‘Varroa destructor’, l'enemic de les abelles

Les abelles tenen un paper fonamental en la pol·linització i l'equilibri dels ecosistemes. Durant la recollida de nèctar i pol·len, el transporten d'una flor a una altra, fet que afavoreix la reproducció de milers d'espècies. A més, les abelles mel·líferes produeixen mel, un edulcorant natural que ha acompanyat l'ésser humà durant segles i que encara avui es considera un aliment de qualitat. 

Durant anys, aquesta espècie s'ha enfrontat a diverses amenaces. Segons el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, al voltant del 10,4 % de les espècies d'abelles presents a Europa estan amenaçades d'extinció, especialment les silvestres, que no produeixen mel. 

La pèrdua d'hàbitat, el canvi climàtic, l'agricultura intensiva i l'expansió d'espècies invasores expliquen part d'aquest declivi. A aquests factors s'hi afegeix la Varroa destructor, un àcar que afecta l'abella de la mel i que s'ha convertit en un dels principals problemes de l'apicultura a Espanya i en altres països productors de mel. 

Una amenaça global per a l'apicultura

L'expansió de Varroa destructor ha estat imparable des de mitjan segle XX. Originari d'Àsia, aquest paràsit va evolucionar juntament amb les abelles asiàtiques (Apis cerana), que van desenvolupar mecanismes naturals de defensa davant l'àcar. Gràcies a això, ambdues espècies convivien sense que les colònies arribessin a col·lapsar.

Tot va canviar entre les dècades de 1940 i 1960, quan es van començar a introduir ruscos d'Apis mellifera en diferents països asiàtics per augmentar la producció de mel. Va ser aleshores quan l'àcar va fer el salt a aquesta espècie, molt més vulnerable a la infestació, i es va començar a expandir ràpidament pels principals països productors.

Així actua la Varroa destructor en les abelles

Aquest paràsit s'adhereix al cos de les abelles i els succiona tots els recursos, especialment el teixit gras. Com a conseqüència, les Apis mellifera es van debilitant i, amb el temps, acaben morint. 

Durant la temporada d'eixamenament, els àcars adults entren a l'interior de les cel·les de les larves, abans que quedin segellades amb cera, per reproduir-se. Allà hi dipositen els ous i les noves varroes es desenvolupen alimentant-se de l'abella durant el seu creixement.

Quines malalties transmet?

El dany de la Varroa no es limita al debilitament físic de les abelles, sinó que també és transmissora de virus que infecten tota la colònia. Els virus més comuns són: 

• Virus de les ales deformades, que provoca malformacions visibles i impedeix que les abelles puguin volar.
• Virus de la paràlisi aguda, associat a alteracions neurològiques i a una elevada mortalitat.
• Altres virus relacionats amb la varroasi, que debiliten el sistema immunitari i afavoreixen el col·lapse progressiu de la colònia.

Les abelles són un insecte imprescindible per als ecosistemes

Actualment, no existeix cap tractament que elimini completament aquesta plaga, sinó que el les mesures sanitàries i la destrucció de les colònies infectades són la solució més eficient. La supervivència de les colònies dependrà de la vigilància periòdica per mantenir la malaltia sota control. Protegir les abelles és, en essència, un pilar que ajuda a mantenir l'equilibri dels ecosistemes, la biodiversitat i la nostra alimentació.