"La contaminació té un impacte en l'aprenentatge"

Jordi Sunyer és coordinador del programa de Salut Infantil de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat Pompeu Fabra. Les seves principals línies d’investigació es basen en la freqüència, l’origen i les causes de l’asma i la malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC); la contaminació de l’aire i les malalties cardiorespiratòries, i els efectes dels contaminants sobre el desenvolupament neuroconductual en els primers anys de vida de l’infant. És el fundador i coordinador de la cohort de naixement INMA a Espanya i investigador principal de diversos estudis internacionals, com ERC Advanced Grant BREATHE “BRain dEvelopment and Air polluTion ultrafine particles in scHool childrEn”.

L’ISGlobal ha fet un estudi sobre l’impacte de la contaminació atmosfèrica al voltant dels centres educatius. Com els afecta? 

En els infants en edat escolar, les evidències més robustes són sobre dos efectes principals. Un, que ja es coneix des de fa anys, és en el desenvolupament de la funció pulmonar, com creixen els pulmons i com disminueixen les seves capacitats vitals, els fluxos pulmonars. I l’altre és en el cervell i el seu potencial inflamació, amb una desorganització de les diferents xarxes neuronals. No funcionen a la perfecció, i es produeix un alentiment en la maduració d’una sèrie de funcions.

Representa un problema d’aprenentatge? 

Sí, ho veiem en alguns estudis que han avaluat l’aprenentatge. Però aquests estudis s’han de fer molt bé perquè hi ha moltes variables que hi intervenen, com la qualitat dels mestres o de l’escola. Per fer-los necessites poblacions molt grans. N’hi ha alguns als EUA, l’Amèrica del Sud o el Japó. La contaminació implica sens dubte un desavantatge. No podem dir si aquest desavantatge és a escala individual i es nota en l’aprenentatge perquè no ho hem pogut avaluar; però sí a escala de grup. Això significa que, si la contaminació persisteix durant tota l’escolaritat, segur que al final té un impacte en l’aprenentatge.

Incideix en el dèficit d’atenció? 

La contaminació afecta el grau d’atenció, tant de nens com de nenes. Hi ha estudis que troben més afectació en nens i altres que ho fan en nenes. No queda clar, tot i que sembla que els nens són més vulnerables pel que fa a la maduració del cervell que les nenes. Per aquest motiu, les malalties de cervell en la infància es donen majoritàriament en nens.

"Els efectes en el cervell dels infants que nosaltres hem estudiat poden ser reversibles si s’elimina contaminació”

En el cas de la contaminació, quins són els agents més perillosos? 

Antigament, hi havia molta literatura sobre el plom. L’impacte en el coeficient d’intel·ligència que produïa tenir nivells de plom més alt en la sang va fer eliminar el plom de la gasolina, i això va significar un canvi en la indústria mundial i en el sector automobilístic. Aquest plom, d’on venia? De la gasolina majoritàriament però també d’altres llocs com canonades de plom o de la indústria. Des de llavors s’ha sospitat que diversos metalls, inhalats en forma de partícules, podrien ser responsables d’aquests problemes de desenvolupament del cervell, que pot arribar a donar problemes de salut mental en els infants. Però en la contaminació actual això s’ha ampliat no només als metalls que hi pot haver en les partícules, sinó en la partícula en si mateixa. El que més preocupa últimament són les partícules ultrafines que emet directament tot el parc mòbil dièsel i, en una proporció més baixa, els cotxes de gasolina. Aquestes partícules també es formarien de manera secundària, quan els gasos que hi ha a l’atmosfera es coagulen o precipiten en forma de partícules.

Hi ha altres estudis que parlen dels efectes de la contaminació en les dones embarassades. 

Vam començar a investigar per aquí l’any 1994. Vam ser dels primers que vam veure que, quan fèiem models a partir de mesures en ciutats i cases, la contaminació que respirava una dona durant tot l’embaràs tenia a veure amb algun retard en el pes del nadó quan naixia, o també podia augmentar moderadament els parts prematurs. No era de la magnitud que produeix el tabac, que pot arribar a reduir un fetus en 250 grams. Aquí parlem de 50 o 70 grams, però era notable. Aquestes troballes, que s’han reproduït en nombrosos estudis, van obrir la porta a la investigació de l’impacte de la contaminació de les ciutats. Ja no parlem només de la contaminació industrial, sinó d’aquella que qualsevol persona respira quan camina, una font d’emissió molt propera. Primer es pensava que la contaminació tenia efectes en el sistema respiratori; a finals del segle XX va començar a ser evident que també produïa efectes cardiovasculars; i en aquests últims anys hem començat a veure que va molt més enllà dels aparells cardiovascular i respiratori, i que produeix una alteració reproductiva. I això és el que ara estem estudiant en profunditat.

Aquests efectes són reversibles? 

Els efectes en el cervell dels infants que nosaltres hem estudiat poden ser reversibles si s’elimina contaminació. Creiem que sí per evidències indirectes. Un pes baix quan naixem té un impacte que s’arrossega la resta de la vida. Per això ara estudiem l’impacte en el cervell del fetus i dels nounats per veure si és reversible l’exposició prenatal o no; però el que tota la medicina reproductiva a hores d’ara sap és que l’impacte en el pes quan naixem augmenta el risc de problemes respiratoris que s’arrosseguen tota la vida.

Treure els cotxes de la ciutat és un projecte a llarg termini. Mentre això no passi, què podem fer? 

Crec que això del llarg termini hauria de canviar. No ho hauríem d’acceptar. Les evidències són molt fortes. Sabem que la contaminació és un dels primers determinants de pèrdua de la salut. Es creu que provoca diversos milions de morts a l’any al món, bastants més dels que ha provocat la Covid-19. Parlem de vuit o deu milions de morts per partícules de combustió. Els canvis s’han de fer ja. S’hauria de limitar molt més el trànsit al voltant de les escoles. Actualment aquí només s’ha intervingut en un 20% dels centres. A Londres, fa unes setmanes, 500 escoles van fer una aturada per exigir que cap família portés els nens en cotxe a l’escola. Hi ha moltes coses per fer. És molt complex, però cal anar més de pressa del que anem. Altres efectes del canvi climàtic que també afecten la salut són les temperatures i la variabilitat de les pluges. La floració de les plantes s’avança i s’allarga, i això provoca efectes en les al·lèrgies i l’asma. Hem vist que les partícules contaminants interactuen amb el pol·len i cada vegada disposem de més dades per confirmar que, on hi ha vegetació i contaminació, creix encara més el risc de desenvolupar problemes immunitaris o d’al·lèrgia.

Altres efectes que ha estudiat són la relació de la contaminació de l’aigua i els aliments pels disruptors hormonals. Quins efectes té en la salut dels infants?  

L’efecte més gran que hem trobat fins ara és en el creixement i l’obesitat. Sí que hem estudiat els efectes en l’aparell respiratori i, certament, hem vist que tenen efectes en el desenvolupament de l’asma, per exemple, segurament per la seva propietat hormonal. Però on trobem més efectes és en l’obesitat, bàsicament. L’obesitat infantil és una gran epidèmia i un problema molt greu.