5 espècies que ja no estan en perill d'extinció
Encara lluny d'aconseguir la utopia de l'equilibri de la biodiversitat, avui podem parlar d'espècies que han aconseguit restablir-se en l'ecosistema.
Per més trist que pugui resultar, cada any augmenta la llista d'animals en perill d'extinció. De fet, la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) calcula que més de 48.600 espècies estan sota amenaça de desaparèixer del planeta, una llista que, desafortunadament, creix cada any.
Durant anys, moltes organitzacions, voluntaris i institucions governamentals han estat lluitant per a protegir el medi ambient i a la fauna que hi habita. El 2020, es va posar en marxa a Europa l'Estratègia sobre la Biodiversitat 2030 dins del Pacte Verd Europeu, que compromet els estats membres de la UE a restaurar i protegir els ecosistemes del continent per a 2050. Per a 2030, es preveu aconseguir la recuperació d'almenys el 20% de les terres i de les zones marítimes del territori.
Si bé encara queda molta feina per arribar a recuperar tota la fauna, diversos països han aconseguit salvar a espècies que estaven en perill de desaparèixer. En aquest article trobaràs 5 espècies que ja no estan en perill d'extinció i, una d'elles, forma part de la península Ibèrica.
Què provoca la desaparició d'una espècie?
Els ecosistemes saludables ens proporcionen una sèrie d'elements que solem donar per fer i que, si no fos per la biodiversitat, no podríem gaudir. Gràcies als éssers vius que ens envolten, gaudim d'aire net, sòls fèrtils, regulació climàtica i una gran varietat de vegetació saludable. Quan alguna espècie desapareix de l'entorn, es produeix un impacte que desestabilitza l'equilibri de la cadena alimentària i, en conseqüència, pot fer perillar l'existència d'altres éssers vius.
L'impacte humà és un dels factors principals que provoca canvis dràstics en la biodiversitat. La desforestació massiva, el monocultiu intensiu i la urbanització destrueixen els hàbitats naturals de molts animals, i la caça il·legal i desregulada agreuja el perill d'extinció de moltes espècies vulnerables. A més, a això se sumen altres factors de risc, com el canvi climàtic, la contaminació i la introducció d'espècies exòtiques invasores.
Criteris i categories d'espècies en perill d'extinció
Quan una espècie està a prop de desaparèixer, passa a formar part de la Llista Vermella de la UICN, que avalua a éssers vius de tot el món i els classifica segons la seva població i el seu grau de risc d'extinció. Els governs de tot el món utilitzen aquest indicador com a guia per a conservar les espècies i el seu hàbitat.
A continuació, pots consultar un baròmetre amb algunes de les principals distincions de la Llista Vermella i diferents animals que es troben en cada rang.
Què s'està fent a Espanya?
A la península, la protecció de la fauna autòctona es regeix principalment per la Llei del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat (42/007), que està alineada amb els objectius europeus de conservació. Aquesta normativa estableix l'obligació de preservar les espècies autòctones.
La importància de cuidar el món que ens envolta
Al llarg de la història, moltes persones compromeses amb el planeta han dedicat esforços i recursos a recuperar i protegir espècies en perill d'extinció. Afortunadament, algunes d'aquestes històries han tingut un final esperançador i han aconseguit sortir del llindar de la desaparició.
Aquests casos ens fan recordar el poder de la intervenció humana i ens conviden a prendre consciència de l'impacte que tenen les nostres decisions en l'ecosistema i a emprendre accions responsables per a preservar la biodiversitat del planeta.
Espècies que ja no estan en perill d'extinció
Linx ibèric
1 de 5
Encara que a finals del segle passat el linx ibèric es trobava molt prop de la desaparició, el 2024 va aconseguir sortir de la Llista Vermella amb més de 2.000 individus d'aquesta espècie en tota la península. La caça furtiva va ser una de les causes principals de la seva desaparició massiva.
Gràcies al treball de diverses organitzacions i entitats de repoblació, protecció i denúncia de pràctiques il·lícites, ara, el linx ibèric deixa d'estar en perill extrem, si bé encara està lluny de convertir-se en una població estable.
Àguila marina de cap blanc
2 de 5
Un altre dels assoliments més destacats de conservació del segle XXI és l'àguila marina del cap blanc que, a més de ser un ocell majestuós, és l'emblema nacional dels Estats Units. Els ocells caçadors sempre s'han percebut com una amenaça, especialment per als ramaders i pescadors, i aquesta és la raó per la qual aquest ocell gairebé desapareix durant els anys 60.
Després de la prohibició de l'insecticida DDT i la posada en marxa d'un programa de recuperació, ara està catalogada com una espècie “de preocupació menor”, amb aproximadament 300.000 individus als EUA.
Balena geperuda
3 de 5
La població d'aquest mamífer ha millorat notablement durant els últims anys, després de la caça massiva per part de la indústria balenera. Va ser a la dècada dels 60 quan es van posar en marxa mesures per protegir les balenes a causa del seu greu perill d'extinció.
Afortunadament, el 2015 van deixar d'estar en perill d'extinció i el 2025 la seva població ja rondava els 114.000 individus.
Panda gegant
4 de 5
40 anys després d'entrar en la Llista Vermella, els adorables ossos panda han deixat d'estar en risc d'extinció, encara que continuen sent una espècie vulnerable. El canvi climàtic ha alterat greument el creixement del bambú a la Xina, l'aliment imprescindible per a ells, i la seva cria en captivitat és extremadament complicada.
Ara hi ha més de 1.800 exemplars d'aquesta espècie gràcies als esforços nacionals per crear reserves naturals, conservar l'espècie i reconstruir el seu hàbitat natural. No obstant això, continuen estant sota lupa perquè encara no s'han aconseguit reintroduir amb èxit en la naturalesa.
Rinoceront blanc
5 de 5
Durant molts anys es va pensar que el rinoceront blanc havia desaparegut per complet, i no va ser fins a finals del segle XX que es va trobar un centenar de rinoceronts a Sud-àfrica.
Des de llavors, aquesta espècie viu en reserves protegides dins del continent per a preservar la seva existència i és l'única subespècie de rinoceront blanc que no es considera en perill imminent.
