Per què cada cop ens consta més concentrar-nos?

En les darreres dècades, els investigadors han descobert que el temps mitjà que les persones romanen concentrades en una activitat ha passat de 2,5 minuts a tot just 40 segons. Tenint en compte que qualsevol tasca complexa requereix més de mig minut, aquests canvis constants d’atenció fan que moltes activitats quedin a mig fer.

La falta de concentració és un dels reptes de la societat actual, marcada per la hiperconnectivitat digital i l’ús excessiu de pantalles, que han multiplicat les distraccions. Així, ens hem acostumat a fer diverses tasques al mateix temps i a saltar d’un estímul a un altre. Podem, per exemple, escriure un correu electrònic mentre responem un WhatsApp o mirar la televisió mentre fem scroll per les xarxes socials.

Però, lluny de ser una virtut, la multitasca amaga una menor capacitat per mantenir l’atenció i una recerca constant de recompenses immediates que debilita algunes funcions fonamentals del nostre cervell.

A què es deu la falta de concentració causada per la tecnologia?

Cada estímul digital provoca un petit alliberament de dopamina que el cervell interpreta com una recompensa. Amb el temps, aquest mecanisme reforça la cerca constant de novetats i fa que l’atenció profunda i sostinguda s’exerciti cada vegada menys.

Així, el nostre cervell s’acostuma a una estimulació contínua i fragmentada, encadenant un contingut rere l’altre gairebé sense pauses, com si fossin crispetes petant en una olla.

Precisament, avui dia s’utilitza el terme popcorn brain per descriure «la condició psicològica en què una persona no pot mantenir la ment i l’atenció fixes en res, i que es creu que està causada per passar massa temps a les xarxes socials», tal com ho defineix el Diccionari de Cambridge.

 Alguns investigadors suggereixen que la dificultat per concentrar-se també podria estar relacionada amb la multitasca. Cada vegada que interrompem, per exemple, una sessió d’estudi o de feina per consultar el mòbil, respondre un missatge o revisar les xarxes socials, la nostra atenció es desvia de la tasca principal. Quan la reprenem, el cervell s’ha de tornar a situar, un procés que consumeix més recursos cognitius, augmenta l’esforç mental i dificulta mantenir una atenció sostinguda.

Altres causes de l’atenció fragmentada

Tot i que les distraccions digitals encapçalen la creixent preocupació per la falta de concentració, hi ha molts altres factors que poden afectar la nostra capacitat d’atenció. Entre aquests hi ha:

• El cansament.
• Les preocupacions o els pensaments recurrents.
• L’ansietat.
• La desmotivació davant d’una tasca.

Tanmateix, la falta de concentració no sempre representa un problema. En determinades circumstàncies, pot actuar com un senyal que el nostre cervell necessita atendre alguna cosa que considera prioritària, ja sigui una preocupació, una situació urgent o una necessitat de descans. En aquest sentit, el desviament de l’atenció es pot interpretar com un mecanisme d’adaptació a l’entorn i a les nostres necessitats físiques o emocionals.

Signes i conseqüències cognitives del popcorn brain

La síndrome del popcorn brain afecta persones de totes les edats, tot i que investigadors i professionals de la salut alerten especialment de les conseqüències que pot tenir en els infants.

En els adults, la sobreestimulació digital està relacionada amb una menor capacitat de concentració, una més gran dificultat per retenir informació i un augment de la fatiga mental, l’estrès i les alteracions del son. Algunes investigacions també alerten que l’exposició digital excessiva i sostinguda pot accelerar el deteriorament cognitiu i afavorir l’aparició de malalties relacionades.

 Altres signes associats a aquest estat mental són:

• Revisar el telèfon constantment i sense una raó aparent.
• Sentir ansietat quan no hi ha estímuls constants.
• Dificultat per tolerar moments d’espera.
• Neguit a l’hora de fer activitats que requereixen una concentració prolongada.

Els psicòlegs i investigadors Mary K. Rothbart i Michael Posner, en el seu article El cervell en desenvolupament en un món de multitasca, assenyalen que, quan l’atenció fragmentada es prolonga en el temps, algunes de les nostres capacitats mentals es debiliten.

D’una banda, la nostra habilitat per concentrar-nos de manera sostinguda disminueix. També es redueix la capacitat de processar la informació en profunditat i mantenir l’atenció en una mateixa tasca. Com a conseqüència, l’impacte neurològic de l’excés de pantalles fa que ens costi més mantenir l’atenció, fet que augmenta la probabilitat de cometre errors i afavoreix una sensació d’esgotament mental.

Sí als descansos, però cal saber com fer-los

Les pauses durant la feina o durant activitats que requereixen concentració són necessàries, ja que milloren el funcionament cognitiu i eviten el desgast. El cervell necessita moments de desconnexió per consolidar records i integrar la informació rebuda. Tanmateix, la clau és saber com fer-les.

Ara bé, no s’ha de confondre el descans amb la distracció. Segons apunten cada vegada més estudis, utilitzar les pantalles de manera passiva, com ara fer scroll per les xarxes socials, no afavoreix un descans real. Al contrari, aquestes activitats continuen enviant estímuls al cervell i impedeixen que aquest consolidi correctament allò que ha après.

Entrenar la ment per millorar la falta de concentració

En la majoria dels casos, és possible fer una desintoxicació digital i construir una relació més sana i conscient amb la tecnologia. Aquestes són algunes de les estratègies que poden ajudar a recuperar l’atenció:

• Establir límits: l’OMS recomana un ús de pantalles de com a màxim una hora diària per als menors de 5 anys. En el cas dels adults, s’aconsella optimitzar el temps davant dels dispositius digitals i fer activitats fora de les pantalles.
• Cercar estratègies: ja sigui deixar el telèfon en una altra habitació o utilitzar aplicacions de concentració i límits de temps.
• Fer activitats analògiques: llegir, practicar la meditació, estar en contacte amb la natura o fer esport estimula positivament la ment i afavoreix la concentració.
• Deixar espai per a l’avorriment: una ment sobreestimulada normalitza la rapidesa, de manera que els moments de silenci o d’espera poden generar ansietat. Reduir els estímuls de l’entorn ajuda a recuperar la presència i l’atenció.
• Amagar les distraccions durant tasques de llarga durada: mantenir fora de l’abast el telèfon mòbil o qualsevol altre element distractor pot ajudar a sostenir la concentració en l’activitat que s’està duent a terme.

Si la falta de concentració amaga altres patologies més profundes o un comportament addictiu, és recomanable consultar un especialista per abordar-ho de manera adequada.