Què és més sa, el sucre o els edulcorants?
A l’hora de triar un endolcidor, quin és el menys nociu? En aquest article t'expliquem les diferències.
Tant el sucre com els edulcorants artificials es fan servir per endolcir plats i receptes. Així mateix, la indústria alimentària els fa servir molt i també es troben en una gran quantitat de productes processats. N’hi ha que són molt evidents, com ara els refrescos i la brioixeria. Amb tot, també són presents en altres productes que no ens pensaríem mai, com ara el pernil cuit, el pa de motlle i les galetes 0%.
Analitzem el sucre
Actualment, el sucre és un dels aliments més temuts, però realment n’hi ha per a tant?
La sacarosa o sucre de taula, tal com el coneixem, és un disacàrid. És a dir, un tipus d’hidrat de carboni que està format per dues molècules (monosacàrids). La sacarosa, per exemple, conté una molècula de glucosa i una de fructosa.
El consum de sucre s’associa a tenir més risc de desenvolupar diabetis, així com a tenir uns nivells més alts de triglicèrids a la sang i la pressió arterial elevada, cosa que augmenta el risc de patir una malaltia coronària. A més, les investigacions indiquen una correlació proporcional entre el consum de begudes ensucrades (refrescos) i l’obesitat.
Hi ha molts mites al voltant del sucre, com ara que és necessari per al cervell o que els nens necessiten sucre per créixer. Res més lluny de la realitat. El nostre organisme no necessita sucralosa ni els sucres afegits dels productes alimentaris. El que sí que necessita són els sucres (carbohidrats) presents naturalment en aliments com fruita, verdura, grans sencers, llegums, etc.
De fet, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana reduir el consum de sucre al 5% de la ingesta calòrica diària. Això engloba el sucre afegit pel fabricant, el cuiner i/o el consumidor final.
I els edulcorants artificials?
Alguns dels edulcorants artificials més coneguts són la sacarina, l’aspartam, l’eritritol, la sucralosa, etc. Són en molts productes alimentaris etiquetats com a 0% o sense sucre, com ara la gelatina i els iogurts 0%, les galetes, el torró i la xocolata sense sucre, etc.
La diferència principal amb el sucre és que els edulcorants artificials són acalòrics (no aporten calories). Per això, moltes vegades es fan servir en dietes per aprimar-se. Així i tot, no és or tot el que lluu. Com a punts negatius, cal dir que el consum d’edulcorants artificials s’ha relacionat amb desequilibris en la microbiota intestinal. A més, tenen un poder endolcidor més elevat que el del sucre i, en conseqüència, el paladar s’acostuma a un sabor encara més dolç.
Sucre o edulcurants?
En resum, una alimentació saludable s’ha de basar en el consum d’aliments reals (matèries primeres sense processar). En canvi, hem de minimitzar la ingesta d’aliments altament processats, que acostumen a portar sucres afegits i altres edulcorants. El consum ocasional d’aquests productes no és necessàriament perjudicial per a la salut. El que és realment preocupant és que es consumeixin aquests productes cada dia, fins i tot pensant-se que són opcions saludables
Per tant, en el dia a dia, a l’hora d’optar per endolcir-se el cafè amb sucre o bé amb un edulcorant artificial, no hi ha grans diferències. El que sí que s’aconsella és que les persones que tinguin algun problema gastrointestinal o tinguin més sensibilitat evitin els edulcorants artificials.
