Com es regeneren els boscos després d'un incendi?
El 2025 es van cremar gairebé 400.000 hectàrees forestals a Espanya, la pitjor temporada d'incendis del país en els últims 30 anys.
Un incendi és capaç de devorar milers d'hectàrees de vegetació en poques hores i, factors com el vent, fan que l'expansió sigui més ràpida i devastadora. Les flames arrasen amb el paisatge i produeixen un desequilibri que posa en perill la fauna autòctona que habita en ell, així com la nostra salut.
La causa principal d'aquests sinistres es deu al factor humà, sigui de manera intencionada o per negligència. Els cigarrets rebutjats incorrectament, les fogueres descontrolades o els residus abandonats en el bosc poden causar una gran catàstrofe en qüestió de minuts. Entre les causes naturals, el principal factor es deu als impactes de llamps en arbres.
En l'últim any, es van registrar més de 7.000 incendis a Espanya i 391.089 hectàrees cremades. Es tracta del segon incendi més extens registrat, després de les pertorbacions ocorregudes en 1985 que van afectar a gairebé 500.000 hectàrees de vegetació. Així ho mostren les dades recopilades per la Fundació PostFire.
El procés de recuperació comença en el sòl
El sòl és el recurs que pot sofrir més danys irreversibles després d'un incendi i l'únic que pot fer possible restablir la vida en la zona afectada. Després d'un incendi, el sòl queda descobert i s'afebleix. Això es deu al fet que la major part de nutrients es troba en la superfície i, a causa de factors meteorològics, aquesta es va erosionant i perdent fertilitat.
Per a evitar la seva degradació, és essencial conservar la capa de cendres i fusta cremada que s'estén pel sòl. Aquestes restes contenen minerals i material orgànic que afavoreix la recuperació de la vegetació, tal com ho recull l'ONG Reforesta.
A continuació, s'estableix un període d'1 a 3 anys per a fomentar la regeneració de la naturalesa, segons expliquen des de la fundació Ecolec. Al mateix temps, es realitzen activitats per a facilitar el procés, com l'eliminació d'espècies invasores, accions de plantació, aclarida i recuperació de boscos autòctons.
Finalment, aproximadament tres anys després de la catàstrofe, comença la veritable restauració forestal. Aquesta etapa se centra en garantir que els sistemes puguin mantenir-se per si sols de manera similar al seu estat original.
Regeneració natural davant l'assistida
La recuperació d'una àrea cremada depèn de la gravetat de l'incendi i el potencial de regeneració natural de l'ecosistema. Així, abans d'iniciar qualsevol procés de regeneració, s'avalua l'estat del sòl, el tipus de vegetació i la presència de llavors o plàntules. En els incendis més lleus, on el foc no ha arrasat completament amb totes les espècies, els boscos poden tornar a brollar per si sols amb el temps.
D'altra banda, els incendis reiterats o molt virulents afecten la reaparició del bosc i fins i tot eliminen la possibilitat de recuperació natural. En aquests casos, es recorre a la regeneració assistida, és a dir, se sembren les espècies natives per a repoblar la zona afectada. La replantació ha de realitzar-se en molt poques ocasions i cal fomentar el desenvolupament natural per a fomentar la diversitat del bosc.
No obstant això, diversos estudis avalen que la intervenció humana puntual millora la seva resiliència. Els boscos que apareixen després d'un incendi són joves i sovint molt densos, la qual cosa els fa encara més vulnerables enfront de nous incendis, sequeres o altres pertorbacions. La gestió forestal -com a eliminació d'espècies invasores- potencia la recuperació espontània de la vegetació.
La clau és la prevenció
Quan es produeix una catàstrofe d'aquesta magnitud, aquesta no sols afecta la vegetació present, sinó que també altera l'equilibri de l'ecosistema. Les flames destrueixen l'hàbitat de moltes espècies i les seves fonts d'aliment, la qual cosa pot provocar fins i tot l'extinció local d'alguns animals. A més, la restauració del territori és un procés molt lent, complex i costós.
Per a evitar aquests fets, el més important és prevenir-los. En aquest sentit, és fonamental extremar les precaucions durant l'època de risc més alt de cremes forestals, que abasta, principalment, de principis de juny fins a octubre. Així mateix, davant la presència d'un incendi, cal telefonar immediatament al 112 i allunyar-se del foc el més ràpid possible, sempre en direcció contrària al vent i seguint les recomanacions dels serveis d'emergència.
Consells per a evitar incendis forestals a l'estiu
No tirar burilles en el sòl
1 de 4
Fumar en el bosc o en els seus voltants és altament perillós. No s'han de llançar les restes de cigarret al sòl ni a través de la finestreta del cotxe, ja que el vent pot transportar-los i activar un incendi.
No fer foc en èpoques crítiques
2 de 4
Encara que es faci sota control, les flames poden arribar a descontrolar-se i provocar un foc en pocs minuts.
No abandonar residus que puguin provocar un incendi
3 de 4
Per exemple, ampolles i objectes de cristall. Aquests actuen com una lupa i poden desencadenar ràpidament una catàstrofe.
No aparcar damunt de la vegetació
4 de 4
Els tubs d'escapament són un catalitzador d'incendis, ja que estan a molt alta temperatura i poden encendre l'herba seca.