El perill de les altes temperatures
Les temperatures extremadament altes són la causa directa d’un increment de mortalitat per malalties cardiovasculars i respiratòries sobretot en gent gran. A Espanya, des del 2004 es treballa amb el Pla Nacional d’Actuacions Preventives dels efectes de l’excés de temperatures en la salut, del Ministeri de Sanitat. Aquest pla treballa especialment en l’atenció de malalts crònics, avis i gent gran, persones amb obesitat i altres patologies, persones que consumeixen drogues o alcohol o que estan en tractament amb una determinada medicació i col·lectius laborals sota condicions tèrmiques extremes, expliquen des de l’Observatori de Salut i Canvi Climàtic del Ministeri de Sanitat. Les temperatures altes provoquen a més un augment dels nivells d’ozó i d’altres contaminants de l’aire que agreugen les malalties cardiovasculars i respiratòries.
El nombre de persones vulnerables exposades a les onades de calor ha augmentat. Quan les temperatures són molt elevades, el cos activa els mecanismes de defensa per mantenir la temperatura del cos dins d’un rang segur. Per exemple, es dilaten els vasos sanguinis per augmentar el flux de la sang i es produeix més sudoració per crear refredament per evaporació. Però aquests mecanismes tenen uns límits, especialment en les poblacions més vulnerables. El 2016, les persones més grans de 65 anys que van patir els efectes de les onades de calor van ser 125 milions més que el 2000, segons l’informe Lancet Countdown 2017. A més, segons el mateix estudi, la capacitat de treball disminueix en algunes zones i hi ha un estrès més alt per calor.
La capacitat laboral global dels agricultors ha disminuït en un 5,3% entre el 2000 i el 2016, a causa de l’augment de les temperatures i de la incapacitat per treballar quan fa massa calor. Es preveu que, el 2050, les onades de calor provocaran 120.000 morts anuals més del que és habitual a la Unió Europea (UE), amb un cost econòmic de 150.000 milions d’euros si no s’adopten mesures addicionals, segons l’Agència Europea de Medi Ambient. Perquè, actualment, gairebé el 20% dels ciutadans de la UE tenen més de 65 anys i es calcula que aquesta part de la població augmenti fins a situar-se al 30% el 2050.
Les altes temperatures també faciliten els incendis forestals –uns 70.000 cada any a Europa– que provoquen víctimes mortals i danys materials, però també contaminació atmosfèrica, especialment per partícules, que causa malalties i morts prematures. En el cas d’Espanya, durant l’estiu del 2018 els termòmetres van pujar per sobre dels 40 °C, provocant incendis forestals i morts per cops de calor. Un escenari que es pot repetir en els propers anys ja que la tendència és una pujada de les temperatures: el 2017 la mitjana al nostre país es va incrementar en 1,6 °C, segons l’estudi Lancet Countdown Report 2018. A escala global, és probable que l’escalfament global augmenti 1,5 °C entre el 2030 i el 2052, per rebaixar aquesta xifra “les emissions netes globals causades pel diòxid de carboni (CO2) s’haurien de reduir al voltant d’un 45% respecte als nivells del 2010 per al 2030”.
El mateix informe recorda que la contaminació de l’aire és responsable d’aproximadament set milions de morts prematures cada any a escala mundial, la majoria pacients amb malalties cardiovasculars o respiratòries. Una contaminació que prové dels incendis, però sobretot de les llars, de la indústria i del transport. A Espanya es van produir gairebé 21.000 morts per contaminació en partícules de l’aire el 2015, de les quals un 23% van ser generades per les llars, un 19% pel transport terrestre, un 10% per la indústria i un 5% per les centrals elèctriques.
