"Drogues" a la carta
L’ús de medicaments ha revolucionat la medicina moderna millorant la qualitat de vida de milions de persones. Però l’accés massiu a aquestes substàncies és una arma de doble tall.
És indubtable que els medicaments han portat beneficis extraordinaris a les nostres vides. Com assenyala Thomas Hager, autor de Diez drogas. Sustancias que cambiaron nuestras vidas, fa uns dos-cents anys, l’esperança de vida era aproximadament la meitat d’ara. No obstant, també han generat alguns riscos com la hipermedicació, una cosa que es fa especialment palesa a les societats més capitalistes o allà on hi ha una important indústria farmacèutica. Hager afirma, en aquest sentit, que “cap país en tota la història de la humanitat ha pres tants fàrmacs o gastat tants diners per obtenir-los com els Estats Units actualment”.
L’automedicació i el costum de combatre el malestar més lleuger amb medicaments poden acabar desembocant en nous problemes per a la salut. Per això, l’any passat, la Generalitat de Catalunya va posar en marxa una campanya titulada Pastilles, només les necessàries, que informava sobre l’ús responsable i adequat de fàrmacs tan coneguts com el paracetamol. Més recentment, la mateixa Administració ha impulsat un altre projecte informatiu per reduir-ne l’ús inadequat en persones polimedicades.
Al mateix temps, internet pot esperonar aquesta mena de conductes irresponsables. La tesi doctoral d’Ana Ibáñez, publicada l’any passat a la Universitat d’Alacant, alertava sobre els perills de l’automedicació en la societat digital, en què conviuen simultàniament el risc de sobreinformació amb la falta d’aquesta. L’educació sanitària dels ciutadans és, doncs, més necessària que mai, en un entorn on l’accés als fàrmacs i a informacions que haurien d’interpretar especialistes es pot convertir en un factor de risc.
La societat del malestar
El món contemporani, amb el seu ritme incessant de vida, ha vist augmentar els percentatges d’ansietat i depressió, així com altres malalties mentals. Els antidepressius, ansiolítics o estabilitzadors de l’ànim poden ser útils en el tractament de trastorns mentals. No obstant això, el seu abús ha començat a convertir-se en un problema de salut mèdica global.
La dificultat d’oferir una solució efectiva a les qüestions socials complexes que angoixen els ciutadans (i que poden actuar de detonants de possibles malalties mentals) provoca que s’intenti trobar una solució mitjançant eines sanitàries.
Com va explicar el maig passat Belén González, comissionada de Salut Pública del Ministeri de Sanitat, “sabem, per exemple, que al nostre país el diagnòstic d’esquizofrènia és dotze vegades més freqüent en rendes baixes que en rendes altes, o que l’ús d’antidepressius és aproximadament quatre vegades més elevat segons la classe social. Però això no significa que el que és social es pugui resoldre des de les consultes de psicologia i psiquiatria. Sovint identifiquem que allò que realment necessita un pacient no és un psicòleg, sinó un advocat laboralista. Davant la impotència de no poder fer res i la falta de temps per generar un relat més ajustat als problemes socials, s’opta per prescriure psicofàrmacs”.
Espanya ja és el segon país europeu que més ansiolítics consumeix, per darrere de Portugal, i la cambra en consum d’antidepressius. Les prescripcions d’aquest tipus de fàrmacs no han deixat d’augmentar des que es tenen registres. Aquest increment és especialment preocupant en la població jove. Entre els 20-24 anys, el consum d’antidepressius ha augmentat un 52% des del 2017, i entre el grup de 25-29 anys, un 40,4%. En vista d’aquest escenari, el Govern ha anunciat un nou pla d’acció, que es preveu que entri en vigor aquest any, per mesurar el patiment psíquic derivat de la feina, combatre el suïcidi i frenar la sobreprescripció.
