“És més important centrar-se en la qualitat dels àpats que en la quantitat de menjar”

Hi ha una relació directa entre l’alimentació i la salut. I per conèixer-la i poder-ne gaudir, Rocío Bueno Martínez, experta en nutrició, recorda el paper fonamental de professionals com ella i de l’educació nutricional. Més enllà de desterrar falses creences, reforça que el seu paper és ajudar a crear bones relacions amb el menjar, tot pel bé de la salut del pacient, i no per un ideal de bellesa.

En la societat actual es poden veure dos extrems: persones que persegueixen el culte al cos i, d’altra banda, l’augment de l’obesitat. 

Crec que són un exemple clar de com n’és de necessari que la població rebi educació alimentària des de fonts fiables d’informació. És important ensenyar a menjar, però també és important incidir en una bona relació amb el menjar. El focus ha d’estar a seguir una alimentació correcta per aconseguir salut i no per perseguir un ideal d’imatge, talla de pantalons o un nombre a la bàscula.

Com hauria de ser una dieta sana i equilibrada?

Una dieta hauria d’estar composta majoritàriament per productes frescos sense etiqueta. Per traduir això, hi ha una eina senzilla que és el plat de Harvard. Hi podem observar (de manera molt visual) que les proporcions de grups d’aliments són un 50% fruita i/o verdura, un 25% hidrats de carboni (preferiblement de fonts com els tubercles, llegums o cereals en la versió integral) i un 25% de proteïnes contemplant carns magres, peix blanc i blau (també marisc), ous i les d’origen vegetal, com els llegums, la fruita seca o les llavors. Per descomptat la dieta també ha d’incorporar aliments que siguin fonts de greix, necessari en multitud de processos de l’organisme, com l’oli d’oliva o l’alvocat.

A aquesta alimentació sana, cal sumar-hi sempre l’aigua com a beguda principal i seguir una vida activa. Finalment, és important tenir cura de la salut mental i procurar gaudir d’un bon descans per tenir una vida saludable.

Quins beneficis per a la salut aporta la dieta mediterrània?

Aquesta dieta té nombroses propietats beneficioses, sempre que seguim el patró de la veritable dieta mediterrània, que inclou aliments com l’oli d’oliva, fruita seca, fruita i verdura, proteïnes de qualitat i hidrats de carboni en condicions. Aquesta alimentació sana i equilibrada no ha d’estar mai associada a la piràmide amb base de cereals refinats, entre altres aliments, que no encaixen gens amb uns bons hàbits saludables.

Què penses de les “dietes miracle”? Quines estan de moda, ara?

Per desgràcia, en assumptes d’alimentació se segueix més el consell poc professional que el dels especialistes en aquest tema, que són els dietistes i nutricionistes. Podem trobar des de dietes miracle centrades en un aliment o grup d’aliments com ara les proteïnes a dietes amb llargs períodes de dejuni sense cap mena de control. Aquestes modes tenen alguns trets en comú: generalment promouen una restricció calòrica, la necessitat de tenir sensació de gana, i són impossibles de mantenir en el temps. 

Des del meu punt de vista, crec que es fan veritables barbaritats enfocades a la imatge corporal més que no pas a obtenir salut. Són dietes que, a més, a nivell de salut mental només reforcen una relació pèssima amb el menjar, i que afavoreixen l’aparició de trastorns de la conducta alimentària (TCA) i sentiments de frustració, cosa que pot acabar ocasionant una mala relació amb l’alimentació. 

Per descomptat, totes afavoreixen l’aparició de carències nutricionals i predisposen a un efecte rebot segur; entre altres motius, per la restricció calòrica i l’impacte que això genera a l’organisme.

Com es poden desmuntar mites tan arrelats com aquell que diu que el pa o la fruita a la nit engreixen?

Aplicant educació nutricional i deixant pas als nutricionistes i especialistes actualitzats i formats en aquesta matèria. És necessari incloure aquesta professió en un sistema sanitari tant públic com privat per aplicar prevenció i promoció de salut a través d’una alimentació correcta amb fonaments tan bàsics com la compra de productes frescos i la combinació senzilla de grups de nutrients.

Però el problema també pot ser la sobreinformació. Hi ha qui diu que s’han de fer cinc àpats al dia, un altre que en recomana tres, fins i tot dejuni. Com pot saber una persona què és el millor per a ella? 

El més adequat sempre serà anar a la consulta d’un nutricionista perquè pugui adaptar l’alimentació a cada cas concret i no tractar de manera genèrica, per exemple, el nombre d’àpats a la població. Segons la meva experiència professional, és més important centrar-se en la qualitat dels àpats que no pas en la quantitat del menjar. El focus hauria de posar-se en saber què menjar i adaptar-ho a les necessitats de cada persona. Amb tanta recomanació (sempre esbiaixada pels interessos, sobretot de la indústria) ens hem oblidat d’escoltar el cos i la sensació de gana passa desapercebuda. Això és vital recuperar-ho!

Com hauria de ser el tracte entre nutricionista i pacient? En què s’hauria de basar aquest especialista de la salut a l’hora de crear plans nutricionals individuals?

El tracte hauria de ser proper i, sobretot, empàtic i professional. La nutrició és una ciència, i com totes les ciències de la salut és viva, es van actualitzant conceptes i recomanacions de forma recurrent i això és imprescindible aplicar-ho a la consulta. Per descomptat, és totalment necessària la intervenció del nutricionista en un equip multidisciplinari que permeti al pacient tenir la visió de la seva salut des de tots els punts de vista professionals necessaris per al benestar.

I sempre és crucial personalitzar els plans nutricionals. El nutricionista ha de tenir una visió global i endinsar-se en els hàbits del pacient per aconseguir una bona adherència al tractament.

Quina relació hi ha entre allò que mengem i les possibles malalties que tinguem durant la vida?

Hi ha molta relació. L’alimentació ha de prevenir malalties que actualment i, per desgràcia, estan en auge, com ara la diabetis (que apareix cada vegada en persones més joves), la hipertensió arterial i altres malalties cardiovasculars. En aquests casos, l’obesitat i el sobrepès actuen com un dels factors de risc, i també ho fan per a diferents tipus de càncer. Avui hi ha moltíssima població jove amb patologies d’aquest estil que podrien veure’s millorades, i fins i tot revertides, amb correccions a l’alimentació i hàbits de vida.