna, és la seva composició química, que és altament tòxica.

En el cas concret de les canyetes, el material principal és el polipropilè, un subproducte del petroli que es fa servir per als automòbils i que, quan es descompon, allibera toxines. Una d’aquestes canyetes pot trigar fins a dos-cents anys a descompondre’s del tot.

I què passa amb les canyetes de paper?

La premissa era lògica: tenint en compte el ritme de consum global i, alhora, l’impacte devastador del plàstic al planeta, s’havia de trobar un material que es pogués descompondre amb més facilitat en l’entorn sense deixar-hi residus tòxics.

Una de les cadenes mundials que va fer més soroll amb el canvi de política de producció va ser McDonald’s, l’any 2019, que va canviar els envasos i els estris de plàstic pels de paper. Així i tot, poc temps després es van adonar que el paper es desfeia i van haver d’augmentar-ne el gruix –amb una capa aïllant feta de bioplàstic–, dificultant-ne el temps de descomposició, novament.

Segons un article publicat per investigadors de la Universitat d’Anvers, en el qual van analitzar trenta-nou marques de canyetes de diversos materials, es va detectar que les canyetes de paper eren les que contenien més substàncies relacionades amb les PFAS, que es coneixen com a químics eterns per la capacitat que tenen de persistir en l’ambient.
 

Alternatives viables a les canyetes de paper

A grans trets, evitar els productes d’un sol ús continua sent la millor opció alternativa. Tot i que aquesta pràctica encara no està gaire estesa, la conscienciació dels productes reutilitzables cada vegada és més gran. És el cas de les boses, que a Europa suposen l’opció de preferència.

En el cas de les canyetes, alguns materials alternatius, tot i que no siguin d’un sol ús, presenten problemes molt semblants als del paper –com és el cas del bambú–, i per això la qualitat del producte s’ha de tenir en compte. Les opcions que sembla que encaixen millor, ara mateix, són les canyetes de palla, les metàl·liques i les de vidre.
 

I si no féssim servir canyetes?

Si una cosa queda clara, és que qualsevol producte que es vengui com a ecològic no ha de complir completament els requisits necessaris per tal de no generar un impacte negatiu, d’una manera o altra, en el medi ambient.

Per això, una altra opció que podria considerar el consumidor mitjà és eliminar l’ús de les canyetes i beure, com de costum, directament de l’envàs.